El català, en fora de joc
Només entre un 6% i un 8% de les joguines que hi ha al mercat fan servir la llengua catalana
BarcelonaUn any més, no serà gens fàcil per als Reis Mags entregar als infants de Catalunya els jocs i les joguines que han demanat en català. La presència d’aquest idioma en aquest sector és gairebé residual: només entre un 6% i un 8% de les joguines fan servir el català, ja sigui en l’etiquetatge, en les instruccions o en el mateix joc. Ho revela un informe elaborat per la Plataforma per la Llengua. “Si les grans empreses no incorporen el català, és molt difícil fer créixer la presència de l’idioma en el sector, ja que moltes de les petites empreses o artesans que sí que l’inclouen no arriben a les botigues a causa dels alts costos de distribució i viuen de les fires”, explica Isabel Romano, responsable de l’àrea de jocs i joguines de la Plataforma per la Llengua.
Des d’aquest col·lectiu es queixen que el 92% dels fabricants no compleixen la llei del codi de consum, aprovada el juliol de 2010 pel Parlament de Catalunya, que en l’article 128.1 estableix que “les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns [...]”. Sobre aquest article hi pesa un recurs d’inconstitucionalitat presentat pocs mesos després que s’aprovés, però encara s’està pendent de la resolució del Tribunal Constitucional des de fa més de cinc anys. “Per tant, és una llei vigent que han de complir les empreses”, reclama Bernat Gasull, de l’àrea d’empresa i consum de la Plataforma.
Sigui com sigui, les iniciatives per augmentar la presència del català als jocs i joguines són nombroses. A la cooperativa Abacus, per exemple, munten un estand específic amb tots els jocs i joguines en català que tenen al seu catàleg. “Tenim agrupades i senyalitzades totes les joguines en català en un punt força visible de les botigues”, comenta Marta Dalmases, cap de màrqueting de la cooperativa. Dalmases destaca les bones vendes, “especialment de jocs de taula en català”, com el Catan o el Carcassonne, distribuïts per Devir, una empresa focalitzada en aquest tipus de jocs que és un dels grans fabricants en català, juntament amb Diset i Educa, que se centren més en els jocs didàctics.
El Consorci per a la Normalització Lingüística promou la campanya I tu, jugues en català?, amb l’objectiu de potenciar la presència de joguines en català a les botigues. “L’evolució de la campanya és molt positiva i cada cop hi ha més comerços adherits i ara estem treballant perquè s’hi afegeixin també fabricants”, diu Alba Conesa, directora de l’àmbit de formació i foment d’aquest organisme.
Alguns fabricants francesos, sí
La Plataforma per la Llengua lidera l’organització de la Festa pel Joc i el Lleure en Català que es fa cada any abans de les festes de Nadal i que ja acumula dotze edicions. “Cada cop vénen més firaires i associacions que volen fer tallers i activitats i sumar-se a la nostra reivindicació, perquè no deixa de ser una festa lúdica però totalment reivindicativa”, manifesta Romano. L’ONG del català també organitza per segon any el concurs Tísner de creació de jocs en català, adreçat a alumnes de 5è i 6è de primària, al qual enguany s’han inscrit 49 aules.
El cert és que la demanda de jocs i joguines en català és creixent. I així ho corroboren des d’Abacus i, també, des del petit comerç. “Les joguines en català tenen força demanda, tenim alguns jocs en català i destaca pel que fa a les vendes el Nan Casteller”, descriu Fabian Cardinal, que regenta Bateau Lune, una botiga de joguines situada a la concorreguda plaça de la Virreina de Barcelona, i afegeix: “Hi ha petits fabricants, alguns d’ells francesos, que ja comencen a incloure el català”.
Igual que al Juguijuga, una botiga de jocs tradicionals al passeig de Sant Joan de la Ciutat Comtal, on també asseguren que la demanda de jocs en català “és elevada”. Des d’aquesta botiga, a més, contribueixen a la causa amb jocs didàctics fets per ells mateixos. “Fem un mapa magnètic en català de les comarques de Catalunya, però els costos de distribució són tan alts que només el podem vendre a la nostra botiga”, expressa Luis Gonzalo, propietari d’aquest comerç.
Famosa no té demanda
Però la percepció sobre la demanda no és la mateixa des de fora de Catalunya. Així, a Famosa no veuen la necessitat de fer joguines en català. “El nostre servei d’atenció al client no ha registrat la demanda de joguines en català des de Catalunya”, sentencia Agustín Jiménez, director de vendes de Famosa, una empresa alacantina que té més de 1.000 productes en catàleg. “Per motius d’optimitzar recursos no podem fer productes en català, però amb les noves tecnologies, i amb ajuda d’aplicacions, les joguines interactives podran utilitzar el català com a idioma preferent”, promet Jiménez.
Altres multinacionals estrangeres de joguines, com Playmobil, no integren el català entre els 32 idiomes que usen en les advertències de seguretat que apareixen a les capses dels seus productes. “Incorporen idiomes que tenen menys volum de parlants que el català, no s’entén”, es lamenta Romano.
Des de la Plataforma per la Llengua, conscients de la importància que té l’idioma en la socialització dels infants, demanen a les grans marques que utilitzin el català en els seus productes. I també es queixen que no es doblin al català molts dels anuncis de joguines que apareixen a la televisió. Però també demanen un esforç als consumidors. “Som nosaltres, com a consumidors, els que hem de crear la demanda, perquè si tots demanem les joguines en català, els botiguers pressionaran els fabricants. I serà així com les empreses veuran la necessitat de fer-ho en català”, esgrimeix Romano.
Poder jugar en català, per tant, és una assignatura pendent per a la qual tothom ha de treballar.