Castelldefels es queixa que ningú els va avisar que obririen el centre

BarcelonaL’Ajuntament de Castelldefels va denunciar dimarts que la Generalitat no els va avisar en cap moment que havia instal·lat un centre de menors estrangers no acompanyats ( menes ) a la casa de colònies de Cal Ganxo, on aquest cap de setmana es van produir els incidents amb els veïns. “Ens en vam assabentar dies després que hi arribessin, i va ser perquè hi va haver un incident a la casa”, va denunciar ahir l’alcaldessa de Castelldefels, María Miranda, en declaracions a aquest diari. El departament d’Afers Socials, per la seva banda, va admetre que en aquest cas concret hi va haver algun malentès, però defensa que sí que va fer l’avís protocol·lari: “Malgrat que l’alcaldessa no va atendre la trucada, sí que es va informar el cap de gabinet d’alcaldia de l’obertura del centre i es va deixar de referència de contacte el mateix director de serveis territorials i la directora de la DGAIA”. Segons la Generalitat, al no rebre resposta, els gestors de la casa de colònies, Fundesplai, van enviar un comunicat al consistori. Més enllà d’aquesta trucada protocol·lària, però, el consistori va reclamar ahir més “seriositat” i va recordar que el protocol fixa que cal advertir els ajuntaments amb un temps prudencial.

“Hem de ser més seriosos amb el procediment, perquè nosaltres ajudarem en tot el que estigui a les nostres mans, però una arribada d’aquest tipus s’ha de planificar i treballar bé, buscar col·laboracions i preparar, si calen, dispositius”, va afegir Candela López, primera tinent d’alcaldia del municipi. López també va lamentar que tot i que el govern municipal va posar a disposició de la Generalitat i l’empresa gestora del centre tots els seus recursos assistencials, els van rebutjar. “Ens van dir que el centre era provisional i que no calia”, va recordar el regidor d’Urbanisme i Pla de Barris, Ramon Morera.

Tipologia de centres

Eduvic -l’empresa que gestionava el centre de menes ubicat a la casa de Cal Ganxo- va argumentar que el tipus d’assistència i d’activitats que es fa amb els menors varia en funció de la tipologia de cada centre. N’hi ha de cinc tipus: emergència, primera acollida, acollida, centres residencials i pisos tutelats. “Estem molt agraïts de tota l’ajuda i disposició, però el centre de Castelldefels era un centre d’emergència, on els nens, en principi, només s’estan unes poques setmanes, és a dir, hi ha molta rotació de nens”, va argumentar la directora d’Eduvic, Adela Camí. “En aquesta fase no és bo fer activitats que arrelin massa els nens al municipi perquè, aleshores, quan han de canviar de lloc, passen per un doble dol”, va afegir. “En altres estadis de l’acollida, més endavant, sí que treballem i fem activitats que els integren al poble: tenim nanos que juguen en equips de futbol, escolaritzats, que fan cursos ocupacionals...”, va insistir Camí. Per a López, però, tenir-los aïllats no ajuda: “Potser no toca fer arrelament, però sí que podem ajudar, com a mínim, a entretenir-los i que l’acollida sigui més amable per a tots”, va apuntar.

El Col·legi d’Educadors hi coincideix. En un comunicat, enviat ahir, va criticar que “els centres d’acollida no poden ser dissenyats com a espais provisionals, ja que són la llar d’aquests joves, el lloc on han de sentir-se protegits”. Els educadors també exigeixen “una acollida de qualitat que inclogui projectes socioeducatius i comunitaris que es desenvolupin amb els professionals adequats, en contraposició a propostes únicament assistencials”.

Des que es va disparar l’allau d’arribades de menes a Catalunya -ara fa un any i mig-, la conselleria d’Afers Socials i Famílies ha obert més de 150 centres per acollir-los. Durant el 2018 es va obrir de mitjana un centre nou cada setmana. Es tracta, segons el Govern, d’“un ritme molt alt” que, tot i així, amb prou feines serveix per absorbir el degoteig de menors que continuen arribant a Catalunya. Aquesta rapidesa fa que el procediment d’obertures sigui pràcticament exprés i que els municipis on s’han d’instal·lar aquests menors se n’assabentin amb molt poc temps de marge o, directament, a posteriori, com va passar a Castelldefels.

La instrumentalització política de la immigració

La proximitat de les eleccions municipals i la previsió de la Generalitat que l’arribada de menors estrangers no acompanyats tornarà a augmentar amb el bon temps fa que aquesta qüestió es traslladi ràpidament a l’esfera política. Els consistoris de municipis on hi ha ubicats algun d’aquests centres collen el Govern i reclamen més recursos i col·laboració per controlar-ne la gestió. El debat també es va traslladar ahir al Parlament, on la diputada de Catalunya en Comú - Podem Marta Ribas va acusar el Govern d’estar alimentant el “caldo de cultiu del racisme” amb una mala “gestió” de l’acollida dels joves migrants.

La instrumentalització política es fa més evident, però a nivell local. Aquesta mateixa setmana, després de l’incident a la casa de Cal Ganxo entre els joves de Castelldefels i els menors del centre, el Partit Popular ja ha començat a empaperar el poble amb cartells omplir i les bústies de promeses electorals de “més seguretat” al municipi. Dies abans, a Canet, fonts municipals també asseguraven que darrere de l’ escrache als menes del poble també hi havia membres de l’oposició.

Tot plegat malgrat els esforços de la Generalitat, els ens locals, la Taula d’Entitats del Tercer Sector i el Col·legi d’Educadors per demanar que no es faci un ús electoralista de la immigració.