Societat25/02/2013

El govern central admet l'escàs ús del català a la justícia, però diu que no pot prendre mesures per incrementar-lo

El secretari d'Estat ha precisat que "una cosa" és el "desig" que el català no es perdi en l'àmbit judicial, i "una altra cosa" és la "realitat" dels àmbits competencials i de la legislació

Efe
i Efe

MadridEl secretari d'estat de Justícia, Fernando Román, ha assegurat avui que està d'acord amb la necessitat de normalitzar l'ús del català en l'administració de justícia, però ha negat que el govern central pugui adoptar mesures encaminades a incrementar el nombre de sentències que es dicten en català.

Fernando Román ha fet aquestes declaracions a la Comissió de Justícia del Senat en resposta al senador d'Iniciativa per Catalunya, Joan Saura, que li ha demanat l'opinió sobre la "progressiva desaparició" del català des del 2004 i l'increment del castellà a l'administració de justícia a Catalunya. El secretari d'estat ha admès que el 2011 únicament un 13% de les sentències dictades a Catalunya es van redactar en català, però ha dit que no podia oferir "una raó rotunda" sobre el motiu d'aquest ús tan baix.

Cargando
No hay anuncios

Això, no obstant, ha dit que com a regla general a l'administració de justícia s'utilitza el castellà, i que, segons la legislació, els jutges poden fer servir les llengües de "les comunitats autònomes" si al·leguen que el desconeixement d'aquesta llengua pot generar "indefensió".

Segons el secretari d'estat, la disminució de les sentències en català podria estar motivada per l'escàs nombre de demandes plantejades en aquesta llengua. Amb tot, ha remarcat que el marge de maniobra del ministeri és "escàs" perquè, ha dit, l'acció del govern espanyol ha d'encaminar-se a potenciar l'ús de les llengües oficials "en la mesura que ho recull la legislació". "L'obligació del govern central és respectar escrupolosament allò que estableix la llei orgànica del poder judicial que està vigent", ha apuntat.

Cargando
No hay anuncios

El secretari d'Estat ha precisat que "una cosa" és el "desig" que el català no es perdi en l'àmbit judicial, i "una altra cosa" és la "realitat" dels àmbits competencials i de la legislació.