Les ciutats, davant el repte de l'envelliment i l'amenaça del canvi climàtic

BarcelonaEl 2051, més de la meitat de la població a Catalunya tindrà 65 anys o més. Les necessitats de les persones dependents, que seran majoria, obligaran a transformar els serveis però també l'urbanisme, les infraestructures i la mobilitat a les ciutats. És només una mostra dels reptes que sobrevolen els hàbitats urbans de cara a les pròximes dècades i que s'inclourà al document de línies estratègiques d'actuació que la Generalitat vol consensuar amb el món local i la societat civil en la futura Agenda Urbana de Catalunya.

Els treballs per definir aquesta Agenda Urbana començaran aviat i s'allargaran fins al 2020. La feina, que coordinarà el departament de Territori i Sostenibilitat, implicarà buscar el consens a preguntes sobre com han de ser les ciutats catalanes d'aquí 20 o 30 anys. És a dir, com s'ha de treballar amb previsió per poder resoldre problemes relacionats amb el medi ambient, la falta d'habitatge o la urbanització del territori, segons explica el secretari d'Habitatge i Millora Urbana del Govern, Agustí Serra.

L'Agenda ha d'acabar concretant-se en propostes d'actuacions en àmbits molt diversos partint de realitats com per exemple que només 9 dels 28 municipis catalans de més de 50.000 habitants arriben o superen la ràtio de zones verdes per habitant que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), o que 36 de les 42 comarques tenen una economia basada en el sector primari, que és el més fràgil a les amenaces que suposa el canvi climàtic.

Les adaptacions dels entorns urbans –on viuen 8 de cada 10 persones a Catalunya– a les noves condicions climàtiques seran una part primordial de l'Agenda. Les morts per increment de temperatura passaran de les 300 anuals que es registren actualment a les 2.500 per any. Això vol dir que caldrà fer accions per mitigar els efectes de la calor a la ciutat, però no només això. La qualitat de l'aire també és una amenaça per a la salut, i s'ha de combatre reduint els focus d'emissions i apostant per molta més vegetació a l'entorn urbà.

L'abastament d'aigua serà crucial i per això és essencial començar per cuidar el sotabosc al Pirineu i els ecosistemes de les conques dels rius. La regressió del litoral és una realitat que amenaça els ecosistemes i també les mateixes poblacions costaneres. L'erosió de les platges catalanes anirà a més i la crescuda del nivell del mar l'any 2100 està calculada entre els 90 centímetres i els 1,80 metres.

Aposta per les renovables sí o sí

Tenir un pla d'acció definit i clar també és important si es volen assolir els objectius ambiciosos que la mateixa Generalitat s'ha marcat i que s'han plasmat en diverses lleis. El 2050, Catalunya vol basar el 100% de l'energia primària en fonts renovables, i això passa per adaptar els edificis per a l'autoproducció o per construir de manera molt més ambiciosa l'alternativa que ha de ser el vehicle elèctric i dotar-lo de prou infraestructura de recàrrega.

L'Agenda Urbana de Catalunya ha de construir les parets mestres i planificar els moviments que hauran de fer les ciutats catalanes –grans o petites– en matèria de qualitat urbana, de salut, de benestar i d'inclusió i de governança per entomar tots els canvis que arribaran. El primer pas serà la constitució dilluns de l'Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan col·legiat que ha d'impulsar l'Agenda i on hi haurà representada la Generalitat, el món econòmic, el social i els governs locals.

El projecte de dissenyar un document com aquest va néixer fa dos anys, a la conferència Habitat III de l'ONU a Quito. L'abril de l'any passat es va aprovar un acord de govern per donar llum verda a l'Agenda, que ha d'estar enllestida el 2020. L'òrgan el copresidiran el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A partir de l'Assemblea, on un terç dels representants seran entitats socials i econòmiques, s'organitzaran les meses temàtiques per abordar cadascun dels eixos.