Catalunya desencalla "el trident innovador": tres projectes per liderar la producció de xips a Europa
Salvador Illa i Sánchez acorden impulsar la fàbrica de semiconductors de Cerdanyola per mobilitzar prop de 400 milions d'euros en inversions
Barcelona"Europa es juga la seva autonomia i prosperitat en la capacitat de dissenyar i produir xips. Fer realitat aquest projecte significa garantir que Catalunya i Espanya seran a l'avantguarda d'aquesta nova indústria estratègica". Així és com el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest divendres l'acord per desencallar el centre Innofab, una infraestructura cientificotecnològica clau i la primera planta destinada a fabricar i provar nous prototips de microxips, que tindran segell català i vocació d'acabar-se exportant a la Xina o els Estats Units, fins ara els principals productors de semiconductors. Ara com ara no existeix cap centre d'aquestes característiques a l'Estat.
Amb seu a Cerdanyola del Vallès, on ja hi ha operatiu el sincrotró Alba (que investiga el comportament dels materials), els governs català i espanyol preveuen que el centre Innofab mobilitzi inversions de gairebé 400 milions d'euros. El projecte rebrà un finançament inicial del Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE) Xip i persegueix el compliment de les demandes de la Comissió Europea per encaminar el Vell Continent cap a una independència industrial. "És un pas essencial per aconseguir l'objectiu de situar Catalunya entre una de les 50 regions més innovadores de la UE", subratllen des de la Generalitat.
Iniciat quan Pere Aragonès era a la Generalitat, aquest pla serà el paraigua per posar en marxa dues iniciatives catalanes més, que, sumades, Illa ha qualificat de "trident innovador de referència europea". Els tres programes rebran un total de 161 milions d’euros per tirar endavant. A més d'Innofab, també s'han aprovat els projectes DARE, de desenvolupament de xips d'alt rendiment (HPC) i intel·ligència artificial (IA), i amb un finançament de 240 milions d'euros, i el pla PIXEurope, coordinat per l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que mobilitzarà 400 milions d'euros per a una línia pilot destinada a la creació de circuits integrats fotònics i de sistemes semiconductors avançats, més eficients i més compactes. Les aplicacions seran diverses, i van des de la millora de les comunicacions i de sensors, fins a projectes d'automoció, salut i defensa.
L’últim Nobel de química, atorgat al cofundador de la companyia de Google DeepMind i pare del popular ChatGPT, Demis Hassabis, constata la importància de la supercomputació, la microelectrònica i els semiconductors; una tecnologia que és la palanca de la majoria d'avenços en marxa i que es desenvoluparan en un futur. Malgrat que la UE és un pol de coneixement i recerca important, amb grans centres de dades i superordinadors com els MareNostrum de Barcelona, en sòl europeu no es dissenyen ni es fabriquen xips d’alt rendiment. De fet, la tecnologia que nodreix les màquines s’ha d’importar des de l’altra punta del món, principalment de la Xina, Taiwan i els Estats Units.
El projecte DARE, que encapçala el Barcelona Supercomputing Center –Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS)–, se centra en el desenvolupament de xips d'alt rendiment i IA basats en la tecnologia RISC-V, un repertori d’instruccions de codi obert i, per tant, una mena de contracte entre programari i maquinari per executar el codi de les aplicacions. El seu objectiu és impulsar la sobirania tecnològica europea mitjançant la creació d'un ecosistema de maquinari i programari per a supercomputadors europeus. Compta amb una inversió total de 240 milions d'euros, finançats a parts iguals per l'associació Empresa Conjunta Europea d'Informàtica d'Alt Rendiment (EuroHPC JU) i el govern espanyol.
La Comissió Europea estima que la demanda de semiconductors i xips de les indústries es dupliqui d'aquí a 2030 i que hi haurà dificultats per satisfer-la. En el discurs sobre l'estat de la Unió del 2021, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va fixar l'objectiu de l'estratègia europea de xips, que és crear conjuntament un ecosistema europeu de xips d'avantguarda. Aquest ecosistema ha d'incloure la producció i connexió de les capacitats de recerca, disseny i assaig de prototips.