Els ictus creixeran un 34% en els pròxims 15 anys

Barcelona“El temps importa perquè el temps és cervell”. El subdirector del Servei Català de la Salut, Josep Maria Argimon, adverteix que els casos d’ictus creixeran un 34% d’aquí a l’any 2035, ja que la població estarà més envellida i aquesta malaltia es relaciona amb l’edat. Per això reivindica que per poder aplicar el millor tractament en l’ictus l’assistència ha de ser sobretot ràpida: “L’objectiu és que el flux sanguini torni de seguida al cervell perquè la discapacitat sigui mínima o no existeixi”. Argimon considera que l’increment dels ictus és inevitable, ja que cada vegada es fa “més bona feina” en la prevenció i això permet que la població arribi a una edat superior. Arran del pronòstic a l’alça, Catalunya ja es prepara per atendre els casos, i la intenció és que l’afectació es pugui reduir un 10% a Europa abans de l’any 2030, amb un control més exhaustiu dels factors que intervenen en la malaltia.

La previsió de creixement d’un 34% sorgeix del document 'Catalunya i Europa davant l’ictus', que s'ha presentat aquest divendres a Barcelona en una jornada organitzada per la Fundació Ictus. Aquest augment en les pròximes dues dècades provocarà un 45% més de morts i un 25% més de supervivents amb seqüeles. El pronòstic està elaborat per les principals societats dedicades a la lluita contra aquesta malaltia a Europa i, encara que és d’abast europeu, Argimon assegura que és extrapolable a Catalunya. Per tant, l’informe deixa clar que l’increment de l’ictus serà “important”. Malgrat que la implantació del Codi Ictus ha evitat la mort de 1.700 persones a Catalunya els últims 10 anys, el protocol s’ha activat en un 45% dels casos –una mitjana de 5.500 vegades cada any–. Argimon reconeix que un dels reptes és fer pujar aquest percentatge i un altre discernir més ràpidament si l’ictus és isquèmic –quan es tapona una artèria del cervell– o hemorràgic –quan l’artèria es trenca i hi ha una hemorràgia.

El subdirector del Servei Català de la Salut explica que no és tan fàcil discernir el tipus d’ictus, perquè cal fer un TAC. “Però com més ràpid s’actuï, menys serà l’afectació”, destaca Argimon. Tot i que el Codi Ictus s’aplica a tot Catalunya, Argimon admet que la rapidesa “a vegades es perd” a les zones que queden més aïllades: “La implantació és més senzilla a l’àrea metropolitana de Barcelona”. Els últims anys, coincidint amb el desplegament del Codi Ictus, s’ha observat una millora en els temps de tractament. Actualment el departament treballa perquè el transport aeri nocturn “sigui una realitat aviat”, cosa que permetria que els helicòpters del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) es poguessin enlairar encara que fos fosc.

Un altre repte és donar una assistència de qualitat i oferir una atenció més integral, ja que l’ictus és la primera causa de discapacitat en adults. En aquesta línia, Argimon recorda que els principals hospitals de Catalunya tenen unes unitats específiques d’ictus, malgrat que reconeix que es pot reforçar el control d’alguns factors de risc de la malaltia, com les arrítmies i les hipertensions. Pel que fa a l’atenció als supervivents, el document que s'ha presentat aquest divendres subratlla que el procés assistencial a llarg termini de la malaltia és la part menys avaluada tot i la càrrega econòmica que suposa. Per això, les societats europees de la lluita contra l’ictus opten per monitoritzar els plans d’atenció als supervivents per assegurar que les mesures aplicades cobreixen les mancances dels afectats i de les seves famílies.

L’efecte de la contaminació

L’ictus ja representa la segona causa de mort a Catalunya. De fet, cada any 13.000 persones ingressen per ictus al Principat. La incidència és de gairebé 180 casos per cada 100.000 habitants, i la mortalitat se situa en 29,5 per cada 100.000 habitants. Argimon admet que un altre aspecte de millora, a l’hora de combatre aquesta malaltia, és la contaminació. El cas és que un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), l’Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), que es va publicar aquest febrer, apunta que la contaminació dels motors dièsel té una relació directa amb el risc de patir un tipus concret d’ictus, l’ictus aterotrombòtic. Segons l’estudi, els dies amb més concentració de sutge a l’atmosfera –un contaminant procedent de la mala combustió dels motors dièsel– es dispara un 20% el risc de tenir un ictus. “No se li pot dir a la gent que deixi de fumar i canviï l’estil de vida mentre la contaminació continua en nivells elevats”, alerta Argimon.

En la jornada d’aquest divendres, organitzada per la Fundació Ictus, hi han participat els màxims responsables de la European Stroke Organisation (ESO) i la Stroke Alliance for Europe (SAFE), les societats europees dedicades a la lluita contra l’ictus. Entre altres mesures, les entitats aposten per desplegar uns plans estatals que introdueixin aquesta malaltia en tota la cadena sanitària, des de l’atenció primària fins a la dels supervivents.