El TSJC anul·la l'ús preferent del català a les diputacions de Lleida i Girona

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona, un fet que implica que el català deixi de tenir l'estatus de "preferent" a les dues administracions. El Tribunal ha estimat parcialment un recurs presentat per l'associació espanyolista Convivencia Cívica Catalana, que també inclou que els ciutadans no hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.

Com a resposta, tant la diputació de Lleida com la de Girona han anunciat que estan estudiant la possibilitat d'interposar un recurs a la sentència davant del Tribunal Suprem.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha mostrat la seva "insatisfacció" pel fet de "no entendre que en aquests moments algú continuï generant problemes allà on no hi són, ja que en vint anys no hi ha hagut cap problema ni ningú ha presentat cap requeriment ni sol·licitud perquè es fes d'una altra manera".

El portaveu de CiU a la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha criticat la decisió de Convivència Cívica Catalana de qüestionar el reglament i ha assegurat que és "un nou atac al català per part d'una minoria que vol instrumentalitzar la qüestió lingüística". "Acatem la decisió del tribunal però ja hem donat ordre als serveis jurídics que estudiïn les vies de recurs", ha manifestat Piñeira. 
El portaveu ha assegurat que si el català és "llengua preferent" a la Diputació és perquè respon a la "realitat social". CiU, ERC i PSC estan acabant de tancar un document conjunt i està previst que el president, Joan Giraut, faci una compareixença pública demà al migdia per valorar la sentència.

El TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els recursos presentats, cosa que ha fet amb dues sentències amb data del 6 de març.

En les dues sentències de la sala contenciosa administrativa, que encara no són fermes i es podran recórrer davant del Tribunal Suprem, el TSJC fa servir jurisprudències, com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han fet públiques sobre aquestes dues diputacions. El TSJC, així, determina que la posició de les dues llengües oficials és de "paritat jurídica" als poders públics de Catalunya.

El Tribunal determina que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, "de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística". A més, afegeix que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions "mentre no comporti imposició", i que la sala contenciosa administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal "no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial".

En el cas de la Diputació de Lleida, s'han anul·lat l'article 2 –en què es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració–, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, s'anul·la el que fa referència al fet que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa.

Pel que fa a la Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2, que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en català; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.

Convivencia Cívica Catalana ha celebrat les sentencies a través d'un comunicat, i ha dit que "confirmen el respecte al bilingüisme a què està obligada l'administració".