La Catalunya independent hauria d'invertir el 2% del PIB en investigació científica

BarcelonaL’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ja té a punt un document en el qual especifica com haurien de ser les estructures de recerca d’una futura Catalunya independent i al qual l’ARA ha tingut accés. Aquest full contempla que en una futura Catalunya independent la despesa en R+D hauria de ser com a mínim del 2% del PIB, tenint en compte el ràtio públic/privat, un percentatge proper al dels països que han aconseguit ser més rics gràcies a la seva aposta en la recerca i la innovació, com ara Alemanya, que inverteix un 2,92% del PIB en recerca; els Estats Units, amb un 2,79, o el Japó i Israel, que hi inverteixen més d’un 3%.

“En el procés constituent caldrà prioritzar la recerca i el coneixement”, afirma el full de ruta que ha estat elaborat per la Sectorial de Recerca per la Independència. “La seva missió és servir de referència als qui han de dur a terme el procés constituent de la nova república”, diu el document. Les idees que es plantegen es van gestar durant la jornada del mes de febrer passat a l’Institut d’Estudis Catalans, en la qual van participar dos-cents científics, directors de centres de recerca i responsables de recerca de les universitats del país. El full de ruta també contempla la creació d’un ministeri amb responsabilitats en recerca, universitats, ciència i innovació.

Un bon punt de partida

Les propostes de la sectorial parteixen del fet que Catalunya compta amb un elevat nivell de producció científica, talent investigador i excel·lència del sistema de recerca, amb indicadors que la situen en posicions de lideratge a Europa i el món. Per exemple, és el segon país de la UE en concessions del Consell Europeu de Recerca (ERC) per habitant. L’ERC és l’organisme de la Comissió Europea que finança els ajuts en recerca més prestigiosos d’Europa.També té el màxim nombre d’universitats al rànquing 'QS top 50 under 50' per habitant de tot Europa. Els centres de recerca catalans lideren rànquings mundials d’institucions de recerca en les seves temàtiques, com és el cas del ICIQ, primer del món en Química, segons el rànquing Scimago 2014. “El model propi català, que conviu amb l’estatal en el sistema, es basa en obertura, flexibilitat, internacionalització, el foment de l’excel·lència...”, explica el document, que apunta a la necessitat de preservar-lo i reforçar-lo. Com a eines de gestió, el model català juga amb dos grans instruments propis: Centres CERCA i programa ICREA de captació i retenció de talent.

Ara per ara, aquest model propi conviu amb estructures del govern espanyol força burocratitzades. “Catalunya ha avançat en l’àmbit del coneixement fins on ha pogut, però existeixen grans barreres pel fet de no ser un estat i de pertànyer a un estat poc sensible envers el coneixement i la innovació”, diu el document.

Llei d’emprenedoria

Un dels assumptes pendents seria la integració al sistema de la recerca de les universitats i els centres del CSIC, l’ens de recerca de l’estat espanyol, que a Catalunya té 21 centres i que compta amb un model de gestió altament burocratitzat. El model català, per contra, és altament flexible i dota de llibertat els centres de recerca. La sectorial defensa la necessitat d’un sistema de gestió autònom per a cada centre, però al mateix temps coordinat amb la resta del sistema. També planteja que el sistema pivoti al voltant dels campus universitaris, amb més obertura i equilibri territorial.

Un altre dels punts febles de la recerca catalana és que, tot i que està ben posicionada a nivell internacional, té dificultats per transferir aquest coneixement a la indústria i a la societat en general. Així doncs, caldria establir ponts per donar suport a la col·laboració entre recerca i industria, i crear polítiques i incentius fiscals que afavorissin un clima d’inversions. El full de ruta contempla la necessitat d’una llei d’emprenedoria i de mecenatge.

També manifesta que cal establir negociacions bilaterals amb Espanya a l'entorn de les tres grans infraestructures científiques que hi ha a Catalunya –el Sincrotró Alba a Cerdanyola, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica–, ja que també depenen del govern espanyol.