Catalunya té 34.000 menors immigrants vivint en situació irregular

BarcelonaA Catalunya hi ha uns 34.000 nens i adolescents immigrants menors de 19 anys que viuen en una situació administrativa irregular, la xifra més alta entre les comunitats autònomes de l'Estat, on globalment hi consten 147.000 persones en aquesta situació dividides gairebé al 50% entre nens i nenes. Això vol dir que una de cada cinc persones de nacionalitat extracomunitària que figuren al padró en aquest tram d'edat estan avui sense papers, segons alerta l'informe "Créixer sense papers a Espanya" de Save the Children i la Fundación por Causa.

L'estudi també desglossa per franja d'edat la població infantil i adolescent immigrant sense papers a Espanya: dels 147.000 n'hi ha 55.327 que tenen entre 0 i 4 anys, 28.441 que estan entre els 5 i els 9 anys, 22.268 a la franja de 10 a 14 anys i 40.738 són adolescents d'entre 15 i 19 anys. Després de Catalunya, el territori on hi ha més nens i nenes immigrants sense papers és Madrid, que en té 29.300, i el País Valencià, amb gairebé 20.000.

Pel que fa a la procedència, tres de cada quatre menors d'edat sense papers provenen de l'Amèrica Llatina. Colòmbia concentra els nombres absoluts més alts entre tots els països que analitza l'informe i el segueixen països com Hondures, Veneçuela i el Perú. I tot i que l'Àfrica és el continent d'origen del 43% dels nens immigrants que viuen al nostre país, només un 13% estan en situació irregular.

Sense accés a l'ingrés mínim vital

Les llars amb persones de nacionalitat extracomunitària tenen nivells més baixos de renda i més risc de pobresa i exclusió que les formades per nascuts a qualsevol punt de l'Estat. La probabilitat de pobresa per a una llar amb menors a càrrec amb nacionalitat espanyola és del 14%, si la família és extracomunitària la probabilitat arriba al 48%. A més, les famílies pobres en situació d'irregularitat queden fora, per exemple, de l'ingrés mínim vital. L'informe també adverteix que aquestes persones poden veure vulnerat el seu accés efectiu al dret a l'educació per l'absència d'un permís de residència i d'un número d'identificació d'estranger, cosa que impedeix presentar-se a exàmens oficials, certificacions o ajuts públics.

La situació d'irregularitat impacta directament en el dret a la salut d'aquesta infància, denuncien Save the Children i la Fundación la Causa, ja que les diferències entre la llei i la seva aplicació provoquen nombroses arbitrarietats i dificultats pràctiques. La disparitat de criteri dels sistemes sanitaris en les comunitats autònomes no sempre garanteix l'accés a la targeta sanitària, la protecció enfront d'una factura mèdica o el seguiment continuat dels pacients menors d'edat en situació administrativa irregular.

Les entitats que han fet l'estudi també defensen una regularització específica per a les llars on viuen persones immigrants amb fills a càrrec que consideren que permetria reduir substancialment el seu cost fiscal per a la societat i eliminar bona part dels obstacles administratius, econòmics i educatius a la integració social. A més, subratllen, la naturalització de la seva situació administrativa permetria obrir una via d'escapament a la vulnerabilitat social.