El Castor podria haver provocat un terratrèmol de 6,8 graus
Els experts del MIT i Harvard certifiquen que el magatzem de gas va causar els sismes. L'Estat no tornarà a obrir-lo però dona allargs a desmantellament
MadridSi el magatzem de gas Castor, situat a la costa de Vinaròs, a Castelló, hagués continuat amb la seva activitat, hauria pogut provocar un terratrèmol de fins a 6,8 graus de magnitud a les terres de l'Ebre. És a la conclusió a la que ha arribat l'informe, de 87 pàgines, dels experts del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard encarregat pel govern de Mariano Rajoy el 2014, el mateix any que, després de la pressió ciutadana i del Govern, es va decidir finalment tancar temporalment la planta, que aprofitava les bosses subterrànies on abans hi havia petroli per emmagatzemar-hi temporalment gas. L'informe no només certifica el que ja havien alertat els estudis anteriors, que el magatzem va ser el causant de milers de sismes de fins a quatre graus la tardor del 2013, sinó que per primera vegada assenyala que, arran de l'estrès per les injeccions, s'ha desestabilitzat la falla d'Amposta amb el perill de més terratrèmols, malgrat en els últims dos anys i mig han detectat que s'ha tornat a una activitat sísmica normal.
Conclou així que és imprescindible tancar de forma definitiva el magatzem per evitar nous sismes. El ministre d'Energia, Álvaro Nadal, ha anunciat aquest màxim -fa dos anys el govern espanyol encara plantejava reobrir-lo en funció del que digués l'informe dels experts- des del Congrés, en un intent per contraprogramar la roda de premsa al seu propi ministeri. Ara bé, l'Estat dona allargs a desmantellar-lo. Diu que ho estudiarà i en demanarà informes però que, de moment, no corre pressa perquè el més important és que no es toqui el magatzem. Des del 2015 que no hi queda gens de gas. El cost d'hibernació és de fins a 15 milions d'euros l'any per a tots els contribuents -l'encarregada de la planta és des del 2014 és l'empresa pública Enegás-, al que cal sumar-hi fins a 85 milions d'euros del pagament de la indemnització de fins a 1.350,72 milions d'euros a l'empresa Escal UGS, propietat en un 66% d'ACS, de Florentino Pérez. En total, mantenir la planta costa gairebé 100 milions d'euros l'any.
Sense responsabilitats per a Florentino Pérez
L'informe, que ha costat fins a 600.000 euros, s'ha fet esperar fins a tres anys i hi han participat un total de set experts. L'exministre d'Indústria, José Manuel Soria, ja va dir el 2014 que no faria cap pas definitiu fins que no el tingués en les seves mans. Si bé els experts alerten de les conseqüències fatals per a la zona si hagués continuat l'activitat, en cap cas acusen de mala gestió a Escal UGS. Asseguren que, d'acord amb els estàndards espanyols, els promotors no tenien cap informació per saber el que podia arribar a passar.
El ministeri d'Energia s'ha encarregat d'erigir un mur de contenció entorn ACS. Ha deixat clar que l'informe era 'post mortem', com els experts anomenen l'estudi. Segons ells, era impossible predir-ne les conseqüències. El secretari d'Estat d'Energia, Daniel Navia, ha garantit que tots els contribuents seguiran pagant la indemnització més que milionària i que, si hi ha responsabilitats, es decidirà als jutjats.
Tres fronts judicials bloquejats
El cas està tant al Tribunal Constitucional, com al Suprem i en un jutjat de Vinarós. El Parlament, Govern i el PSOE van presentar un recurs contra la indemnització al TC, que es va admetre a tràmit a principis del 2015 però que encara l'alt tribunal no ha resolt. A banda, el Suprem va obrir un nou front judicial el desembre del mateix any amb l'admissió a tràmit d'un recurs contenciós-administratiu de la Generalitat en contra dels 1.700 milions d'euros carregats al rebut de la llum. L'abril del 2016 el Suprem va decidir no acceptar la mesura cautelar perquè aquests diners no es paguin a Enegás, a l'espera que es resolgui el contenciós -ja el 2013 va avalar la indemnització per part de l'Estat a l'empresa controlada per Florentino Pérez-. I el tercer front i més actiu és el d'un jutjat de Vinarós, que des del 2015 investiga a petició de la Fiscalia la tramitació del projecte Castor i que ha imputat fins a 18 persones per prevaricació ambiental. L'Estat ha maniobrat per limitar el temps d'instrucció del cas i evitar que avancés la investigació.
El govern espanyol s'ha penjat aquest dimecres la medalla d'haver decidit tancar el magatzem. Queda lluny la pugna del ciutadans de les terres de l'Ebre. Des del minut u que el Castor es va desentendre dels sismes més intensos i llavors la Moncloa va donar allargs a tancar la planta. El govern espanyol també ha posat pals a les rodes a la investigació i sempre ha blindat Florentino Pérez. Els dubtes sobre el projecte no són nous. La petroliera Shell, qui va extreure petroli a al zona abans del magatzem, ja havia alertat de risc sísmic, mentre que científics del CSIC van alertar el 2005 de terratrèmols.
Sense injeccions des del setembre del 2013
L'expert del MIT, Rubén Juanes, i de Harvard, John H. Shaw, han presentat visiblement cohibits l'informe al ministeri d'Energia. Cada vegada que se'ls preguntava per possibles responsabilitats el secretari d'Estat d'Energia o el responsable d'Enegás, Claudio Rodríguez, els tallaven per dir que no era l'objecte de la investigació i s'han escudat en tot moment en assegurar que l'informe era 'post mortem' i interdisciplinar, a diferència dels interiors que s'havien fet.
La concessió d'explotació del magatzem de gas natural es va donar a Escal UGS el 16 de maig del 2008. El 2010 es va començar la perforació dels pous i el 5 de setembre del 2013, encara en fase de proves, durant una injecció de gas matalàs van començar a produir-se una sèrie de terratrèmols a les terres de l'Ebre. Es va ordenar aturar la injecció el 17 de setembre del 2013, però els sismes van continuar fins el 4 d'octubre, cosa que va provocar que s'aturés el projecte. El juliol del 2014, l'empresa controlada per Florentino Pérez va presentar la renúncia a la concessió el juliol del 2014 i va embutxacar-se una comissió milionària, que a finals del 2014 ja s'havia pagat -l'Estat està tornant el deute-. L'octubre d'aquell mateix any el govern espanyol va encarregar a Enegás la hibernació de les instal·lacions. Un any després ja no quedava gas.
