Catalunya podria acabar l'estiu amb els embassaments al 25%
L'historial de les reserves dels últims anys suggereix que entre juny i setembre les reserves baixen de mitjana un 15%
BarcelonaDesprés del mínim històric als embassaments de les conques internes (14,41%) registrat a principis de març, una primavera i una part de juny plujoses en gran part del territori han aconseguit revertir la dramàtica tendència negativa que arrossegàvem des de feia més de dos anys i catapultar les reserves. Ara bé, es pot dir que arribem amb bones garanties per subsistir els mesos de més calor? Per saber-ho ens hem de fixar en el comportament de les reserves d’aigua durant les darreres dues dècades, entre el 2004 i el 2023. De moment, després de superar el 37% de les reserves a finals de juny per primer cop en més d'un any i mig, a mitjan juliol ja han baixat per sota del 36%, i tot fa pensar que és segur acabar l'estiu amb unes reserves totals inferiors al llindar del 30% (el que teníem a finals de maig) i, fins i tot, proper al 25%.
L’estiu és l’estació amb la insolació més gran (que comporta una temperatura més alta) i també la més seca en moltes comarques, un fet que fa que augmenti substancialment l’evaporació de l’aigua dels embassaments. A més, cal tenir en compte que la població habitual de Catalunya, amb 8 milions d’habitants, augmenta considerablement amb l’arribada de milions de turistes que arriben per passar les vacances a casa nostra. Per tant, no només s'han de cobrir les necessitats hídriques dels residents, sinó també les dels visitants. No és gens estrany, doncs, que de mitjana en un any normal (previ a la sequera) els embassaments passin d’un 78,7% a principis de juny al 62,8% a finals de setembre. És a dir, que es produeixi un descens de més de 15 punts percentuals.
La davallada pot arribar a ser fins i tot superior si els estius són molt càlids i secs. Per exemple, entre el juny i el setembre del 2022 els embassaments van perdre prop del 22% de les reserves, i van passar del 59% al 37%. Amb aquestes dades, i tenint en compte el relaxament en les mesures de restricció del consum d'aigua de les darreres setmanes, l'escenari més probable és que s'acabi l'estiu amb els embassaments a prop del 25% de la seva capacitat, fins i tot per sota si la segona meitat de juliol i l'agost van acompanyats de calorades i segueixen la tònica de manca de pluges d'aquesta primera meitat de juliol. Aquesta xifra encara mantindria el país per sobre del percentatge que el Govern fixa com a llindar per declarar una situació d'emergència (16%).
El coixí de la pluja de juny
En aquest punt, és important també afegir realisme a la millora de la situació de sequera que viu el país, ja que el nivell de reserves d’aigua amb el qual hem començat l’estiu és el segon pitjor des del 2004, només superat per un 2023 que ja va estar molt marcat per la sequera. Es parteix d’una situació comparativament molt pitjor que altres anys i que podria empitjorar si l’estiu és tan càlid i sec com els models estacionals indiquen. De fet, tot just ara es viu la calorada més important d'aquest estiu. La bona notícia, però, és que enguany els embassaments van guanyar aigua durant el mes de juny, incloent-hi els primers dies de l'estiu. Una situació que normalment no passa en altres anys, quan en aquest període ja s’acostuma a perdre de mitjana un 2% de les reserves.
Per tant, en el conjunt de les conques internes tenim aigua per subsistir sense restriccions més severes aquest estiu, però falta molta més pluja i algunes zones segueixen al límit. Hi ha embassaments que es mantenen molt baixos, com ara el de Darnius-Boadella (22%) o el sistema Siurana-Riudecanyes (al 2%). En canvi, la situació és radicalment diferent en els embassaments catalans de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que afronten l’estiu amb més d’un 62% de les reserves.
