Catalunya, la que més diners gasta en reforç escolar

BarcelonaEl mercat de les classes particulars és molt més gran del que es pensava fins ara. Aquesta és una de les principals conclusions de la investigació més important sobre educació a l'ombra que s'ha fet mai a Espanya. L'estudi, publicat per EsadeEcPol, explica que el 47% dels alumnes espanyols reben algun tipus de classe particular, un percentatge que s'enfila per sobre del 60% a l'ESO i el batxillerat. La despesa per reforçar i ampliar el coneixement que infants i adolescents reben als centres educatius ronda els 1.700 milions anuals, segons recull el mateix treball, que cita l'última Encuesta de Gasto de Hogares en Educación de l'INE amb dades del 2019 i 2020. L'import, de fet, duplica la xifra que s'havia calculat fins ara a l'Encuesta de Presupuestos Familiares del mateix any.

A grans trets, de cada tres euros que es gasten en classes particulars, dos van destinats a ampliar i perfeccionar els coneixements i un s'inverteix a classes per reforçar i consolidar el que s'aprèn a l'aula. Però aquesta tendència, segons l'estudi, varia en funció de la situació econòmica de cada família. El document considera un "reforç" les classes particulars dedicades a matèries curriculars centrals, mentre que veu en els idiomes i les arts extraescolars que tenen com a objectiu no tant que l'alumne segueixi el ritme de l'escola sinó que ampliï i perfeccioni el seu coneixement en aquestes matèries. Tenint en compte aquesta diferenciació, les dades mostren com les famílies amb més ingressos destinen les classes particulars sobretot a ampliar el coneixement, mentre que les de rendes més baixes opten pel reforç. D'aquesta manera, les famílies amb més diners no destinen ni un 20% de la inversió en educació fora de l'escola al reforç, un percentatge que s'eleva fins al 53% en el cas de les famílies més pobres. En canvi, les extraescolars artístiques representen només un 6% dels diners destinats a classes particulars a les llars amb menys recursos i un 18% en el cas de les famílies amb més recursos. En aquest sentit, l'estudi diu que les llars més riques busquen "proporcionar un avantatge competitiu que asseguri l'accés a institucions d'elit" mentre que les més pobres destinen l'esforç a "recuperar i remeiar".

Catalunya, un cas excepcional

L'estudi mostra que com més rica és una comunitat autònoma, més diners gasta en classes particulars. També assegura que les comunitats amb una renda mitjana més alta acostumen a prioritzar els idiomes per davant d'altres matèries. Una premissa, però, que no es compleix en el cas de Catalunya.

A diferència de Madrid o del País Basc, les famílies catalanes destinen més diners a les classes de reforç que a les extraescolars d'idiomes. Concretament, dels 283 euros que de mitjana inverteixen les llars a l'educació fora de les escoles i instituts, 107 euros són per als idiomes i 121 per a les anomenades matèries curriculars centrals, és a dir, per a les classes de reforç. De fet, segons l'estudi, Catalunya gasta més del doble que Madrid en aquest tipus d'extraescolar. Tot i això, si parlem d'educació a l'ombra en general, considerant tant el reforç com els idiomes o l'art, la comunitat on les famílies destinen més recursos és Madrid, amb 350 euros per alumne. A la cua d'aquesta despesa en classes particulars hi ha Castella-la Manxa, que no arriba als 200 euros per alumne.