Catalunya busca les noves variants en menys del 2% dels positius

BarcelonaAmb tota probabilitat, cap a finals de març la que s’ha conegut com la variant britànica del coronavirus SARS-CoV-2, codificada com a 202012/01 o B.1.1.7, serà la predominant a Catalunya. I no ens hauria d’estranyar gens. Des del principi de la pandèmia han circulat pel país centenars de variants a causa de la relativa facilitat que té el covid-19 –i tots els virus– per mutar-se i generar noves variants. Moltes d'aquestes, la majoria, han tingut una vida efímera i s’han extingit al cap de poc temps, incapaces de competir amb variants que s’adapten millor a l’entorn i a l’hoste. La variant de covid-19 que ha sigut protagonista aquesta tercera onada va començar a circular el mes de maig i és diferent de la que va causar la primera onada i fins ara la més devastadora. Per establir amb quina variant es combat cal seqüenciar el genoma complet del coronavirus. Catalunya té capacitat per obtenir fins a 400 seqüències setmanals, xifra considerada “suficient” pels experts en vigilància epidemiològica. La maquinària de vigilància també està preparada per trobar les variants brasilera i sud-africana.

“Seqüenciar el genoma complet del covid-19 és una tasca relativament lenta i altament especialitzada”, descriu Tomàs Pumarola, cap del servei de microbiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Des d’aquest centre sanitari s’impulsa la xarxa de quatre grans hospitals –Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Clínic– que s’encarreguen de seqüenciar el coronavirus amb l’objectiu d’identificar quines són les variants predominants al país i la seva evolució. La vigilància epidemiològica es complementa amb la xarxa hospitalària de Catalunya i és coordinada per l’Agència Catalana de Salut Pública. El genoma se seqüencia “en una setmana”. El seu cost, que no s’ha revelat, podria oscil·lar entre els 300 i els 500 euros, atesa la necessitat de tecnologia i personal especialitzat. 

Ara com ara, des d’aquesta xarxa s’obtenen fins a 200 seqüències setmanals del genoma complet del coronavirus, cosa que equivaldria a la lectura dels 29.903 nucleòtids o parells de lletres que s’ha establert que conté el seu ARN, el material genètic que inunda literalment el citoplasma de les cèl·lules que s’infecten i que estenen la infecció. “Seleccionem aleatòriament mostres de pacients amb PCR positiva”, diu Pumarola. Les 200 seqüències representarien entre l’1% i el 2% dels positius a Catalunya, per bé que el sistema està preparat per arribar fins a les 400. En cas de necessitat, està previst que s’incorpori a aquesta tasca el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), situat a Barcelona. Fonts del Centre de Regulació Genòmica (CRG) assenyalen que a partir d'un llindar encara no fixat, el centre s'incorporaria a la xarxa de vigilància, primer amb les màquines seqüenciadores de què disposa i posteriorment amb les d'alta capacitat del CNAG.

Pumarola calcula que actualment les xifres “són suficients”. “Al Regne Unit s’està seqüenciant al voltant del 10% dels casos positius, però hi ha molts experts que consideren excessiva aquesta quantitat”, explica. De fet, continua, amb les que es fan ara mateix s’ha pogut establir que la circulació de la variant britànica és de l’entorn del 20%, tot i que amb diferències geogràfiques notables. De la mateixa manera, l’expert estima que “molt probablement a finals de març” aquesta variant serà la predominant a Catalunya. La xarxa també està preparada per detectar “qualsevol altra variant”, incloses la brasilera i la sud-africana. L’objectiu no és només detectar-les i així posar en alerta el sistema sanitari, sinó també identificar possibles dianes per a noves vacunes o fàrmacs antivirals. Les dades es dipositen al repositori GISAID, d’accés lliure a tot el món.

“Des d’un punt de vista epidemiològic, aquesta previsió no ens ha de sorprendre” perquè forma part de l’evolució natural de qualsevol virus. La pressió assistencial, juntament amb el previsible impacte de les diferents vacunes, contribueix a la disminució de la població global de la variant que ara mateix domina sobre la resta. De la mateixa manera, s’afavoreix que altres variants fins aleshores minoritàries s’estenguin i puguin posar en perill les mesures sanitàries que s’impulsen.

En part, aquest és el cas de la variant britànica B.1.1.7, que ha pres el relleu a la variant que ha dominat des del mes de maig del 2020 i que s’està estenent per tot Europa. Això no implica necessàriament que hagi de tenir més impacte clínic. “El que sabem és que es tracta d’una variant que es transmet més i més de pressa, però no sembla que la infecció que causa sigui més greu ni tampoc que generi una mortalitat més alta”, aclareix Pumarola. Sí que pot comportar més casos de contagi i, a conseqüència d'això, més hospitalitzacions i més ingressos a les UCI. “Els hospitals estan ara molt més preparats i els professionals sanitaris n’han après molt, de la malaltia”, argumenta l’expert com a contrapès. La progressiva vacunació de segments de població de risc “ha de permetre un control més eficaç”.