El català retrocedeix a l'escola balear enmig del conflicte per la llei d'educació

PalmaL'última picabaralla política sobre el model lingüístic de la futura llei educativa balear ha tornat a posar en el punt de mira la situació del català a les aules de les Illes Balears. El PSIB va intentar debatre amb els socis de govern que la nova norma reforcés la presència del castellà a l'ensenyament i, malgrat que el conseller d'Educació, Martí March, va assegurar de seguida que la part lingüística no es tocaria, la notícia va fer revifar igualment el debat sobre la salut de la llengua pròpia en l'àmbit educatiu. Docents i equips directius coincideixen en el diagnòstic: el català retrocedeix de manera alarmant dins dels centres.

Segons un estudi del 2019 de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (Iaqse) –fent referència al curs 2017-18–, només el 54,7% de l'alumnat de sisè de primària demostra “un assoliment acceptable o satisfactori” de la llengua catalana, davant del 74,6% que ho fa en castellà. Gairebé la meitat dels estudiants d'aquest curs no dominen el català, mentre que el percentatge es redueix fins al 25% en el cas del castellà.

A més, la llengua pròpia s'ha convertit, cada vegada més, en una eina de guerra política i aquest fet ha empitjorat més la situació a l'ensenyament.

El futur pes del català

El pes del català a la que serà la primera llei d'educació de les Balears ha sigut un dels motius de conflicte més importants entre els socis del pacte –PSIB, Podem i Més per Mallorca– aquesta legislatura. Una de les exigències de Més ha sigut que es blindés el decret de mínims, que estableix que la llengua pròpia s'ha de fer servir com a mínim en un 50% de l'horari escolar. Però el PSIB ha fet intents de donar més pes al castellà, amb Podem de perfil i amb ultimàtums de Més.

El conseller d'Educació, Martí March, ha fet crides constants a assolir un consens màxim entorn de la llei, però el català és precisament una de les fonts de divergències al Parlament balear, amb Ciutadans al rescat del castellà i el PP fent equilibris entre el sector regionalista i el més espanyolista del partit.

Els problemes ja van sorgir amb l'avantprojecte de la llei, que no assegurava una presència mínima del català i assenyalava també el castellà com una de les llengües vehiculars. Després d'una negociació que fonts del pacte qualifiquen de “molt dura” i amb amenaces de Més de no donar suport a la norma, el 50% mínim d'hores lectives en català va quedar fixat i es va donar l'opció que els centres poguessin decidir optar per la immersió.

L'últim enfrontament, just fa dues setmanes, va ser provocat gairebé pels mateixos motius. Però el govern estava desgastat pels casos i denúncies per discriminació lingüística en l'àmbit sanitari que s'havien produït a finals d'estiu i el nou intent d'Educació de reforçar el castellà a les aules va tenir tant de ressò que els socialistes van fer marxa enrere gairebé immediatament.