El català suma en els últims deu anys 1,4 milions de parlants més

BarcelonaEl català ha sumat en els últims deu anys un total d'1,4 milions de nous parlants, segons les dades de l'informeCAT 2015, que publica anualment la Plataforma per la Llengua sobre l'estat del català, en què també s'indica que actualment un 80% dels catalans diuen que el saben parlar.

El membre del secretariat de la Plataforma, Josep Anton Fernández, ha presentat aquest dimecres en roda de premsa una nova edició d'aquest estudi, en què s'avalua l'estat del català, i que posa de manifest que, encara que un 80% dels habitants de Catalunya diuen que saben parlar la llengua, "només el 36% la tenen com a llengua habitual".

Segons l'estudi, el català compta amb "bona salut" i es troba "en període de creixement", però queda l'"assignatura pendent", que el coneixement de l'idioma passi a ser "d'ús habitual".

Tampoc s'amaga que encara que hi ha sectors, com el de les noves tecnologies, en què aquesta llengua mostra "gran vitalitat", continua havent-hi "una desigualtat crònica entre el català i el castellà en el cinema", on només un 3% de les projeccions de cinema són en català, mentre que només un 26% de les pel·lícules catalanes es roden en aquest idioma.

En el sector empreses, l'informe constata que el 10 per cent dels productes de fabricant distribuïts a Catalunya incorporen el català en l'etiquetatge i destaca que una multinacional com Coca-Cola, "que etiqueta en llengües com l'islandès, amb 300.000 parlants, margina el català, que supera els deu milions".

En l'àmbit de la justícia tampoc s'ha avançat, segons la Plataforma, i el català "és pràcticament inexistent".

Durant la seva intervenció, Fernández no ha deixat passar, a més, que en alguns territoris on es parla català com algunes zones de l'Aragó s'intenta "esborrar" el nom de la llengua per substituir-la per una denominació com "LAPAO".

"Allà on el català no és regulat per l'Estat –ha subratllat– floreix, però allà on intervé té dificultats".

Per Fernández, "el català, que no és una llengua minoritària, sinó mitjana, com el danès o el txec, té una gran vitalitat, però grans reptes per assolir, especialment pels problemes afegits per les polítiques agressives de l'Estat".

Segons el seu parer, gràcies "a la gallardia i bona disposició del ministre José Ignacio Wert, es fa tot el possible per perjudicar els drets dels catalanoparlants" i ha mantingut que "tot porta a pensar que estem retornant als temps del franquisme des d'un punt de vista lingüístic, cosa que és intolerable".

De tota manera, ha opinat que un recurs com el contenciós administratiu presentat per l'Advocacia de l'Estat a instàncies del ministeri d'Educació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució de Generalitat que regula les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes als centres per al curs 2015-2016 "fracassarà com tots els altres".

Segons la seva opinió, el que fa Wert és "atacar la línia de flotació del sistema de convivència a Catalunya, que és el sistema educatiu".