Catalina Pons: “Com més preparat ho tinguis, més natural podràs ser”
Metge especialista en comunicació Actitud positiva Per causar una bona impressió cal, en primer lloc, tenir ganes de comunicar, d’agradar, perquè això ho transmetrem sense voler, diu Pons, que explica que gran part de la comunicació no verbal es produeix a nivell inconscient
Pons és metge i creu que la comunicació és fonamental i que saber-ne més milloraria les nostres relacions laborals i personals. Acaba de publicar Comunicación no verbal (Kairós), on explica tot el que sap sobre el llenguatge que no se sent.
Al teu llibre expliques que la primera impressió que ens causa una persona es produeix en set segons. Com funciona?
Nosaltres tenim una part de cervell, que funciona a nivell no conscient, que és el cervell límbic, i és el que decideix si algú és de fiar o no. Això ho fa basant-se en dos paràmetres: si la persona és freda o càlida i si és competent o incompetent. Però és un procés totalment inconscient. Tot això passa en 7 segons, quan en realitat gairebé ni has dit hola.
També dius que el 93% de la informació que comuniquem depèn del llenguatge corporal. Per què és tan important?
És important perquè comunica les emocions que té cada persona, i aquestes emocions no són conscients. Això és molt important per a la conversa, és informació valuosa que ens perdem. Seria bo que fóssim més conscients d’aquesta informació emocional perquè així seria més fàcil arribar a acords.
Es pot entrenar aquesta habilitat?
Sí, s’ha de treballar molt l’autoconeixement per reconèixer el propi llenguatge corporal, però també cal estudiar el llenguatge corporal dels altres. És una inversió molt rendible per a tots perquè millores la capacitat de relacionar-te amb tothom, d’entendre els altres, perquè veus què els passa.
I en quins aspectes de la vida és més important conèixer el llenguatge corporal?
Jo crec que en tots. És cert que hi ha algunes professions en què el llenguatge corporal és més fonamental, com per exemple en el cas dels metges, que han de tenir una bona comunicació amb els pacients. Hem vist en moltes investigacions que la majoria de vegades que hi ha problemes entre malalt i metge és per un problema de comunicació, no de competència tècnica. El malalt no s’ha sentit escoltat, atès, cuidat... i per molt que el diagnòstic sigui el correcte, si no confies en la persona, malament. Estaria bé que hi hagués certa formació per millorar això.
Però segur que hi ha alguns trucs bàsics del llenguatge corporal. Me’ls pots ensenyar?
Sí, hi ha dos conceptes bàsics molt fàcils d’entendre: el llenguatge corporal obert o tancat. El llenguatge tancat és el que té una persona quan no et mira als ulls, parla en veu baixa, està com reclosa en ella mateixa... i l’obert, en canvi, és el que té una persona que té ganes de comunicar, que ocupa l’espai, que està còmoda i segura, que mira als ulls, somriu, parla alt i és expressiva.
¿En el llenguatge corporal hi ha elements que siguin més importants que d’altres?
La veu hi té un pes del 38%. És molt important. I al nostre país no hi donem cap mena d’importància quan és un gran actiu per comunicar. Una bona veu per comunicar és greu, perquè ens agraden els tons greus i no els aguts, que ens transmeten nervis i histèria.
¿I el llenguatge corporal influeix en la nostra actitud?
I tant. Les últimes investigacions han descobert que el llenguatge corporal influeix en el nostre estat d’ànim i això suposa un gran avenç. Un estudi de Harvard va demostrar que les persones que dedicaven dos minuts a fer posicions obertes (obrir els braços, per exemple) abans de prendre decisions, quan s’hi posaven, prenien decisions més encertades i més arriscades. El llenguatge corporal influeix en la nostra manera d’actuar.
Hi ha gent que sembla que tingui un do innat per a la comunicació. ¿Hi ha algun famós que t’agradi especialment?
Steve Jobs era un mestre de la comunicació. En el seu moment va ser molt innovador, era un geni, i també ho va ser amb la manera de presentar. Però s’estava tres mesos per preparar cada presentació, assajava hores i hores, i per això era tan natural. És la única manera de ser-ho, com més preparat ho tens, més natural pots ser, perquè estàs tranquil i pots improvisar. Un altre personatge que parla molt bé és Obama, connecta molt amb el públic, mira als ulls, es mou, està còmode. Ho fa servir tot i la veu també, de forma magnífica, sap crear clímax... És molt bo.
I aquí, ara que estem en campanya electoral, ¿com veus els principals candidats a la presidència del govern espanyol?
Aquí es cuida molt poc el tema de la comunicació, tan verbal com no verbal. És una llàstima i es nota amb els polítics. Rajoy té un llenguatge corporal molt congelat, i poc empàtic. Gairebé no mira, no connecta i no sintonitza. Pedro Sánchez és l’exemple que comunicar bé no és ser alt, guapo i somriure, perquè no comunica bé, no sintonitza amb la gent. Albert Rivera és molt nerviós i això el traeix, però és un bon comunicador. Té una cara agradable i amigable, i això és positiu. Somriu molt, assenteix, fa molts signes de sincronia... i això està molt bé. I Pablo Iglesias és bastant bo. Connecta amb l’audiència molt bé. Rivera i Iglesias són els millors.