Catalunya guanya 140.000 habitants en un any: és la comunitat que més creix per la immigració
El 40% dels catalans de 25 a 40 anys són nascuts a l'estranger
BarcelonaAmb 140.140 habitants més, Catalunya és la comunitat amb un increment més gran de població en l’últim any. El total de residents s’ha enfilat dels 7,7 milions registrats el gener del 2022 als 7,9 milions del gener d’enguany, segons les dades del cens de població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades aquest dimecres. Tenint en compte que el creixement natural fa temps que és negatiu (hi ha més defuncions que naixements), el motor principal d’aquesta tendència demogràfica és la immigració. És una tendència que s’ha accelerat a partir del 2013, amb l’excepció del 2020 pandèmic, segons l'investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB Pau Millet.
El demògraf assenyala que els desplaçaments migratoris han estat una constant: primer del camp a la ciutat, als anys 60 des del sud d'Espanya, i des dels anys 90 procedents de l'estranger. Així, actualment viuen a Catalunya 1,3 milions d’estrangers, uns 126.300 més que el 2022. En canvi, la xifra dels nascuts a qualsevol territori de l’Estat i dels residents amb la nacionalitat espanyola només ha repuntat en 13.831 persones, és a dir nou vegades menys.
Aquest canvi del perfil de la immigració es tradueix en el fet que entre la població de més de 75 anys, al voltant del 40% van néixer en una altra comunitat autònoma, el mateix percentatge que representen els que ara tenen entre 25 i 40 anys. En canvi, els menors en edat escolar són bàsicament nascuts a Catalunya (i la majoria resideixen al municipi de naixement), poc més d’un de cada 10 han nascut a l’estranger i tan sols l’1% en altres punts d’Espanya. Uns i altres, els nascuts en altres comunitats autònomes i els de tercers països, tenen en comú que es mouen per buscar feina i guanyar-se la vida, segons assenyala Miret.
La mobilitat
Malgrat aquesta alta mobilitat, el 35% dels catalans encara viuen al mateix municipi on van néixer i un 15% més a la mateixa província, un percentatge inferior al de la mitjana espanyola. Un 13% van néixer a l'estranger, un percentatge lleugerament superior als que han nascut en una altra comunitat autònoma espanyola.
El creixement és la tònica general a totes les comunitats, tret d’Extremadura, que va perdre població. També en l’àmbit espanyol l’arribada de migrants ha propiciat que se superin els 48 milions d’habitants en el cens a 1 de gener del 2023, després que en l’últim any guanyés gairebé 600.000 residents nous. Del total, gairebé 9 de cada 10 tenen nacionalitat espanyola, mentre que el 12% conserven el seu passaport d’origen, amb un augment del 10% respecte al 2022.
En aquest rànquing de l’Estat, l’increment demogràfic a Catalunya és força superior al registrat per la Comunitat de Madrid, que ha crescut en 128.649 habitants en l’últim any, i al del País Valencià (que ha augmentat en 108.079 residents). Aquests tres territoris concentren gairebé dos terços del creixement de població que ha experimentat l’Estat. Dels 580.000 estrangers que s’han instal·lat a Espanya, un de cada quatre han fixat la seva residència a Catalunya.
A Espanya, els estrangers més nombrosos són els marroquins (893.953), seguits dels romanesos (629.755) i els colombians (453.911), tot i que els increments més importants s’han donat entre els provinents de Colòmbia (+142.391), Ucraïna (+83.401) i Veneçuela (+64.498). A l’altra banda, en canvi, Romania (–9.742), el Regne Unit (–7.328) i Bulgària (–3.061) han vist com perdien presència els seus nacionals.
Si es miren les dades segregades per municipi, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat continuen sent les ciutats que experimenten un creixement més gran en nombres absoluts, amb 40.832 i 9.366 residents més respectivament. Són bàsicament adults joves migrants que s’instal·len on troben oportunitats d’habitatge i de feina, afirma el demògraf. Aquesta última ciutat es consolida a la setena posició d’una llista de les que més creixen en termes relatius, un 3,5% més, lluny, però, de l’augment del 6,8% enregistrat a Torrevella. Precisament, Alacant és la província que més ha crescut, juntament amb Guadalajara (2,5%), lleugerament per sobre del 2,3% de Girona.
La foto dels censos confirma la tendència a buidar-se de les zones rurals i els nuclis més petits, on només es concentra el 3% de la població. De fet, el 40% de la població espanyola viu en municipis de més de 100.000 habitants i només el 3% viu als de menys de 1.000 habitants.
