El català que es va convertir en referent en la crisi del 2008: Jaume Ventura, Premi Nacional de recerca

BarcelonaEstà considerat un dels millors economistes europeus i ha investigat els grans temes de les últimes dècades, com la globalització, les bombolles econòmiques i la crisi del deute. El 33è Premi Nacional de recerca ha recaigut aquesta edició en l'economista Jaume Ventura (Barcelona, 1963), director i investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), professor d'investigació de la Universitat Pompeu Fabra i del Barcelona School of Economics (BSE).

El jurat de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha valorat les seves investigacions pioneres en l'àmbit de l'economia internacional, que han ajudat a construir un model de comerç econòmic mundial que s'estudia als millors programes de doctorat d'arreu del món. En definitiva, el jurat ha valorat la seva capacitat d'anàlisi i d'ajudar la resta de ciutadans a entendre l'economia. "No és habitual que un economista s'endugui el Premi Nacional de recerca, que normalment està relacionat amb els camps més bio de la ciència, però en aquest cas és un premi més que merescut", ha dit el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal.

Ventura ha agraït el premi, que ha volgut compartir amb els seus professors i companys d'universitat i també amb els equips que han treballat amb ell, i ha valorat el privilegi que ha suposat per a ell poder estudiar a l'estranger. "He tingut la gran sort d'estar sempre acompanyat de l'excel·lència, la gran sort de poder fer el doctorat al departament d'economia de Harvard i la gran sort d'anar després al MIT [Massachusetts Institute of Technology], i que em van deixar marxar a estudiar a un altre continent quan això no es feia tant com ara només perquè tenia curiositat per conèixer les persones a les quals jo llegia", ha dit Ventura.

Les seves investigacions més prestigioses, i que ara són referents mundials per a l'estudi i l'aplicació dels models econòmics, van arribar, assegura, per "circumstàncies". "Simplement, m'interessava saber-ne més sobre el que estava passant". Així, de jove Ventura va investigar a fons el funcionament de la globalització i el comerç internacional, i quan aquest comerç provoca o no creixement econòmic. Als 80 es va encuriosir pels processos i les crisis del deute que afectaven sobretot països de l'Amèrica Llatina, i a finals dels anys 90 va analitzar la bombolla especulativa per l'auge de les tecnològiques. "Jo em volia comprar una casa i veia que tot pujava i pujava. I en aquell moment uns quants ja sospitàvem que els valors no estan ben determinats al mercat, a la borsa, i que la psicologia del mercat hi juga un paper molt important", recordava Ventura.

Posteriorment, el 2008, els models i les teories que havia desenvolupat es van convertir en referents per analitzar l'esclat de la bombolla i la crisi financera mundial.

L'impacte dels animals en la pandèmia del coronavirus

L'edició d'aquest any també ha reconegut, en la categoria de talent jove, la veterinària Júlia Vergara-Alert (Olesa de Montserrat, 1984), investigadora principal del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'IRTA-CReSA i cap de la línia de coronavirus zoonòtics d'aquest centre. Vergara-Alert és experta en coronavirus animals i en com aquests tipus de virus passen dels animals a les persones. El seu equip ha sigut líder en la implementació de models animals per a l'estudi, el desenvolupament de vacunes i la recerca d'inhibidors contra el virus. Vergara-Alert ha celebrat que la fundació hagi destacat "la feina que fan també les dones dins els equips de recerca" i ha agraït tant als seus mentors com al seu equip la confiança en ella. "Fa molts anys que investiguem els coronavirus, quan encara a ningú li interessava aquesta família de virus. De fet –ha recordat la guardonada–, ens van rebutjar diversos projectes per estudiar aquests virus".

Les seves investigacions i l'esforç en la recerca previs a la pandèmia han permès a Vergara-Alert i el seu equip "obtenir les tècniques i l'expertesa necessàries per actuar ràpidament quan va arribar la pandèmia". "Sense un gran equip no es pot fer recerca, ni res a la vida. Cal pensar més en equips horitzontals", ha reivindicat la veterinària.

40.000 euros

Els Premis Nacionals de recerca reconeixen investigadors que hagin contribuït significativament i internacionalment a l'avenç d'una disciplina científica en qualsevol dels àmbits de les ciències humanes i socials, la salut, la tecnologia o les ciències experimentals. El premi principal està dotat amb 40.000 euros i la categoria talent jove amb 10.000 euros.

A banda dels dos guardons més rellevants, aquesta edició també ha reconegut la trajectòria de la Fundació BBVA per les seves aportacions filantròpiques finançant diferents centres d'investigació catalans; la Fundació La Marató de TV3, per mobilitzar la ciutadania en una singular forma de mecenatge científic; la iniciativa "UPF-CaixaBank-Economia en temps real", que ha permès avaluar en temps real l'efecte de les ajudes del sector públic en la reducció de la desigualtat social generada per la pandèmia, i l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), per la creació de LuxQuanta, que desenvolupa i comercialitza sistemes de distribució de claus quàntiques per a la criptografia de les comunicacions d'entitats públiques i privades.