320.000 catalans han rebut ajuda per menjar el 2014
Creu Roja i els quatre bancs d'aliments han repartit 6,88 milions de quilos de menjar. Ho han explicat en el debat 'Dignificar i defensar el dret a l'alimentació', organitzat per la Taula del Tercer Sector
BarcelonaEl nombre de persones que reben aliments per poder menjar no ha deixat d'augmentar en els últims anys. Segons xifres del 2014, es van repartir mig milió d'ajuts alimentaris a com a mínim 321.000 persones, és a dir, més del 4% de la població catalana. La manca d'un registre unificat, però, fa inviable conèixer amb detall l'abast del problema, ja que és possible que una mateixa persona rebi ajuts puntuals de més d'una institució o que allò que rep una persona serveixi per alimentar tot un nucli familiar, només per posar dos exemples.
En concret, els quatre bancs d'aliments de Catalunya van repartir 22,39 milions de quilos a 260.500 persones –un 84,9% més que l'any 2010–, i la Creu Roja va atendre 233.000 persones. Aquestes dues institucions són les encarregades de repartir els 6,88 milions de quilos de menjar que es van distribuir l'any passat a 321.000 catalans en el marc del pla d'ajuda alimentària de la Unió Europea (UE), tot i que hi ha més programes de suport, també d'altres institucions.
Les dades s'han posat de relleu aquest dimarts amb el dossier 'Dignificar i defensar el dret a l'alimentació', elaborat per Creu Roja per encàrrec de la Taula del Tercer Sector, i que s'ha presentat durant un nou cicle del debat Catalunya Social que se celebra a l'Ateneu Barcelonès. La presidenta de la Taula, Àngels Guiteras, ha destacat que el volum de persones sense ingressos ha patit un increment "a nivells alarmants" i per això ha lamentat que la situació és "inaudita", més pròpia de països en vies de desenvolupament i que mai s'haurien imaginat en el cas català.
El debat, en què han participat Càritas Barcelona, Creu Roja i la Federació de Bancs d'Aliments, ha reconegut també que les grans dades macroeconòmiques han experimentat una certa millora des del 2012. Per exemple, la taxa d'atur ha disminuït del 23,8 al 19,9%, però a la vegada la taxa del risc de pobresa ha crescut i ja afecta el 20% de la població. Això és així perquè el nombre d'aturats de llarga durada segueix creixent –més de la meitat dels aturats ho són des de fa més de dos anys– i ja són 223.000 les llars que no reben cap ingrés. De retruc, el 16% dels nous contractes tenen un sou inferior als 8.000 euros anuals, massa poc per sortir d'aquesta espiral de pobresa.
Les entitats han defensat que, a més de donar menjar, és imprescindible "dignificar" aquestes ajudes. Això passa per complementar les ajudes amb un acompanyament que promogui una atenció integral per cobrir necessitats bàsiques com són l'habitatge, la higiene o l'escola. Les tres institucions s'han mostrat favorables a la instauració d'una renda mínima de garantia per evitar que una segona generació es vegi condemnada a la pobresa i per facilitar així que més gent sigui capaç de reincorporar-se a la societat.