BarcelonaLa llei catalana de pobresa energètica impedeix, des de fa quatre anys, que les companyies subministradores tallin la llum a les famílies vulnerables. En aquest temps, però, les administracions públiques i les empreses no han arribat a cap acord que concreti qui s’ha de fer càrrec de les factures impagades. I això, a la pràctica, ha fet que el deute vagi creixent -ara supera els 21 milions d’euros- mentre ningú sap encara qui l’eixugarà. Aquest estiu, però, ha arribat el punt d’inflexió: a principis d’agost Endesa va proposar a les administracions públiques assumir a mitges el deute i després va enviar una carta als consistoris en què els deia que, si no assumien l’altra meitat, iniciarien procediments a partir de l’octubre per tallar la llum a les 25.000 famílies amb impagaments pendents, que es consideren en situació de vulnerabilitat.
Els municipis van llegir el gest de la companyia com una “amenaça”. Lleida, Sabadell, Terrassa i molts altres van fer evident la seva irritació tant per les formes com pel moment que va escollir l’empresa per enviar-la: “A l’agost i poc després d’unes municipals”, amb molts equips nous. Un mes després, aquest neguit va desembocar ahir en una reunió en què el Govern, les quatre diputacions i els ajuntaments van decidir fer un front comú i actuar d’ara endavant de manera “conjunta” i “coordinada” en les converses amb la companyia.
El primer acord, al qual van arribar ahir mateix, va ser comprometre’s a forçar la negociació d’un conveni definitiu amb Endesa, una proposta que, segons han confirmat fonts de la companyia al diari ARA, la subministradora estaria disposada a acceptar. Encara que es confirmi l’entesa, res indica que la via del conveni sigui un camí de roses, sobretot si es té en compte que aquest és el mecanisme que ja proposa la llei 24/2015 per fer front al deute i no s’ha formalitzat en cap moment dels últims quatre anys.
Després d’una hora llarga de reunió, a més, les administracions públiques també van acordar que exigiran a Endesa que rebaixi el to i retiri “l’amenaça” que va enviar per carta com a pas previ a asseure’s a parlar. Sobre aquest punt concret, fonts de la companyia insisteixen que la missiva no era una “amenaça” sinó un “crit d’alerta”, i fan una lectura positiva dels últims moviments perquè, diuen, ara “tothom és conscient que cal trobar una solució” com més aviat millor. De l’eventual tall de l’octubre, l’empresa prefereix no parlar-ne: “Ara cal centrar-se en laz part constructiva”, al·lega.
El Govern, però, tot i que a hores d’ara no s’ho planteja, recorda que la Generalitat té la capacitat de sancionar les companyies que incompleixin les lleis. En aquest cas, la llei de pobresa energètica, que prohibeix taxativament el tall dels subministraments a les famílies considerades vulnerables. Els detalls de la postura que van acordar ahir les administracions es faran arribar a la companyia subministradora, i també a tots els consistoris, per carta.
Malgrat que el Govern ha assegurat que fa temps que manté trobades amb Endesa per flexibilitzar unes relacions que estan enquistades des del 2015, els assistents a la reunió no van voler concretar amb quines línies vermelles s’asseuran a negociar a partir d’ara. Diuen que no es va parlar ni de quin percentatge estarien proposats a assumir ni de quines administracions farien front al deute arribat el cas que s’acordés eixugar-ne una part o la totalitat. El conseller va deixar clar, això sí, que les condicions per assumir el deute antic i les condicions que regulin la relació amb la companyia a partir d’ara han de ser “diferents”.
Les entitats demanen concreció
A la reunió també hi van assistir representants de la societat civil, com ara la Taula del Tercer Sector i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Al sortir, les dues entitats van coincidir que el camí per gestionar el conflicte passa per rebutjar “l’amenaça” d’Endesa, un companyia que, recorden, va tancar l’exercici del 2018 amb un benefici de 1.511 milions d’euros. La Taula, això sí, va instar el Govern a exercir un “lideratge fort” a partir d’ara, i des de l’Aliança van demanar més “concreció” en les propostes. A parer de l’Aliança, el front comú de les administracions ha d’exigir a la subministradora que assumeixi el 100% d’un deute que consideren “il·legítim” i que critiquen que l’empresa “ha deixat inflar” des que es va aprovar la llei de pobresa energètica l’any 2015.
Qui ha d’assumir les factures de les famílies: Endesa o l’administració?
La llei contra la pobresa energètica -i els desnonaments- prohibeix que les companyies tallin el subministrament a cap família vulnerable. Va ser impulsada per ILP i es va aprovar el 2015, però des de llavors no se n’ha desenvolupat un dels punts més polèmics: qui paga el deute acumulat.
Com se solucionarà?
La Generalitat, les quatre diputacions i els ajuntaments proposen resoldre el conflicte a través d’un conveni que estableixi qui ha d’assumir el deute i que després de quatre anys encara no s’ha firmat. El Govern no posa línies vermelles a la negociació i de moment Endesa diu que accepta.
¿Es podria sancionar Endesa si efectua els talls a partir de l’octubre?
Les administracions públiques no s’han plantejat aquest escenari, però el Govern va recordar ahir que té la potestat d’obrir expedients sancionadors a qui incompleixi les lleis catalanes.