El 25% de castellà a l’escola s’estén

Barcelona / MadridSegueix sent un gra de sorra dins del sistema educatiu català, però ja hi ha 10 escoles que s’han vist obligades a canviar el model d’immersió lingüística en alguna de les seves aules obligades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ahir se n’hi van sumar dues més -El Pinar de Nuestra Señora de Sant Cugat del Vallès i l’Escola Pia Santa Anna de Mataró- perquè sis famílies van demanar a un jutge que volien que els seus fills fessin un 25% de les classes en castellà, i el TSJC va ordenar mesures cautelars en aquests dos centres, mentre duri el procés judicial. La taca d’oli s’estén, i ara el procés per aconseguir el 25% de castellà és molt més ràpid que abans, quan cinc famílies van batallar durant temps contra la resistència de la Generalitat fins que el TSJC hi va obligar els centres.

Una de les escoles, el Pinar de Sant Cugat, va rebre la interlocutòria del TSJC amb estranyesa. Aquest centre concertat és religiós i ahir assegurava, en declaracions al Tot Sant Cugat, que el seu projecte educatiu és flexible i adapta l’idioma de les aules en funció de les necessitats. Per aquest motiu la directora executiva de l’escola, Maria de Santa Teresa, va dir: “Pot ser que alguns pares puguin haver estat motivats per temes polítics”. En aquesta escola vallesana han sigut cinc les famílies que han demanat més castellà a la classe dels seus fills -una d’infantil i una altra de primària-. Un d’aquests pares és advocat i és el que ha presentat la demanda conjunta. A l’Escola Pia de Mataró també hauran de canviar l’idioma d’algunes assignatures en dues classes de primària per la petició, en aquest cas, d’una sola família per als seus dos fills: una de 3r i una altra de 5è. La direcció d’aquest centre, també concertat, tampoc està d’acord amb la mesura cautelar, però l’acata, tal com va fer evident en una carta enviada a tots els pares, i a la qual ha tingut accés l’ARA.

“Anecdòtic”

Aquests casos arriben després que el Tribunal Suprem confirmés la setmana passada, en dos casos dels vuit anteriors, que el 25% de les classes eren una proporció “raonable” i desestimés el recurs de les famílies que volien arribar al 50%. Fonts del departament d’Ensenyament van explicar que, un cop arribats a aquest punt, no poden demanar als directors de les escoles que desobeeixin una ordre del TSJC. Mentre ells van poder, van lluitar pel model d’immersió lingüística a totes les escoles, tot i que segueixen considerant casos puntuals els d’aquestes 10 escoles que ja apliquen el 25% de castellà en algunes aules. Ensenyament no va voler fer declaracions oficials, i es va remetre a les paraules del conseller de la Presidència, Francesc Homs: “Es donarà la resposta a cada cas d’acord amb el departament d’Ensenyament i d’acord amb la casuística que hi pugui haver”. En tot cas, va remarcar que es tracta de casos “puntuals i anecdòtics en una situació d’ordre general”. Homs va aprofitar per denunciar “l’ofensiva contra la llengua catalana” que està duent a terme l’Estat i va recordar que al darrere de la immersió hi ha una amplíssima majoria social compromesa a defensar un model que ha portat a “un nivell de cohesió social de referència”.

El debat arriba al Congrés

Aquest duel entre el govern de Mariano Rajoy i el d’Artur Mas per la immersió lingüística es va traslladar ahir a la tarda a Madrid, on va ser un dels temes del dia tant al Congrés com al Senat. A la cambra baixa, el debat sobre una iniciativa del Parlament perquè els jutges sàpiguen català va acabar convertint-se en una batalla de retrets entre l’oposició i la majoria absoluta del PP. La diputada popular i vicepresidenta tercera del Congrés, Dolors Montserrat, va arribar a acusar Catalunya de “totalitarisme” per voler “aixecar murs lingüístics” imposant el “monolingüisme” tant a la justícia com a l’escola. “Deixin-me escollir la llengua”, va reclamar, i va reivindicar que el seu fill, que viu en un entorn en català, necessita “immersió lingüística en castellà, anglès, francès, alemany, mandarí...” UPyD també va aprofitar el debat per abonar-se en l’atac a la immersió lingüística. El diputat Carlos Martínez Gorriarán -dels pocs que no s’han rebel·lat contra Rosa Díez- va acusar la Generalitat d’aplicar un “franquisme educatiu” i va assegurar que “les llengües no tenen drets” perquè “no existeix el dret a les llengües protegides”. Jordi Jané (CiU) va exigir-li una rectificació per fer una “banalització del franquisme”.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, quan li van preguntar al Senat sobre si vol acabar dividint els estudiants a Catalunya depenent de la seva llengua, va assegurar que el govern espanyol només vol que s’utilitzi el castellà com a llengua vehicular en una “proporció raonable”. “El que no poden aconseguir amb vots ho intenten als tribunals”, va replicar-li el senador i portaveu de CiU Josep Lluís Cleries, considerant que la immersió no ha sigut un problema “fins que ha arribat el govern del PP”.