De cases barates a pisos amb esquerdes

BarcelonaNo hi falta cap detall. Tapets a sobre de totes les taules i butaques, cortines de ganxet a les portes, coixins sobre els llits i fotografies, moltes fotografies de temps passats penjades a les parets. "Doncs a mi em sembla que no tinc bon gust", contesta Juliana Iglesias amb humilitat quan se la lloa per com té decorada la casa.

La Juliana té 89 anys i viu en un dels 509 pisos construïts fins ara per l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona al barri del Bon Pastor per reallotjar els veïns que residien a les anomenades cases barates. És a dir, en cases de protecció oficial de menys de 40 metres quadrats i una sola planta que es van construir a tocar del riu Besòs als anys vint per allotjar els molts obrers que van arribar a Barcelona atrets per l'expansió industrial de la ciutat i amb l'objectiu de treballar en l'Exposició Universal del 1929. La Juliana no hi va arribar aleshores, sinó dècades més tard: als anys seixanta, procedent de Cambroncino, un petit poble de Càceres.

El seu pis seria l'enveja de molta gent. No només per com el té decorat, sinó per l'amplitud –tots els pisos són d'entre 60 i 90 metres quadrats– i la ubicació: és en una cinquena planta assolellada. Malgrat això, la Juliana diu que va tenir un disgust quan va haver de deixar la casa on vivia: "Em posava amb una cadira a la porta i parlava ara amb l'un, ara amb l'altre", recorda. En canvi ara, diu, al pis amb prou feines veu els veïns. "I quan els veus, passes i ni contesten quan dius adeu", es lamenta.

Per a més inri, als pocs mesos d'instal·lar-se al nou pis, el març del 2017, van començar a sortir esquerdes en algunes parets. El que abans era poca cosa, ara són esquerdes clarament visibles en diverses estances. I no només a casa seva, també n'han aparegut en altres pisos de la mateixa escala i en tres més del mateix carrer, el carrer Biosca, tot i que són pisos com aquell qui diu nous de trinca. "A veure si em despertaré al matí aixafada", deixa anar la Juliana, que té una esquerda just a tocar del llit i tem que la paret li caigui a sobre.

"Des de l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) s'ha realitzat un peritatge de les fissures i la conclusió és que afecten envans interiors i no tenen cap repercussió sobre els elements estructurals de l'edifici", han informat fonts de l'Ajuntament de Barcelona, que també han aclarit que han sol·licitat a les empreses constructores que les arreglin i que, si no ho fan, el mateix IMHAB s'encarregarà de fer-ho i després passarà el cost a les companyies. Amb tot, les esquerdes han deixat un mal gust de boca als veïns.

A pocs metres dels blocs edificats es conserven diverses fileres de cases barates. Els edificis semblen gegants a tocar dels habitatges minúsculs d'una sola planta. Sandra Gómez Caballero viu en una casa d'aquestes amb la seva filla. Al menjador, uns globus penjats a la paret en forma de número 12 donen fe que acaba de ser l'aniversari de la nena. Dues portes obertes donen a habitacions diminutes. La cuina sembla gairebé la continuació del menjador per les seves reduïdes dimensions i el lavabo és tan petit com el dels avions. Ella no té esquerdes a les parets, sinó taques grans d'humitat. "Intento netejar-les amb un drap i lleixiu", declara, mentre compta els dies que falten per ser reallotjada en un dels cinc nous blocs de pisos que està construint l'IMHAB. Un altre veí es queixa que en algunes cases fins i tot hi ha rates.

Una tanca informativa indica que els 244 pisos nous ja s'haurien d'haver acabat de construir l'any passat. La pandèmia, però, va retardar les obres. Ara l'Ajuntament assegura que tres blocs estaran acabats el primer trimestre d'aquest any, és a dir, haurien de finalitzar-se aquest mateix mes. Per als altres dos no hi ha data: el consistori ha hagut de tornar a licitar i adjudicar la construcció perquè l'empresa que se n'encarregava va abandonar l'obra per problemes econòmics. Els veïns esperen que no acabin canviant les seves cases barates per uns pisos barats i amb esquerdes.