Catalunya vol debatre l’eutanàsia però Espanya ho ha evitat fins ara

PP, PSOE i C’s bloquegen al Congrés la despenalització del suïcidi assistit

Experts en bioètica demanen als partits polítics un avenç social a Espanya i que s’abordi per primer cop el fons de la discussió.
D.b.
13/04/2017
3 min

BarcelonaHi ha només quatre països al món on l’eutanàsia i el suïcidi assistit estan legalitzats: Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Canadà. En altres indrets, com en sis estats dels Estats Units, el suïcidi assistit està legalitzat, mentre que a Suïssa el Codi Penal no castiga una persona que n’ajudi una altra a suïcidar-se sempre que la que dona suport no ho faci per motius “egoistes”.

A Espanya, tant l’eutanàsia com el suïcidi assistit són delicte d’acord amb l’article 143.4 del Codi Penal. Tot i que les propostes d’alguns partits per despenalitzar-los i canviar la legalització apareixen recorrentment, els avenços fins ara han sigut residuals.

Catalunya lidera ara un nou intent perquè la qüestió s’abordi al conjunt de l’Estat. El ple del Parlament del 26 i el 27 d’abril ha d’admetre a tràmit la proposta conjunta de diversos partits per a la despenalització, que es portarà al Congrés de Diputats, on, per llei, s’haurà de debatre. Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot, el PSC i la CUP donaran, en principi, llum verda perquè prosperi.

En paral·lel, però, el 21 de març el PP, el PSOE i Ciutadans no van acceptar a tràmit l’avantprojecte de llei presentat per Units Podem al Congrés de Diputats per despenalitzar l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Va ser un nou bloqueig a un tema que els partits majoritaris històricament s’han negat a abordar. La proposta que va redactar Units Podem es va fer amb l’assessorament de professionals mèdics, catedràtics de dret penal i membres de la societat civil.

Una discussió ancorada

“Realment en aquests moments no hi ha voluntat política d’abordar el fons de la qüestió, perquè si hi fos s’hauria aprofitat la iniciativa d’Units Podem. No vol dir que haguessin de votar aquell text tal com estava, però com a mínim admetre’l a debat per poder-lo millorar, poder-lo matisar… però entrar en el tema”, explica la directora de la Fundació Grífols i jurista experta en bioètica, Núria Terribas.

En paral·lel, partits com el PSOE estan elaborant actualment un projecte de llei per regular la mort digna, però el text no aborda el tema de l’eutanàsia. “Estem en un impàs en què els grups polítics volen dir que han fet alguna cosa amb el tema de la mort digna, però en el fons estan proposant mesures com les que ja tenim. No avancem en la línia del que hauria de ser el punt decisiu, que és modificar el Codi Penal i despenalitzar aquestes situacions amb totes les garanties que calgui”, insisteix Terribas.

“Crec que el que presentarà el Parlament de Catalunya [la moció] sobre despenalització de l’eutanàsia i del suïcidi assistit al Congrés tindrà el mateix destí que la proposició d’Units Podem, és a dir, que serà ignorat. No soc gens optimista”, sosté Albert Royes, doctor en filosofia i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona.

Per a Royes, la despenalització significaria un avenç social important: “Crec que és l’última frontera de les llibertats individuals, la capacitat de decidir com morim”. Però el bloqueig polític és important, corroboren els experts acadèmics.

“Els partits tenen com una mena de por atàvica a entrar en aquest tema. No acabo d’entendre el motiu, ja que és només una qüestió de regular-ho bé, de marcar unes garanties, de posar uns límits i després de supervisar que això es compleixi”, afegeix la jurista Terribas.

José Antonio Arrabal, un malalt d’ELA que reclamava la legalització de l’eutanàsia, ha tornat a posar el tema sobre la taula gravant el seu propi suïcidi. La moció que s’aprovi al Parlament pot ser una nova oportunitat perquè els partits del Congrés ho discuteixin, però després del cop de porta a Podem, tot fa pensar que els canvis queden encara lluny .

stats