El 10% dels castellanoparlants de Catalunya acaben adoptant el català com a llengua principal
Els parlant d'altres llengües opten, majoritàriament, pel castellà (19,8%). Només el 6% tria el català. L'estudi de l'IEC indica que la majoria de la població consumeix almenys un mitjà de comunicació en català
BarcelonaL'ús del català creix entre les persones que no el tenen com a llengua materna, i augmenta el consum de mitjans en català. Aquesta és la síntesi de l'estudi 'El català al 2011: capacitat d'atracció i llengua de consum als media' que ha elaborat la Xarxa Cruscat de l'IEC amb dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura 2011.
Segons l'estudi, un 9'9% de les persones que tenen el castellà com a llengua materna acaben adoptant el català com a llengua principal. Així, un 5% del creixement de parlants habituals de català (42,4% de la població) s'ha d'atribuir als provinents del castellà. Respecte a la llengua de consum dels mitjans, actualment un 75% de la població en consumeix almenys un en català.
El membre del Consell Consultiu de la Xarxa Cruscat de l'IEC i coordinador de l'estudi, Joaquim Torres, ha donat els detalls d'un treball elaborat a partir de les dades facilitades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura corresponents a l'any 2011.
L'anàlisi denota més capacitat d'atracció del català entre la població de 'llengua inicial' (materna) castellana (un 9,9% dels castellanoparlants d'origen adopten el català com a llengua principal) que no pas a la inversa (un 2,2% dels catalanoparlants d'origen adopten el castellà). No es pot dir el mateix d'aquelles persones que tenen llengües estrangeres com a inicials, i que opten majoritàriament cap al castellà (19,8% de traspàs) que cap al català (6% de traspàs).
Els factors que intervenen en el canvi d'idioma principal són de tres tipus: el sentiment de pertinença a Catalunya, el nivell de formació i l'origen geogràfic familiar. Respecte al tercer indicador, el sector social on més avança el català és en el dels nascuts a Catalunya fills de dues persones nascudes fora (però dins de l'Estat). Un 11,5% de les persones que s'ajusten a aquest perfil, adopten el català com a llengua principal.
Pel que fa al nivell d'estudis, el canvi cap al català és més intens entre aquells que tenen una formació més alta, especialment entre els llicenciats universitaris, on un 6,9% (dels castellanoparlants) acaben passant al català.
Però segons l'estudi, és el "sentiment nacional" i la identificació de la persona amb Catalunya el que més explica l'avenç del català com a llengua "d'adopció" (o d'ús principal).
Tendència a l'alça de parlants de català
En termes absoluts, el percentatge de catalans que tenen el català per llengua principal va augmentar del 2010 al 2011, passant del 39,4% de la població al 42,4%. Segons els responsables de l'estudi, aquest creixement, al voltant del 5%, s'ha d'atribuir als nous parlants (provinents principalment del castellà, però també d'altres llengües). En canvi, l'ús habitual del castellà es va reduir del 55,1% al 50,6% durant el mateix període.
Malgrat l'optimisme a què conviden aquestes xifres, des del punt de vista de l'ús social del català, el president de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), Carles Duarte, n'ha relativitzat la validesa. Tot i expressar la seva valoració favorable sobre les dades, Duarte ha fet una apel·lació a interpretar-les amb prudència, perquè processos com aquests es poden comprendre i descriure millor quan el període analitzat és més llarg i s'hi pot constatar més inequívocament l'evolució.
De fet, Duarte ha afirmat que gairebé "no es poden tenir en compte" ja que les enquestes "no són prou fines per indicar la diferència, per la qual cosa es necessitarien cinc o sis anys".
Llengua i consum de mitjans
L'altre aspecte en què se centra l'estudi presentat aquest dimecres a la seu de l'IEC és l'ús del català en el consum de mitjans de comunicació. Els resultats indiquen el nombre de persones que consumeixen almenys un mitjà de comunciació (entre premsa diària, revistes, ràdio i televisió) en català és de 4.795.000, és a dir, un 74,5% de la població
Per bé que el consum de mitjans en castellà segueix superant clarament el de mitjans en català (exceptuant la ràdio, en que quasi s'igualen), Torres ha considerat "molt positiu per al present i el futur del català" que aquesta llengua hagi tingut "un avenç tan notable en tots els mitjans en un període difícil per alguns àmbits de la comunicació, i tenint en compte que es troba en condicions d'inferioritat" respecte el castellà.
Evolució del consum del 2008 al 2011
Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura permeten veure l'evolució del consum de mitjans des del 2008 fins al 2011, i el resultat és que tant en l'últim any com durant tot el període hi ha un creixement clar dels mitjans en català.
Es dóna un creixement del consum de mitjans en català a la premsa diària (35,9%), a les revistes (42,9%), a la ràdio (22,5%), a la televisió (16%) i a Internet (30,4%). En tots aquests mitjans els català avança més que el castellà, si es calcula en percentatges sobre el consum del 2008.