Les casernes de Sant Andreu a Barcelona: més de 300 pisos públics buits o abandonats i una dotzena de solars sense edificar

BarcelonaÉs un edifici enorme. Una mola. Té en total 152 pisos, tots nous de trinca, que en teoria són per a gent gran. L'Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona els va acabar a finals de l'any passat, però, malgrat això, no hi viu ningú. Continuen buits. Una tanca envolta l’edifici. A l'interior un vigilant fa guàrdia perquè no hi entri ningú.

Just a l'altra banda del carrer, al passeig Torras i Bages, hi ha un altre edifici amb una dotzena de pisos. Es tracta d'habitatges grans, de 200 m² i sostres alts, on vivien oficials de les antigues casernes de Sant Andreu. També estan buits, excepte un, on continua vivint un matrimoni gran que s'ha negat a marxar-ne.

Més enllà, a poc més de 200 metres, hi ha més pisos buits. Un edifici de sis plantes amb un total de 113 habitatges que també pertanyien a les antigues casernes de Sant Andreu i han quedat abandonats. La majoria dels seus veïns en van marxar el 2021. Només en tres hi continua vivint gent. També hi ha vigilància i alarma de seguretat perquè no els ocupin.

I, finalment, al carrer perpendicular, Fernando Pessoa, hi ha un quart edifici buit. Compta amb 56 pisos que seran de lloguer per a joves, però encara s'han d'acabar les obres dels baixos, on anirà una escola bressol municipal.

És a dir, en total a la zona hi ha més de 300 pisos buits, a més a més d'una dotzena de solars sense edificar, plens de matolls i arbres. Es tracta d’una àrea immensa, equivalent a gairebé nou illes de l’Eixample. I el més sorprenent de tot plegat és que els pisos i els terrenys són públics. Com és possible, amb la gran necessitat d'habitatge que hi ha?

El 12 de juliol passat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el delegat especial del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, van signar un protocol d'intencions segons el qual el consorci cedirà al consistori cinc solars de les antigues casernes de Sant Andreu per a la construcció d’habitatge públic. Ho van presentar com una gran fita per a la ciutat. L'Ajuntament, però, ja disposava en aquesta zona de solars per a habitatge públic que encara no ha edificat. Per la seva banda, el consorci és propietari de tots aquests terrenys des de fa vint anys i, durant tot aquest temps, gairebé no ha invertit en la seva transformació. Els legionaris, als quals s'ha responsabilitzat que no es pogués avançar en la urbanització de la zona, en realitat ocupaven una part minúscula del conjunt dels terrenys. O sigui, no eren un problema per a l'edificació.

L'ARA ha fet dues peticions de transparència al Consorci de la Zona Franca –algunes preguntes, però, no han quedat contestades– i ha indagat durant mesos sobre la situació dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu de Barcelona. En aquest interactiu detallem la situació de cadascuna de les parcel·les, i tot seguit resumim el més destacat.

Venda dels terrenys

Les casernes de Sant Andreu van deixar d'utilitzar-se com a casernes el juny del 2001. A partir de llavors van quedar abandonades i les van ocupar un miler de persones sense llar, cosa que va generar un greu problema d'insalubritat i inseguretat. El 2004 es va fer taula rasa. Es van desallotjar els ocupants, es van enderrocar gairebé totes les instal·lacions i el ministeri de Defensa va vendre els terrenys al Consorci de la Zona Franca per 83,1 milions d’euros. El consorci és una empresa pública de l’Estat, tot i que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat participen en l’aprovació dels seus comptes anuals.

El 2006 es va aprovar la modificació del pla general metropolità per a la zona de les casernes, i el 2 de juny del 2010 es va rubricar el projecte de reparcel·lació de gairebé tots els terrenys. A partir d’aquell moment, ja s'hi podia començar a urbanitzar i edificar. A l'Ajuntament se li van adjudicar una desena de solars per construir-hi equipaments i habitatge públic. I, per la seva banda, el consorci es va quedar amb mitja dotzena de terrenys per fer-hi pisos. Des d'aleshores, tant el PSC com CiU i els comuns han tingut l’alcaldia de Barcelona. I el PP i els socialistes s'han alternat en la direcció del consorci.

