Catalunya té 170 tipus d’ajudes però la pobresa severa augmenta
Les entitats socials insten a revisar i simplificar el sistema per fer-lo més eficient
BarcelonaNorma Mejía viu amb la seva filla, treballa vuit hores, cobra 800 euros al mes i en paga 670 de pis ella sola. A més, paga l’escola de la nena, que és concertada, les factures, la roba i el menjar. Ha intentat sobreviure millor amb les ajudes. “Vaig rebre una prestació d’aliments durant tres mesos. Em donaven el més bàsic: arròs, pasta, oli, galetes... Però quan vaig passar a tenir una nòmina a jornada completa me la van retirar”, explica. Després va intentar aconseguir-ne una per al menjador escolar, per assegurar els àpats de la nena: “Em van dir que em becarien 12 dies de tot el curs, la resta els havia de pagar jo i no podia”, assegura. També ho va provar per poder arribar a les activitats extraescolars, com la piscina, però diu que li va passar el mateix. “Sí que hi ha ajudes, moltes, però són ajudes fantasma”, resumeix la Norma.
A Catalunya actualment hi ha unes 170 prestacions socials diferents disponibles (de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments), entre ajudes econòmiques directes i prestacions de serveis, com ara els lots d’aliments. Com a mínim, així consta en l’últim estudi que va fer la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, que data de l’any 2015: l’última vegada que el departament va posar en negre sobre blanc totes les ajudes, en un intent d’analitzar i millorar el sistema de prestacions. Des d’aleshores se n’hi han afegit de noves, com la renda garantida de ciutadania o les ajudes per combatre noves formes de pobresa, com l’energètica. També se n’han eliminat o concentrat d’altres, tot i que el departament no ha volgut determinar quines ni quantes, ja que el document encara no s’ha actualitzat. L’Idescat, a més, recull que més de la meitat de les famílies catalanes, el 58%, van rebre alguna mena de prestació social el 2018.
Però tot aquest compendi de prestacions no ha servit per revertir la taxa de pobresa, que s’ha cronificat a Catalunya els últims anys i que, de fet, ara torna a augmentar. El 21,3% dels ciutadans metropolitans viuen actualment sota el llindar de la pobresa: és un 0,5% més que el 2016, segons dades de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB). Un altre informe recent, de Càritas, subratlla que, tal com li passa a la Norma, només a l’àrea de Barcelona hi ha 455.000 famílies que després de pagar l’habitatge es queden en pobresa severa.
La paradoxa entre el nombre de prestacions i l’augment de la pobresa posa en entredit el sistema. “Els indicadors de pobresa determinen la necessitat de revisar i millorar el sistema”, admetia ja el 2016 el secretari de Treball, Josep Ginesta. El replantejament, que també depèn dels pressupostos -que a Catalunya estan prorrogats des del 2017-, també era un dels objectius explícits del govern de Carles Puigdemont. Però l’ens que ho havia de fer era l’Agència Catalana de Protecció Social i va topar amb el rebuig del govern espanyol i el Tribunal Constitucional.
Des d’aleshores, la reformulació del sistema està més aviat aturada. Al desembre el PSC va tirar endavant una moció al Parlament en què s’insta el Govern a fer una proposta abans de sis mesos. El conseller Chakir El Homrani també ha manifestat la voluntat de tornar a engegar l’Agència aquesta legislatura -una reclamació constant del sector social-, però el departament no aclareix en quin punt està la proposta ni què preveu.
Millorar el catàleg i el diagnòstic
La falta d’eficiència de les prestacions també preocupa les entitats socials. La Taula del Tercer Sector considera que “l’atomització i la dispersió d’ajudes és un problema” i urgeix el Govern a fer un diagnòstic clar de totes les prestacions “amb l’objectiu d’unificar-les i reorganitzar-les perquè donin una bona resposta a la realitat” i a les noves menes de pobresa. També reclamen un desplegament més ben fet de la renda garantida per poder articular la resta d’ajudes.
La Norma, que pateix les debilitats del sistema en primera persona, centra les crítiques en els requisits d’accés. “Alguns estan obsolets o no s’adeqüen al preu real de les coses, com ara els lloguers”, argumenta. “Com pot ser que amb un sou de 800 euros i un únic ingrés ja quedi fora de moltes ajudes? -es pregunta-. Has d’estar passant-ho molt i molt malament per aconseguir una ajuda massa petita per ajudar-te”, conclou.