Catalunya s'oblida (només una mica) de la rifa de Nadal

BarcelonaHi ha hagut anys, com el 2009, en què Catalunya era la comunitat autònoma de l'Estat on més loteria de Nadal es venia. Segurament hi va tenir molt a veure que Sort (Pallars Sobirà) repartís el primer premi els anys 2003, 2004 i 2007, un fet que va portar a augmentar de manera espectacular el nombre de dècims que sortien de la seva administració de la loteria. De fet, Lleida segueix sent avui la segona província espanyola amb més despesa per habitant en loteria de Nadal –amb 129,5 euros per persona l'any 2015– només per darrere de Sòria –amb 204,4 euros. La prolongada crisi econòmica en va alterar els paradigmes, i juntament amb el fet que Sort fa gairebé una dècada que no ensuma la grossa de Nadal, o bé que la Generalitat va crear l'any 2013 el seu propi sorteig nadalenc, han contribuït a fer que Catalunya ja no sigui el lloc on més loteria es compra.

L'explicació, en qualsevol cas, no pot ser única. A la pràctica, les dues grosses nadalenques han demostrat que poden conviure sense problemes, tot i que el volum de vendes de la rifa catalana és molt inferior a la que organitza Loteries i Apostes de l'Estat. El sorteig de la Grossa de Cap d'Any va instaurar-se l'any 2013 i aquell any va aconseguir vendre bitllets per valor de gairebé 26 milions d'euros. Molt lluny de les xifres del tradicional sorteig estatal, que acumula més de dos segles d'història des de la seva instauració el 1811, i que aquell mateix any en va vendre 359,7 milions.

Sigui com sigui, la rifa de Nadal va marcar l'any 2007 el seu rècord absolut de vendes, quan va recaptar prop de 475 milions d'euros només a Catalunya. Des de llavors, les xifres van anar caient durant sis anys consecutius fins a marcar el mínim de 359,7 milions del 2013. La recuperació econòmica ha ajudat a fer remuntar lleugerament aquestes xifres, fins als 383,7 milions d'euros venuts en total el 2015. Sense saber encara les vendes totals d'aquest any, i que segurament seguiran repuntant, que s'hi hagin posat a la venda dècims que sumen un valor màxim de 438,5 milions fa impossible tornar a l'època daurada.

El repunt de les vendes durant dels últims anys, això sí, ha estat una tendència similar al conjunt de l'Estat. La intensitat, però, no ha sigut la mateixa. Del 2013 al 2014 les vendes van augmentar un 4,64% a tot l'Estat i un 2,58% a Catalunya. Entre el 2014 i el 2015 van tornar a créixer un 4,52% i Catalunya va tornar a situar-se per sota de la mitjana, amb un 3,98%. És per aquesta raó que a la Comunitat de Madrid es venen actualment gairebé 56 milions d'euros més en loteria de Nadal que no pas a Catalunya. En això hi tenen molt a veure tant Girona com Tarragona, que són dues de les demarcacions on menys loteria de Nadal es compra a tot l'Estat, amb només uns 37 euros per persona –a Tarragona no ha tocat mai el primer premi, igual que a Zamora o Àvila.

Aliè a totes aquestes xifres, demà, 22 de desembre, el Teatro Real de Madrid tornarà a acollir un dels sortejos de loteria més populars que existeixen, quan durant prop de tres hores i mitja els famosos nens de Sant Ildefons repartiran sort un cop més. L'any passat la grossa va tocar íntegrament a Roquetas de Mar (Almería), i Catalunya va haver de conformar-se amb uns 50 milions esgarrapats dels altres premis. Caldes de Montbui és on més ampolles de cava es van poder veure, i és que el propietari d'un bar a punt de tancar va repartir bona part d'un cinquè premi.

És impossible saber on s'obriran les ampolles de cava aquest any, però sí que es manté una certesa absoluta: el ministeri d'Hisenda, sense jugar-hi, tornarà a endur-se'n un bon pessic. És així perquè tots els premis superiors a 2.500 euros tributen un 20% de manera automàtica des del gener del 2013. L'impost creat per Cristóbal Montoro havia d'estar en vigor només dos anys, per mirar de combatre el dèficit, però sembla que va arribar per quedar-s'hi. És difícil renunciar a uns ingressos que, gràcies als diferents sortejos que se celebren durant tot l'any, superen els 450 milions d'euros recaptats.

Les 165 sèries dels 100.000 números que es posen a la venda durant la rifa de Nadal –cinc sèries més que l'any passat– suposen una emissió equivalent a 3.300 milions d'euros –és a dir, 100 milions d'euros més. El 70%, uns 2.310 milions, està reservat per als premis però, a la pràctica, no es venen tots els dècims i, lògicament, tampoc es reparteixen tots els diners. La probabilitat de rebre algun dels premis s'acosta al 5%. Lluny de mites, preferències i supersticions, tots els números que hi ha al bombo tenen exactament la mateixa possibilitat de ser premiats.