Els catalans posen un 7,2 a la situació de convivència i un 6,7 a la de seguretat

BarcelonaUn 7,2 sobre 10 en convivència i un 6,7 en seguretat. Aquesta és la valoració que fan els catalans de la situació a Catalunya. El 70,1% qualifica la convivència de bona o molt bona i, pel que fa a la seguretat, aquest percentatge se situa en el 61,6%. "No hi ha un problema de convivència a Catalunya", ha assegurat el president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Xavier Masllorens. Els resultats surten d'una enquesta de l'ICIP, que s'ha elaborat a partir de 1.003 entrevistes telefòniques entre l'abril i el maig.

L'estudi, que és la primera vegada que es fa, ha constatat que els catalans posen més bona nota a la convivència i la seguretat del seu entorn més pròxim. La convivència al barri o al municipi es puntua amb un 7,8 sobre 10 i la seguretat amb un 7,2 (quan es pregunta per Catalunya és d'un 7,2 i un 6,7, respectivament). El 85,5% considera la convivència del seu entorn més pròxim bona o molt bona i, pel que fa a la seguretat, aquest percentatge situa en el 72,4%. Masllorens ho ha atribuït al fet que "si es parla d'un àmbit més general, la gent n'està menys satisfeta"; de fet, els enquestats han qualificat millor la convivència i la seguretat si l'entorn és menys urbà.

Pel que fa a les amenaces a la seguretat de Catalunya, segons els resultats de l'estudi la primera és la delinqüència, el narcotràfic i les màfies (per a un 73,9% de la població). La segona és el terrorisme (per a un 73,2% dels enquestats), la tercera és la inestabilitat política internacional (un 63,6%) i la quarta són els atacs informàtics (un 60,4%). El Procés se situa en la cinquena posició del rànquing d'amenaces per a la seguretat –ho és per a un 42,8% de la població–, encara que el 55% dels enquestats el qualifiquen de gens o poc amenaçador. "El Procés no és una causa d'inseguretat per a la majoria de persones", ha valorat Masllorens.

El 61,7% pensa que els símbols empitjoren la convivència

Tot i així, quan es pregunta si la presència de símbols, com les banderes als carrers, empitjora la convivència, el 61,7% respon que hi està molt d'acord o parcialment d'acord. El 38,3% restant hi està en desacord. L'estudi de l'ICIP posa una nota d'un 5,3 sobre 10 a aquesta situació, encara que Masllorens ha admès que "hi ha diferències" segons el sentiment de pertinença dels enquestats. Les persones que se senten principalment espanyoles puntuen amb un 6,5 sobre 10 que la presència de símbols empitjora la convivència. En el cas de les que se senten tant catalanes com espanyoles, la nota és d'un 6,6. En canvi, els enquestats que se senten principalment catalans puntuen amb un 4,1 que els símbols als carrers empitjoren la convivència.

"Si algun dia Catalunya esdevingués un estat independent, com creu que podria col·laborar en la pau i la seguretat mundial?", és una altra pregunta que ha formulat l'estudi. El 78% defensa que amb polítiques de prevenció de conflictes, mediació internacional i defensa civil, el 8,5% opta per un exèrcit propi i el 13,5% restant no ho sap o no contesta. "Hi pot haver algunes persones que no vulguin respondre això perquè ja neguen la major", ha apuntat Masllorens sobre l'alt percentatge, en aquesta resposta, de no ho sap o no contesta.

Les dones perceben més inseguretat que els homes

L'estudi de l'ICIP ha constatat que els sis mesos anteriors a l'enquesta –de l'octubre al març– el 61,8% de les persones consultades han participat en una activitat solidària, el 53,1% en una manifestació al carrer, el 36,4% en una cassolada, el 24,1% en una recollida de signatures i el 20,4% en un míting polític. "Estem sorpresos per l'alt nivell d'activisme", ha afegit Masllorens. L'enquesta també ha recollit que les dones perceben més problemes de convivència que els homes. El percentatge amb les diferències més grans és en la inseguretat: el 25% de les dones perceben força o molts problemes de convivència derivats de la inseguretat, mentre que en el cas dels homes es tracta del 15%.