La pobresa extrema s'enquista

BarcelonaEl nombre de persones que viuen en una situació de pobresa severa segueix sent massa alta. L’última dada oficial és que un 10,6% de catalans viuen amb uns ingressos inferiors al 40% del salari mitjà que cobra un ciutadà. Un salari que, a més, ha caigut un 6% des que va començar la crisi. La situació està realment enquistada, ja que des del 2009 el percentatge no ha parat de pujar, amb molt poques excepcions.

Són dades de l’Idescat que ha fet públiques Càritas de Barcelona aquest dimecres en la presentació de l’informe 'Fràgils. L’alimentació com a dret de ciutadania'. Així doncs, les prediccions dels representants polítics espanyols i catalans que afirmen que s’està deixant enrere la crisi econòmica no es tradueixen, ni molt menys, en una millora radical de la xifra de persones que són pobres.

L’any 2014, el percentatge de persones en pobresa extrema era d’un 11,7%, el que englobava unes 900.000 persones. Aquest 2015 el percentatge ha baixat un punt, però continua sent superior al 10%, la qual cosa demostra com la crisi encara fa estralls entre les persones més vulnerables.

Càritas assegura que afecta, sobretot, a famílies amb infants i a persones immigrants. L’altra petita disminució que va haver-hi entre 2012 i el 2013, de fet, s’explica en gran part pel canvi en la metodologia que calcula la taxa, ja que s’hi van incorporar dades reals més enllà de la informació que donaven els enquestats. El 2014 la xifra va tornar a créixer dos punts.

Segons l’adjunta a l’Acció Social de Càritas de Barcelona, Mercè Darnell, aquests números són un exemple de com “les persones pobres s’empobreixen cada vegada més”. Una dada que ho evidencia, segons l’entitat, és que la desigualtat creix cada vegada més a Catalunya, ja que el 20% de la població amb més ingressos té 6 vegades més que el 20% de la població amb menys ingressos.

L’any 2015, un 23,5% dels catalans estaven en risc de pobresa i exclusió social, segons la taxa Arope. Gairebé tres punts menys que el 2014, però encara una xifra insostenible, segons les entitats. En aquest percentatge s’hi inclouen les persones que estan en situació de pobresa i també les que tenen privacions materials severes o que no tenen una feina estable. En aquest cas, Catalunya està lleugerament pitjor que la mitjana de la zona euro, que és d’un 23%, però millor que a l’estat espanyol, on en total hi ha un 28,6% persones en risc d’exclusió social i pobresa.

El problema no està només lligat al fet de tenir o no feina, perquè tal com recorda Càritas l’11% dels treballadors catalans són igualment pobres. El percentatge millora respecte les dades del 2014 recollides per la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) en l’informe Insocat presentat l’any passat.

En qualsevol cas, Càritas quantifica en unes 900.000 les persones que cobren menys de 657 euros. D’aquestes, 329.000 reben menys de 327 euros mensuals. A banda, entre les persones sense feina només un 30% cobren algun tipus de prestació, cosa que evidencia que la crisi s’ha cronificat.

2 milions per a menjar

“Les persones pobres viuen en una situació molt fràgil”, ha constatat per la seva banda el director de Càritas de Barcelona, Salvador Busquets. L’entitat intenta combatre aquesta situació a través d’ajudes per cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació, la salut, el transport, l’habitatge o l’escola.

Del total d’ajudes –gairebé 4 milions d’euros aquest 2016–, un 52% es destinen a l’alimentació, cosa que representa uns 2 milions d’euros. La xifra ha crescut exponencialment respecte el 2007, quan s’hi destinaven només 500.000 euros. En total, en el que porten d’any, Càritas ha alimentat 11.783 persones, 2.300 a través de la targeta solidària que dóna des de l’any 2013, i a més de 4.500 persones a través de menjadors socials.

“Tots ens hem anat empobrint”, assenyala Darnell per explicar qui són les persones que s’acullen a aquesta targeta o a altres ajudes alimentàries. Són, per exemple, persones que cobren pensions “totalment insuficients” o que cobren un sou “per sota del salari mínim”, treballadors que no arriben a final de mes o que se’ls “han acabat les prestacions socials”.

Els representants de Càritas i l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, també van aprofitar l’ocasió per reclamar a la Generalitat que tiri endavant i no retalli la Renda Garantida de Ciutadania, per tal “d’assegurar els mínims d’una vida digna”.

Omella va demanar especialment “un compromís més gran amb les persones en situació de pobresa”. Darnell s’hi va sumar, tot i que va assegurar que mentre “no hi hagi una Renda Garantida de Ciutadania”, Càritas “garantirà l’alimentació a persones pobres amb els ajuts” que ofereix.e

450 famílies amb targeta solidària per comprar menjar

La Montserrat no té feina des de fa set anys i cobra una prestació d’uns 456 euros al mes. Gairebé tots aquests diners els fa servir per pagar cada mes la hipoteca. Des de fa tres anys que rep una ajuda alimentària a través de Càritas, primer en forma d’aliments i, des de fa sis mesos, a través de la targeta solidària.

Ella és una de les més de 2.300 persones que, durant aquest 2016, s’han pogut alimentar gràcies a aquest projecte que va començar el 2013 en un pla pilot a un dels barris de l’Eix Besòs de Barcelona. Es tracta d’una targeta que es dóna a les famílies que necessiten ajuda alimentària en la qual Càritas posa 150 euros al mes i les famílies els fan servir per comprar els aliments que necessiten. L’entitat té conveni amb diferents supermercats i comerços locals on les persones que tenen la targeta poden anar-hi a comprar.

Si al primer pla pilot es van atorgar 20 targetes, ara ja se n’han donat 450 i s’hi han destinat uns 350.000 euros. Segons l’adjunta a l’Acció Social de Càritas, Mercè Darnell, “cada vegada hi ha més gent a la qual no podem deixar de recarregar la targeta cada mes, un fet que demostra que la pobresa està augmentant”. Amb la targeta, cada persona pot “comprar de forma autònoma, on va tothom i fer-ho de forma desapercebuda”. L’objectiu és evitar el doble estigma de ser pobre.