Catalunya exporta a la Xina el model de donació d’òrgans

BarcelonaCatalunya i Espanya són líders en donació d’òrgans. El sistema de donació i trasplantaments d’òrgans és de qualitat contrastada fins al punt que serveix de model per a molts altres països. La DTI Foundation, una ONG amb seu central a Barcelona que opera a més de 100 països, treballa per implementar aquest model arreu del món per tal d’augmentar la donació voluntària d’òrgans. La Xina, l’Iran i l’Aràbia Saudita són alguns dels països on treballa per implantar el sistema català i espanyol de trasplantaments i la donació voluntària d’òrgans, una manera també d’acabar amb el tràfic il·legal d’òrgans.

Espanya és el país líder mundial en donació d’òrgans amb 43,4 donants per cada milió d’habitants i el quart en nombres absoluts per darrera dels Estats Units, la Xina i el Brasil. Al món, però, només es fan un 10% dels trasplantaments que es necessiten. No és per falta de cirurgians ni de les proves necessàries, sinó per falta de donants. A Espanya, la taxa d’acceptació de les famílies és d’un 85%. A l’Iran, per exemple, quan van començar a treballar-hi el 2005, la taxa de rebuig era del 90%. “No és un tema cultural o religiós, és el sistema. Nosaltres no vam fer una campanya entre la població, sinó que només vam entrenar els metges, i quan ells informen a les famílies, aquestes ho acaben entenent i ho accepten”, explica Martí Manyalich, president de la DTI Foundation i creador del model de coordinació de trasplantaments hospitalaris a l’Hospital Clínic, que ha sigut la base de l’actual model d’èxit català i espanyol de donacions i trasplantaments d’òrgans.

El nostre sistema de trasplantaments se sustenta sobre la base de l’expert en donació d’òrgans. “Els experts són les persones que dins dels hospitals identifiquen les persones que moren a la UCI o a Urgències o les morts encefàliques i que avaluen quins òrgans seran vàlids per trasplantar. Són els que saben informar les famílies sobre la donació i organitzen tota la logística que requereix l’extracció i preservació dels òrgans”, explica Manyalich, que destaca que la clau és que aquests experts estan dins i no fora dels hospitals. “I aquesta figura no existeix a la resta de països, excepte als que han copiat el sistema d’aquí”, afegeix.

Llista d’espera

Des del 1991 la DTI Foundation ja ha format 13.000 professionals en un centenar de països per posar en marxa projectes de donació i trasplantaments d’òrgans i teixits. En el cas de la Xina, la fundació hi va començar a treballar el 2012 i les donacions voluntàries han augmentat des que el govern xinès va acordar el 2015 deixar de fer servir òrgans de presos per als trasplantaments. El 2014 hi va haver a la Xina 1.702 donants morts. Ara, en xifres absolutes, està per darrere dels Estats Units (9.971) amb 4.080 donants morts i per davant de Brasil (2.981) i Espanya (2.018). Aquesta fundació també ha expandit el model català a Itàlia, Portugal, França, Eslovènia i Croàcia , i comença a treballar a Etiòpia, al Sudan i a Austràlia.

La DTI Foundation també fa 17 anys que col·labora amb l’Iran, on cada any fan cursos de formació. “I és increïble que ara mateix el 90% de les famílies acceptin donar els òrgans quan mor un familiar i que la taxa de donació sigui més alta que l’alemanya”, explica Manyalich, que sosté que la diferència és que “el sistema de donació d’òrgans a l’Iran està dins de l’hospital, i a Alemanya, fora”. Si el sistema és accessible, augmenten les donacions, independentment de la cultura.

A Catalunya ja es va superar l’any passat el miler de trasplantaments, dels quals una gran majoria (706) van ser renals. La llista d’espera, però, també supera el miler: 1.301 persones esperen un òrgan per ser trasplantat, la majoria esperen un ronyó.