La xarxa catalana concentra la meitat dels saquejos de cable de tot l’Estat
Seguir el rastre del coure robat, un cop pelat i tret de la seva cobertura de plàstic, és una missió gairebé impossible
BarcelonaSeguir el rastre del coure robat, un cop pelat i tret de la seva cobertura de plàstic, és una missió gairebé impossible. Ho reconeixen fins i tot les fonts policials, que malgrat la posada en marxa de diversos dispositius han vist com durant els últims anys les xifres de material sostret han augmentat exponencialment.
Les últimes dades ofertes per l’administrador ferroviari Adif parlen d’unes pèrdues econòmiques pròximes als 15,7 milions d’euros només entre el gener del 2014 i el juny del 2015 a tot l’Estat. Durant aquests 18 mesos es van produir prop de 1.600 robatoris de cable -principalment coure- a tota la xarxa ferroviària de l’Estat i la meitat van ser a Catalunya. Només aquest 2015, Adif ha presentat 390 denúncies per robatoris en instal·lacions, el 90% per furts de cable.
L’incident de l’AVE
Aquesta va ser la raó de fons per la qual l’Estat i la Generalitat van protagonitzar una picabaralla pública el 8 d’octubre passat després del sabotatge que va provocar el col·lapse de la xarxa de l’AVE. Tot i que en un principi es parlava d’un robatori de coure, la confirmació més tard que es tractava d’un atac premeditat per causar el màxim mal possible va portar el govern espanyol a acusar els Mossos de no vigilar prou la xarxa. El conseller d’Interior, Jordi Jané, va assegurar llavors que la policia catalana acumulava 14.000 hores de patrulla, i que en els últims mesos havia aconseguit fer baixar un 35% aquests robatoris.
La realitat, però, és que països com la Xina i l’Índia segueixen demanant coure per al seu desenvolupament. Es tracta del tercer metall més utilitzat del món, per darrere de l’acer i de l’alumini, i també és atractiu per als lladres, que poden cobrar gairebé 4 euros per quilo.