Catalunya perdrà 582 milions per al lloguer protegit

Barcelona.En paral·lel al debat de la reforma de la llei hipotecària, que el PP va validar ahir en solitari a la comissió d'economia del Congrés -sense el suport dels grups de l'oposició i amb el rebuig dels promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) de la dació en pagament-, el govern espanyol ha tramitat un altre canvi legislatiu que suposa una estocada, en aquest cas, a la promoció d'habitatge protegit. El grup popular va introduir el 4 d'abril una esmena al projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d'habitatges -l'esmena número 105- que suprimeix les subvencions i les subsidiacions de préstecs a promotors d'habitatges de lloguer protegits pendents de pagament. La pèrdua dels recursos d'aquestes dues línies d'ajuts estatals implicarà que Catalunya deixi d'ingressar un mínim de 582 milions d'euros, sense els quals el mercat d'habitatge protegit quedarà tocat. L'esmena s'ha de votar dilluns al Senat. La Generalitat pressiona per evitar que es materialitzi.

Fonts del Govern han apuntat a l'ARA la preocupació pels efectes que implicaria la pèrdua d'aquestes aportacions per al foment de l'habitatge de lloguer protegit. Aprofitant les oportunitats que concedien els plans d'habitatge estatal, Catalunya va impulsar 21.000 pisos de lloguer social, un terç dels immobles que ara es veuran afectats a l'Estat per la retirada de subsidis. "És un cop als promotors públics i privats, que generarà més impagaments de préstecs hipotecaris i incrementarà la vulnerabilitat de les famílies que es beneficien d'aquestes condicions de lloguer", raonen les mateixes fonts.

Partides pendents de transferir

Els ajuts per a noves promocions de pisos de lloguer protegits funcionen a l'Estat des del 1992 i s'han mantingut en els successius plans d'habitatge -renovats cada quatre anys-, amb el PP i el PSOE al capdavant del govern. Una primera prestació són les subvencions directes que es paguen al promotor quan acaba l'obra i obté la qualificació definitiva. L'altra línia d'ajuts són les subsidiacions dels préstecs. Les promocions de lloguer protegit es financen amb préstecs hipotecaris també protegits que han regulat els successius plans d'habitatge, amb terminis d'amortització que poden variar entre els 10 i els 25 anys. Les subsidiacions són ajuts que permeten retornar aquests préstecs, i l'Estat les paga directament a les entitats financeres durant el període d'amortització dels préstecs. Els bancs reben les partides periòdicament i descompten els diners de les quotes d'amortització que paguen els promotors, ja siguin públics o privats.

Les partides que se suprimiran un cop validada l'esmena al Senat afectaran totes les subvencions a promotors que encara no havien estat transferides a la Generalitat, que inclouen partides per obres acabades, però també per habitatges en fase de construcció. Per aquest concepte l'Estat tenia pendents d'abonar 102 milions d'euros. L'impagament afectarà 68 promotors a Catalunya, un 45% de titularitat pública i un altre 45% de titularitat privada. El 10% restant són promotors socials i entitats sense ànim de lucre. En el cas de les subsidiacions, l'Estat deixarà de transferir les partides a les entitats financeres un cop s'aprovi el canvi legislatiu. L'impacte de la mesura afectarà 21.000 famílies, els inquilins dels pisos de lloguer protegit finançats en els plans d'habitatge del 2005-2008 i del 2009-2012. L'import de les subsidiacions que es deixarà de transferir ascendeix a un mínim de 480 milions d'euros només a Catalunya.

A la conselleria de Territori i Sostenibilitat ja han estudiat els efectes de la pèrdua d'aquestes aportacions de l'Estat. El Govern entén que, sense aquests fons, la viabilitat de la majoria d'empreses privades i públiques dedicades a la producció d'habitatge de lloguer protegit està en perill. L'eliminació de la subsidiació dels préstecs pot implicar, segons fonts del Govern, que la majoria dels préstecs es deixin de pagar. Les entitats financeres ja han activat les alertes. L'Associació Hipotecària Espanyola s'ha posat en contacte amb el ministeri de Foment per demanar l'ajornament de la mesura. La Generalitat tem que els milers d'habitatges protegits finançats amb aquestes partides deixin de ser lloguer si passen a mans de la banca. Per això, el conseller de Territori, Santi Vila, ha escrit una carta a la ministra Ana Pastor per avisar-la de les conseqüències nocives. És la primera esquerda en la sintonia entre els dos. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha fet el mateix pas.