Es frega el milió de primeres dosis administrades

Es reactiva la vacunació durant la Setmana Santa amb l’arribada d’una nova remesa d’AstraZeneca

Indicadors COVID 2 abril
02/04/2021
4 min

La nova remesa de vacunes d’AstraZeneca, que va arribar aquest divendres al migdia, ha de servir per accelerar en els pròxims cinc dies la vacunació de les persones d’entre 60 i 65 anys. Fins divendres ja s’han administrat 996.276 primeres dosis, de manera que ja es frega el milió de primeres dosis posades de la vacuna contra el coronavirus. “És una xifra rodona però tampoc és per tirar coets. Està molt lluny del 20% de la població i són només primeres dosis, però millor això que res”, admet l’epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, Quique Bassat. Pel que fa a la segona dosi, l’han rebut 443.225 persones.

Arribada de la nova remesa de vacunes d’AstraZeneca

Així, el 12,8% de la població ha rebut la primera dosi -un 15,2% si es tenen en compte els majors de 16 anys- i el 5,8% té la pauta completa. “És cert que cada persona vacunada és un triomf, però la prioritat continua sent vacunar els que moriran si s’infecten, i a aquests no els estem protegint com caldria”, diu Bassat en referència al grup de població de més de 80 anys, la vacunació dels quals, amb Pfizer, tot i que s'ha accelerat en els úlitims dies continua sent baixa,  amb un 63,6% de vacunats amb la primer dosi i només un 26,7% amb les dues. S’espera que dilluns, segons va anunciar la ministra de Sanitat, Carolina Darias, arribi una nova partida de vacunes de Pfizer, amb un total d’1.200.000 dosis, cosa que hauria de permetre accelerar la immunització d’aquest segment de població més vulnerable.

Es busquen 17.450 persones

Pel que fa a AstraZeneca, aquest divendres van arribar a Catalunya 168.000 noves dosis, 110.000 de les quals, aproximadament, serviran per vacunar amb primeres dosis, mentre que la resta es reserven per a segones, en previsió que hi torni a haver incompliments en les dates de lliurament. Les vacunes que van arribar formen part del lot de 1.056.500 dosis que dijous van arribar a l’Estat i que el govern espanyol va començar a repartir l’endemà per les comunitats. Amb l’objectiu d’aprofitar la remesa i accelerar la vacunació, el departament de Salut va anunciar que obria noves cites per programar vacunacions aquest mateix cap de setmana, inclosos festius.

Les persones d’entre 60 i 65 anys que hagin rebut un SMS ja poden tornar a demanar cita per vacunar-se a la web Vacunacovidsalut.cat. Salut ha enviat missatges SMS a les persones de més risc amb les quals ja ha programat 75.000 cites per als pròxims cinc dies, i va fer una crida per omplir les 38.000 cites més disponibles per a persones que no siguin de risc, que també poden demanar hora sempre que n’hi hagi de disponibles. Aquest divendres a la nit ja s’havien omplert gairebé la meitat de les cites i en quedaven 17.450 de lliures. Els punts de vacunació estaran oberts durant la Setmana Santa per subministrar “el màxim de dosis de les vacunes rebudes”, va explicar Sara Manjón, directora de l’àrea d’organitzacions i professionals del Servei Català de la Salut, que va animar la població d’entre 60 i 65 anys a vacunar-se durant aquests dies festius, ja que l’objectiu és administrar-les “al més ràpid possible”.

Si fins ara el departament de Salut recomanava no inscriure’s a la web de vacunació si no s’havia rebut un SMS, per evitar saturar-la, com ja va passar quan es va posar en marxa, ara, en canvi, ha fet una crida a la població a apuntar-s’hi i acudir a un dels punts de vacunació habilitats, que no ha d’estar situat necessàriament en la seva localitat de residència. “En els últims dies hem millorat la velocitat de vacunació, però sempre hi ha aquesta sensació de descontrol: primer s’habilita una web i se satura el sistema i ara es busquen 38.000 persones perquè s’hi apuntin. El sistema hauria de saber a qui s’ha de trucar i no deixar-ho de forma voluntària”, argumenta Bassat, que també lamenta que encara no s’estigui vacunant el grup de població d’entre 66 i 79 anys, “els grans oblidats”: “Em segueixen preocupant els grans oblidats perquè són els que ompliran les UCI en els pròxims dies si no es posen les piles. Em consta que estan començant amb aquest grup, però és inadmissible que encara no hi hagi més claredat sobre com i quan ho faran”.

Arribada de la nova remesa de vacunes d'AstraZeneca

L’acceleració de la campanya de vacunació es produeix quan a Catalunya els indicadors epidemiològics empitjoren des de fa quinze dies i els caps de les UCI dels principals hospitals ja parlen d’una quarta onada, encara que s’espera que l’efecte de la vacunació pugui atenuar-la. Aquest dissabte s’han notificat 1.419 contagis nous a Catalunya i 12 defuncions més, que eleven el total de morts a 21.340. El risc de rebrot es manté en 284, i la velocitat de transmissió baixa a 1,20. Als hospitals hi ha 56 ingressats més (1.483), 421 dels quals a les UCI (quatre més). “No és una sorpresa que estiguem així, i estarem pitjor el 15 d’abril. La gent tenia ganes de sortir per Setmana Santa i això té conseqüències. És un risc que se sabia i s’ha assumit. Si després es tornen a omplir les UCI no es pot dir que no s’havia avisat”, conclou Quique Bassat.

Vacunacions diàries

Catalunya tindria 7.000 morts més si actués com Madrid

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, han assegurat que Catalunya tindria 6.000 o 7.000 morts més si s’hagués actuat com ho ha fet la Comunitat de Madrid, que governa Isabel Díaz Ayuso. En una conversa amb Antoni Bassas, els dos facultatius han posat de manifest les diferències en la gestió de la pandèmia entre les dues comunitats i han assumit que a Catalunya també s’han comès errors. Antoni Bassas ha entrevistat Argimon i Padrós per presentar el llibre 2 metges i 1 pandèmia, escrit en format conversa per la periodista Gemma Bruna. El doctor Padrós ha afirmat que la gestió de la pandèmia de Madrid “no pot ser un referent per a Catalunya”: “Quan la comunitat de metges i científics observem què hi passa, quedem astorats”. Sobre el miracle madrileny -bars i restaurants oberts durant pràcticament tota la pandèmia-, Padrós assegura que s’ha aconseguit amb una pèrdua de vides més elevada.

stats