Una castanyada més cara es miri com es miri

BarcelonaLa factura de la castanyada sortirà aquest any, com a mínim, un 10% més cara. El fruit estrella, la castanya, no s'escapa de l'escalada de preus generalitzada i, a l'alça d'algunes matèries primeres essencials per elaborar els panellets, s'hi ha de sumar el cost de l'energia pels núvols.

Repassem, producte a producte, què passa al mercat aquest any.

La demanda de castanyes aquest any va a la baixa, segons la percepció del mercat majorista de Mercabarna, que ho atribueix a les altes temperatures de l'octubre i també a l'encariment que s'observa d'aquest fruit típic de la tardor. Els preus estan un 15% per sobre que altres campanyes i això vol dir que el preu a consumidor final frega els sis euros el quilo "en la varietat de més qualitat". L'encariment també es nota a les parades que poblen aquests dies els carrers. A Barcelona, una dotzena d'unitats es venen a entre 3 i 3,5 euros i alguns venedors reconeixen haver apujat uns 50 cèntims el preu. D'altres opten per paperines més petites: sis castanyes 2,5 euros.

L'origen de la castanya que es compra per torrar és principalment de Galícia, tot i que també n'arriba de Càceres. Pel que fa al producte autòcton català, també n'hi ha, però és més minoritari. Castanya de Viladrau, l'únic productor certificat del país, espera una campanya amb més de 16 tones de castanyes collides i preus estables d'entre 5 i 7 euros el quilo, segons explica a l'ARA el fundador Joaquim Solé. "Nosaltres venem sense intermediaris", apunta, i reconeix que el que sí que pot encarir-se és el producte elaborat a partir de castanyes, principalment pel cost de l'electricitat. En termes de qualitat, Soler diu que és "excel·lent" i que només pateixen per si l'última calorada d'aquests dies ha pogut malmetre part de la collita que encara quedava per fer.

La crisi energètica impacta de ple en els obradors i el cost d'un producte que requereix altes dosis de forn. Els pastissers auguren un increment d'un 5-10% dels panellets venuts als establiments. Els preus es mouen entre els 55 i els 65 euros el quilo. "El preu de la llum disparat ha provocat que la factura s'hagi triplicat i és la principal despesa", lamenta Elias Miró, membre del Gremi de Pastissers de Barcelona i propietari d'un establiment a Castellterçol. La situació està menjant-se els marges dels pastissers, que veuen impossible poder traslladar aquest encariment energètic al producte final: "És impensable, però alhora veiem com la restauració ja ha començat a patir tancaments i ens temem que alguns negocis no puguin aguantar aquestes factures elèctriques", lamenta.

Pel que fa a l'evolució dels ingredients principals dels panellets, Miró destaca l'encariment de l'ametlla, que ara es paga a entre 8 i 12 euros el quilo, mentre que el pinyó del país (el més valorat) manté preus, que ja acostumen a ser força elevats.

El pinyó del pi pinyoner (Pinus pineas) és dels productes més apreciats cada castanyada, indispensable per a un dels panellets més emblemàtics. Tot i que aquest any el preu està estable, ja parteix d'uns nivells elevats perquè, per la seva qualitat i singularitat, és un dels més valorats al mercat i es paga entre 80 i 100 euros el quilo, segons explica la investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya Rut Sánchez. Catalunya produeix unes 200 tones de pinyó amb closca (d'on s'extreu el pinyó blanc que es comercialitza) i és a Espanya on es concentra la producció d'aquesta varietat del pi pinyoner, que és única de la conca mediterrània i la més apreciada.

El pinyó català és tan car perquè la demanda és molt elevada i la producció –el 95% prové dels boscos i no de plantacions– també és costosa. Per obtenir-lo de dins la pinya verda (la que es ven) calen uns tres anys, apunta la investigadora de l'Irta Neus Aleta. A més, continua, el sistema per collir les pinyes de les copes dels arbres també és costós i impossible de mecanitzar per la mateixa orografia del bosc. Darrerament, a més, el pi blanc està amenaçat per una xinxa invasora que pot carregar-se "fins al 80% de la producció" d'un bosc, afegeix Sánchez.

Per augmentar la producció del pinyó autòcton, però, Catalunya ja assaja la primera plantació de pi pinyoner enfocada en l'obtenció d'aquest fruit. Està ubicada a l'Alt Empordà, explica Aleta, i és la més gran que s'impulsa a Espanya. De moment, la pinya verda que s'obté es ven a industrialitzadores d'altres punts d'Espanya, però la idea és poder crear tot el procés industrial aquí pròximament.

La llenya per torrar les castanyes a la llar de foc va força més cara aquest any a causa de la crisi energètica, que ha disparat el consum no només de llenya sinó d'altres productes del bosc que s'utilitzen com a combustible com l'estella i el pèl·let, segons afirma el director adjunt de transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Francesc Cano. Els augments van del 20% d'encariment de la llenya, que es paga a uns 160-170 euros la tona, al 50% d'encariment del pèl·let, que va a uns 8-9 euros el sac d'1,5 quilos, segons l'expert.

"La crisi i la por que es tanqui l'aixeta del gas aquest hivern han fet que molts hagin decidit acumular, una mica com va passar amb el paper higiènic durant els primers compassos de la pandèmia quan hi havia temor a l'escassedat", exemplifica Cano. El problema, a més, és que les serradores catalanes van faltades de producte, "no tenen prou fusta". La gestió dels boscos, en un moment en què estan "carregats de fusta", és una necessitat i també, segons Cano, una oportunitat per fer créixer un sector que també acusa falta de mà d'obra.

El moniato ha deixat de ser un fruit només associat a uns mesos concrets de l'any i això, segons apunten des de Mercabarna, n'ha estabilitzat el preu durant tot l'any: "És un producte barat i que ara té menys estacionalitat". El sud d'Espanya és el mercat productor més important i a Catalunya n'arriben principalment de Màlaga i Cadis.