Una Catalunya cada cop més vella

BarcelonaCatalunya envelleix. Ho diuen les estadístiques després d’un primer semestre de l’any en què els naixements van marcar un mínim, segons la dada provisional de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A més, les defuncions entre el gener i el juny -34.000- van superar els naixements -32.100-, un fet inèdit en les sèries demogràfiques recents, que arrenquen el 1975. El creuament de les corbes per primer cop en dècades -vegeu el gràfic- implica que Catalunya ha entrat tècnicament en un creixement vegetatiu negatiu de 1.963 persones aquest semestre.

Malgrat que encara queda tota la segona meitat del 2017 per comptabilitzar-se, la previsió és que aquest pot ser el primer any en què el saldo vegetatiu català acabi globalment en números vermells, reconeix l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Julián López Colás. “A Espanya ja fa dos anys que ho veiem i el 2015 va tancar amb un saldo vegetatiu negatiu de 2.300 persones, mentre que l’any passat aquest saldo va ser de 28 persones”, subratlla.

Un nombre superior de defuncions que de naixements en un país com Catalunya és símptoma d’envelliment. D’una banda, l’esperança de vida s’ha situat en els 83,43anys, tot un “triomf social”, recorda López. Però, de l’altra, no neixen prou nadons com per compensar les persones que moren.

La davallada de la natalitat s’explica, d’entrada, per la piràmide poblacional: a Catalunya hi ha menys dones en edat reproductiva. Durant tot el 2016, van néixer 68.900 nadons, seguint la corba de descens iniciada el 2008, quan es va arribar al pic amb 89.000 naixements. Però la de l’any passat no és la xifra més baixa, perquè el 1995 es va tocar fons amb només 53.800 nadons. El 2017 no ha començat gaire millor: feia 15 anys que no hi havia tan pocs naixements. A Espanya, la caiguda de la natalitat ha sigut més accentuada: per primer cop els naixements en un semestre han sigut per sota de la barrera dels 200.000.

Envelliment de la població

Les dones continuen tenint fills al mateix ritme, el problema és que són menys, diu López. Avisa que actualment hi ha 80.000 dones entre els 20i els 35 anys a Catalunya, però que les que avui tenen 10-24 anys -la generació que puja- són només 50.000, és a dir, 30.000 menys. La taxa de fecunditat a Espanya és de les més baixes d’Europa i no ha fet grans variacions els últims anys. La taxa a Catalunya era de l’1,45 fa 10 anys (l’últim any de bonança abans de la crisi) i avui està a l’1,41.

L’envelliment és un fet a la societat catalana i espanyola, però no és una excepció. Les projeccions sobre com evolucionarà la població mundial més enllà del 2050 ja assenyalen que Europa quedarà reduïda i que la massa de la població quedarà desplaçada cap a altres indrets del món, sosté el sociòleg de la UOC Francesc Núñez.

Aquest envelliment pot provocar tensions als estats, per exemple, a l’hora d’assegurar el pagament de les pensions a un grup cada cop més nombrós de població. El 2050, els fills del baby boom seran homes i dones entre els 75 i els 95 anys. “No es pot culpar la demografia de les futures tensions; si se’n produeixen és perquè no aprofitem prou la força del mercat laboral i tenim un atur elevat a moltes franges d’edat, com el juvenil”, diu l’investigador.

No només creixerà la demanda de pensions sinó també la de serveis d’atenció i cura a la gent gran. El sociòleg de la UOC adverteix que és urgent obrir debats per afrontar el problema de l’envelliment i plantejar-nos, com a societat, cap a on volem anar. “Cada cop més, deixem en mans de robots la tasca de tenir cura o vigilar la gent i ens hauríem de preguntar on són els límits en què l’esforç social pot quedar substituït pel d’una màquina”, insisteix Núñez. No és un parlar per parlar, perquè alguns països com el Japó -on l’envelliment també és un fet- s’han bolcat en el disseny de robòtica enfocada només a la gent gran que compleixi cada cop més tasques.

Futurs moviments migratoris

Una societat on hi ha més gent que es mor que no pas que neix és, a priori, una societat que perd població. Aquesta estadística, però, no preveu els moviments migratoris, les entrades i sortides de persones que poden influir decisivament. “Les onades migratòries són difícils de preveure. Als anys 80 i 90 dèiem que érem sis milions a Catalunya i en 10anys hem arribat als 7,5 milions d’habitants”, subratlla López. El saldo migratori va caure els anys més crítics de la crisi, però a partir del 2015 va tornar a ser positiu: de 26.000 persones, i de gairebé 50.000l’any passat. “Això demostra que fer previsions a llarg termini és difícil i que d’aquí al 2050 poden canviar coses”, reconeix l’investigador.

Mares amb més de 34 anys

La natalitat va caure l’any passat per sobre del 2% a Catalunya, però només entre les dones autòctones, mentre que va créixer un 1,9% entre les dones d’origen estranger. L’edat mitjana de les mares va ser de 32 anys, tot i que va créixer el nombre de dones que van tenir el primer fill a partir dels 34 anys, fins a representar el 38% del total. Fa deu anys, les dones que s’iniciaven en la maternitat als 34anys o més representaven el 24% del total, segons dades del departament de Salut. Segons la procedència de la mare, els percentatges més alts de mares amb edats superiors als 34 anys van ser els de mares autòctones i de països de la UE (43,1% i 46,1%, respectivament). Per contra, els més baixos van ser de mares procedents de la resta d’Europa i Àsia (un 22,7% i un 16,8%, respectivament).