Catalunya guanya vida social tot i que el covid no ha desaparegut

BarcelonaArriba l’estiu i amb ell el bon temps. S’acaba el toc de queda i es pot tornar a sopar en una terrassa amb els amics sense haver de consultar de tant en tant l’hora. Els indicadors segueixen baixant a poc a poc i hi ha una certa eufòria al carrer: la gent necessita sortir per salut mental i emocional i els negocis aspiren a remuntar l’any després de mesos encadenant pèrdues. Ara bé, la pandèmia no s’ha acabat i el guany de vida social no pot passar de zero a cent de la nit al dia. Cinc experts consultats per l’ARA demanen molta prudència i sentit comú a la població ara que per fi s’albira la veritable “nova normalitat”. El virus, recorden, no ha desaparegut, com tampoc les hospitalitzacions o les morts que causa, i adverteixen que un pas en fals pot allargar l’agonia just a la recta final. 

“La campanya de vacunació avança –tenim un 27,1% de la població amb la primera dosi posada– i el bon temps afavoreix les activitats a l’aire lliure”, celebra la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom) Clara Prats. Ara bé, tot i tenir més factors a favor per evitar el descontrol epidemiològic, la biofísica assegura que amb això no n’hi ha prou si no es manté l'actitud responsable de l'últim any. “La pandèmia no s’ha acabat, encara ens queden unes quantes setmanes, tinguem-ho clar”, insisteix. 

També la cap del servei de medicina preventiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Cristina Masuet, remarca que el nombre d’infeccions al país és manté molt elevat malgrat la certa tendència a l’estabilització. A hores d'ara s'estan diagnosticant unes 1.280 infeccions diàries i, per bé que això suposi un 15% menys de casos que fa una setmana, "encara calen mesures de contenció".

¿Quan podrem relaxar-nos o veure un canvi en les recomanació sanitàries? Segons Masuet, quan les cobertures vacunals superin el 70% i a les nostres bombolles de convivència no hi hagi persones grans o immunodeprimides sense immunitzar. “Si en una trobada tothom està vacunat, i la bombolla de cadascú també, podrem relaxar-nos”, indica l’epidemiòloga, que recorda que les vacunes actuals poden reduir la transmissibilitat però no l’eliminen, ja que no són esterilitzants. 

De moment, les vacunes no abaixen la corba de contagis, però sí les hospitalitzacions. Sobretot eviten moltes morts, al voltant d'un 60% respecte a abans que comencés la campanya de vacunació. El Biocom, a més, preveu que a finals de maig la xifra augmenti fins al 80%.

Els experts recorden que amb l’aixecament de les restriccions s’està intentant suavitzar l’impacte en la salut emocional i en l’economia amb estratègies de prevenció menys radicals. “Però seria un greu error pensar que la pandèmia s’ha acabat. Estem millorant, sí, perquè estem vacunant, tot i que no a la velocitat que voldríem. Cal actuar amb seny”, exposa la catedràtica d’infermeria psicosocial i salut mental de l’Escola d’Infermeria de la UB, Teresa Lluch. El mateix opina Clara Prats, que creu que Catalunya no està preparada per relaxar-se: "Per tenir una vida normal caldrà que la proporció de vacunats augmenti molt més. De moment hem de mantenir un comportament semblant al dels últims mesos”, afirma la biofísica.

Autocontrol emocional

Lluch apel·la a l’autocontrol emocional. “És normal tenir ganes de fer sopars amb amics i fer-nos abraçades. I és possible anar-ho fent, però sempre amb una dosi d’autocontrol i autoresponsabilitat”, resumeix. Això vol dir anar amb molt de compte per no generar entorns de supercontagi, com un sopar de vint persones de diverses bombolles de convivència. "Això no és correcte encara que ho facis en un espai exterior, perquè el virus circula, i molt, encara", assenyala. Cal aplicar el sentit comú i el bagatge de tot el que hem après l’últim any, que és fer vida social a petita escala, evitant els espais tancats, amb molt d’aforament o sense ventilació, i amb totes les mesures de prevenció: distància, mascareta i higiene de mans.

Desmotivats i esgotats pel coronavirus

“El principi de precaució ens ha de regir en tot moment. Si hem sigut molt curosos durant un any, podem aguantar unes setmanes més”, remarca l'epidemiòloga Cristina Masuet. En tot cas, l'experta admet que emocionalment la població necessita recuperar la seva llibertat i si la gent vol fer trobades, recomana fer-ho en espais a l’aire lliure, barrejant-se el mínim possible amb altres bombolles i, en cas que n'hi hagi més de dues o tres, espaiar al màxim les properes trobades –una setmana o deu dies– per evitar la propagació. 

“Les ganes de la gent de sortir i relaxar-se són evidents, i que tothom faci cas de les recomanacions, ara que s’han acabat les restriccions, serà complicat”, planteja el professor dels estudis de psicologia de la UOC, José Ramón Ubieto. Considera que hi haurà gent que banalitzarà el context epidemiològic i intentarà reprendre la seva vida de “vella normalitat”, mentre que a d’altres els costarà sortir del seu refugi perquè la pandèmia ha significat un esdeveniment traumàtic, com ara la pèrdua d’un ésser estimat. “El relaxament també està vinculat a la magnitud de la tragèdia, a les vivències particulars de l’últim any. I n’hi haurà que sortiran en tromba i d’altres que continuaran reclosos a la seva bombolla”, afirma. 

Per al psicòleg clínic del Parc Sanitari Pere Virgili Xavier Clèries, que diu que espera equivocar-se aquest cop, la naturalesa humana dificulta el comportament racional. “Les persones tendim al plaer i a la satisfacció immediata, cosa que afavoreix les conductes de risc. Si tenim en compte que les restriccions s’han allargat un any, i han retallat tota la nostra esfera social i personal, ara molta gent s’espavilarà per recuperar el temps perdut. I això pot convertir-se en un polvorí”, explica. Per a Clèries, els missatges de precaució s’han d’orientar sobretot cap a la població més jove: no estan vacunats i el seu factor emocional està molt més a flor de pell que el de la resta de la població. "Com és normal i com ha de ser", matisa.

Una altra cosa molt diferent, apunta Teresa Lluch, és obviar els avenços assolits els últims cinc mesos. “És normal que tots estiguem il·lusionats. Tots desitgem ser lliures i cada vegada ho tenim més a prop”, afirma. Sobre el fet que hi pugui haver persones que cometin errors, que s'excedeixin o "siguin insolidàries", la psicòloga recorda que això també seria "una resposta humana", molt més després de l’episodi tan "tràgic" que s'ha viscut, durant el qual s'han tallat les llibertats, el temps d'oci i el contacte social. Per a Lluch, però, seria interessant que la població assumís que el futur més immediat no serà la recuperació de la normalitat que va quedar enrere el 2019, sinó l’oportunitat d’iniciar una “nova normalitat”.

Dossier El covid ens va unir: 4 històries de pacients i els seus sanitaris

Següent

Què podem fer ara que obren de nit?

Anterior

“No només es van vulnerar els drets de les dones, les llevadores també vam fer coses que no volíem fer”

Vés a l’ÍNDEX