Catalunya desencalla "el trident innovador": tres projectes per liderar la producció de xips a Europa

Barcelona"Europa es juga la seva autonomia i prosperitat en la capacitat de dissenyar i produir xips. Fer realitat aquest projecte significa garantir que Catalunya i Espanya seran a l'avantguarda d'aquesta nova indústria estratègica". Així és com el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest divendres l'acord per desencallar el centre Innofab, una infraestructura cientificotecnològica clau per fabricar i provar nous prototips de microxips, que tindran segell català i vocació d'acabar-se exportant a la Xina o els Estats Units, fins ara els principals productors de semiconductors. Ara com ara no existeix cap centre d'aquestes característiques a l'Estat.

Amb seu a Cerdanyola del Vallès, on ja hi ha operatiu el sincrotró Alba (que investiga el comportament dels materials), els governs català i espanyol preveuen que el centre Innofab mobilitzi inversions de gairebé 400 milions d'euros. El projecte rebrà un finançament inicial del Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE) Xip i persegueix el compliment de les demandes de la Comissió Europea per encaminar el Vell Continent cap a una independència industrial.

Iniciat quan Pere Aragonès era a la Generalitat, aquest pla serà el paraigua per posar en marxa dues iniciatives catalanes més, que, sumades, Illa ha qualificat de "trident innovador de referència europea". A més d'Innofab, també s'han aprovat els projectes DARE, de desenvolupament de xips d'alt rendiment (HPC) i intel·ligència artificial (IA), i amb un finançament de 240 milions d'euros, i el pla PIXEurope, coordinat per l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que mobilitzarà 400 milions d'euros per a la creació de circuits integrats fotònics i sistemes semiconductors avançats, més eficients i més compactes per a aplicacions en comunicacions, sensors, automoció, salut i defensa.

L’últim Nobel de química, atorgat al cofundador de la companyia de Google DeepMind i pare del popular ChatGPT, Demis Hassabis, constata la importància de la supercomputació, la microelectrònica i els semiconductors; una tecnologia que és la palanca de la majoria d'avenços en marxa i que es desenvoluparan en un futur. Malgrat que la UE és un pol de coneixement i recerca important, amb grans centres de dades i superordinadors com els MareNostrum de Barcelona, en sòl europeu no es dissenyen ni es fabriquen xips d’alt rendiment. De fet, la tecnologia que nodreix les màquines s’ha d’importar des de l’altra punta del món, principalment de la Xina, Taiwan i els Estats Units.

Tres xips diferents

El projecte DARE, que encapçala el Barcelona Supercomputing Center –Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS)–, se centra en el desenvolupament de xips d'alt rendiment i IA basats en la tecnologia RISC-V, una nova arquitectura oberta. El seu objectiu és impulsar la sobirania tecnològica europea mitjançant la creació d'un ecosistema de maquinari i programari per a supercomputadors europeus. Compta amb una inversió total de 240 milions d'euros, finançats a parts iguals per l'associació Empresa Conjunta Europea d'Informàtica d'Alt Rendiment (EuroHPC JU) i el govern espanyol, i el coordinador del projecte serà el cap del grup Computer Architectures for Parallel Paradigms, Osman Unsal.

El BSC treballa des del 2018 en la iniciativa europea European Processor Initiative (EPI) per crear un processador europeu i amb la idea de desenvolupar diferents acceleradors i processadors d’altes prestacions per a supercomputadors. Segons fonts coneixedores del projecte, DARE es podria que és la continuació d'aquesta iniciativa i durarà sis anys més. Ara el prestigiós centre de supercomputació de Barcelona ha desenvolupat un accelerador vectorial RISC-V, que és un repertori d’instruccions de codi obert i, per tant, una mena de contracte entre programari i maquinari per executar el codi de les aplicacions. La majoria d'ordinadors d'avui en dia tenen acceleradors, i els acceleradors vectorials són molt eficients per a aplicacions científiques i d’IA.

El projecte DARE està coordinat pel BSC, però els 240 milions de finançament es reparteixen entre els 40 partners europeus que hi participen. "El resultat del projecte seran tres xips, tres dissenys pensats per a mercats diferents i cadascun liderat per una empresa diferent", expliquen les mateixes fonts que estan al corrent del projecte. Se'n faran càrrec l’alemanya Codasip, la neerlandesa Axelera i la catalana Openchip, que és una spin-off del BSC. Ara bé, els prototips que es dissenyin es produiran a fora, ja que a Europa no hi ha empreses de fabricació de xips. Tot i que això podria canviar, perquè hi ha plans d’obrir una fàbrica a Alemanya en els pròxims anys.

Sobre el paper, a més, es vol que aquests prototips siguin més barats i versàtils. En un primer moment aquests xips es dissenyaran per fer-los servir en els superordinadors del BSC, però posteriorment es preveu desenvolupar cotxes autònoms i sistemes que ampliïn els models d’IA. De fet, la base d'aquest projecte és generar una IA europea, d’accés obert i més ètica.