7.543.825 habitants: Catalunya bat rècords gràcies a la immigració

BarcelonaLa població a Catalunya arriba a cotes mai vistes: 7.543.825 persones vivien al Principat l’1 de gener d’aquest any, un 6% d’habitants més que l’any passat. Així ho diuen les estimacions que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) va fer públiques aquest dijous, i que constaten el rècord històric d’habitants el 2018. La població creix i ho fa bàsicament nodrint-se de la immigració: en concret, van ser 43.108 estrangers el que van contribuir al creixement demogràfic català el 2017.

Amb aquest increment, la demografia catalana consolida les dades del 2012 –any en què la xifra superava per primer cop els set milions i mig d’habitants– i posa punt final a un període d’estancament demogràfic que només va començar a redreçar-se entre el 2016 i el 2017.

“Catalunya creix amb una baixa fecundidat però amb una alta aportació migratoria”, subratlla el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), Andreu Domingo. Una tendència que, diu, és “històrica” al país.

El també investigador del CED Pau Miret defensa que l’increment del saldo migratori troba explicació en els cicles econòmics. “Una millora en l’economia converteix Catalunya i l’Estat en un pol d’atracció per a joves, encara que estiguin abocats a sectors poc qualificats. Durant la crisi, la corba de la immigració es va frenar. No arribava gent”, assevera Miret.

El subdirector del CED, però, discrepa d’aquesta tesi. Segons Domingo, els factors que expliquen l’actual augment del flux migratori –amb un punt d’inflexió que situa a l’any 2014– són resultat del fenomen “d’expulsió” que pateix la població, sobretot de l’Amèrica Llatina, en els seus països d’origen. “Una situació que s’ha vist agreujada pel tancament de la frontera dels Estats Units”, afegeix Domingo, que detalla que aquest és el cas de veneçolans i hondurenys que fugen motivats per la inseguretat i que busquen a Catalunya més lligams personals que bonança econòmica.

Interrogants de futur

“És precipitat dir que la causa dels fluxos migratoris és la fi de la crisi, però el que sí que es confirma és la resiliència del sistema reproductiu català”, assenyala Domingo. Considera que la problemàtica es deu a la fecunditat –la taxa de fecunditat a Catalunya i el conjunt de l’Estat és una de les més baixes d’Europa– i als canvis en l’edat fèrtil de les dones.

Tant ell com Miret coincideixen a dir que un creixement sostingut de la població al llarg del temps és més significatiu que un augment en el volum anual. “Aquest increment de població migrada no genera nous reptes. Es mantenen els mateixos interrogants de sempre: ¿Seguirem en un sistema demogràfic que es nodreix de la immigració com a màxima aportació? Què passa amb la integració d’aquests nouvinguts?”, qüestiona Domingo.

Per comarques, el Barcelonès destaca com a receptora d’estrangers, amb 21.884 arribades l’any passat, mentre que a la cua hi ha el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, amb les xifres més baixes de creixement de la població estrangera en termes relatius. En canvi, la Cerdanya i el Montsià presentaven saldos negatius –menys arribades que sortides d’estrangers–. “En general hi ha un saldo migratori molt fort, però encara hem d’esperar per confirmar que ens trobem davant d’un segon xoc migratori”, relativitza el catedràtic emèrit d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver. L’analista del mercat de treball admet que, si bé l’impacte de la immigració a Catalunya es dona, especialment, en sectors com la construcció i els serveis, és difícil saber com influirà realment en el mercat laboral: “Depèn de la qualificació de mà d’obra i de si aquesta es dedica a activitats amb un valor afegit alt o baix. El repte és, doncs, veure si reforcen el model productiu del país o no”, explica Oliver. I afegeix: “Des d’un punt de vista econòmic, necessitem població formada per tal que l’impacte en el mercat de treball sigui positiu i es garanteixi la sostenibilitat del sistema de pensions”.

Envelliment desigual

De l’informe de l’Idescat també se’n desprèn que Catalunya pateix símptomes d’envelliment, ja que la xifra de població de més de 65 anys havia crescut en 21.106 persones l’1 de gener d’aquest any respecte a un any abans. “Els 'baby boomers', els nascuts abans del 1976, tenen una esperança de vida molt més elevada”, puntualitza l’investigador del CED Pau Miret. L’envelliment, però, presenta diferències importants al territori. Hi ha cinc comarques on una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta, el Pallars Jussà, el Ripollès, les Garrigues i el Priorat.

D’altra banda, i encara que la població catalana de 15 a 64 anys també augmenta en 26.705 persones, a la franja de 0 a 14 anys la població es redueix en 262 individus. De fet, el creixement natural de la població va ser de només 638 persones, que és la diferència entre els 66.803 naixements i les 66.165 defuncions que hi va haver durant el 2017.