Anys sense inversió

"Des que demanes la llicència fins que lliures els pisos, es tarda com a màxim tres anys i mig si es fan les coses bé", assegura el president de l'Associació de Promotors de Catalunya, Xavier Vilajoana, donant a entendre que la zona es podria haver edificat fa almenys una dècada. Però fins al 2017, ni el consorci ni l’Ajuntament van invertir-hi per construir-hi habitatge, segons dades facilitades per escrit per totes dues institucions. El consorci tampoc va fer res per urbanitzar la zona ni per reallotjar un centenar de veïns de quatre edificis residencials de les antigues casernes, tot i que era responsabilitat seva segons indica el conveni de compravenda que va signar amb el ministeri de Defensa i al qual ha tingut accés l'ARA.

“Senyors veïns de l'edifici. Els comuniquem que des del 12 de juliol del 2021 els edificis del carrer Palomar disposaran d'un servei de vigilància continuada contractat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona que consisteix en la presència de dos vigilants durant les 24 hores del dia”, diu un rètol en una de les porteries de l'edifici de sis plantes i 113 pisos que formava part de les casernes i que ha quedat abandonat al carrer Palomar. Aquesta va ser la data en què la majoria de veïns van ser, per fi, reallotjats en dos blocs propers construïts pel mateix consorci. Són els únics que ha edificat des que va comprar els terrenys.

“Ens haurien d'haver donat el pis el 2012 –es queixa un dels veïns reallotjats–. Com que havíem de marxar, ningú feia reformes ni manteniment”. Així que l'edifici del carrer Palomar es va anar degradant. Actualment, la majoria dels pisos estan tapiats i el consorci continua pagant un vigilant nit i dia perquè ningú els ocupi. L'ARA ha pogut accedir a alguns d'aquests pisos. Són habitatges de tres o quatre habitacions, en què encara queden mobles o electrodomèstics dels antics inquilins. El pas del temps, l'aigua de la pluja que ha entrat per les finestres trencades, i desenes de coloms que han ocupat l'edifici, però, els han fet malbé. Des de fora la imatge és fantasmagòrica: intèrfons arrencats, persianes tortes i finestres tapiades.

“Esclar que es pot viure aquí. Nosaltres hi vivim”, diu Rosa Tamara Hervás Jiménez, que va ocupar un dels pisos fa vuit anys i continua residint-hi amb les seves tres filles de 6, 12 i 18 anys. L'únic inconvenient són els coloms, que són per tot arreu, assegura. “No sé per què volen enderrocar tants habitatges, amb la falta d'habitatges que hi ha”. Això és el que ha de fer el consorci segons el planejament urbanístic: demolir l'edifici. Però el fet que tres pisos estiguin ocupats ho ha impedit fins ara.

Els legionaris

També s'ha d'enderrocar un altre edifici de les antigues casernes que queda dret al passeig Torras i Bages. Es tracta d'una construcció de tres plantes i 12 pisos d’uns 200 m². Tots estan buits des del 2022, excepte un, en què, des de fa 44 anys, viu un matrimoni de 79 i 76 anys. Es neguen a marxar si el consorci no els paga una indemnització. La resta dels veïns també van ser desallotjats en contra de la seva voluntat.

En aquest mateix edifici, als baixos, és on la Germandat dels Antics Cavallers Legionaris de Barcelona tenia la seva seu des del 1992 fins que el juliol passat van ser desallotjats per ordre judicial. “Nosaltres no teníem cap inconvenient en marxar. Però ¿per què ho havíem de fer?”, es pregunta el president de la germandat, Antonio Rosselló, tenint en compte que a la zona hi ha una dotzena de solars sense edificar des de fa anys. A més, el lloc on està l'edifici és l'únic de tots els terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu on encara no s'ha fet la reparcel·lació. O sigui, en cas que es demolís, tampoc s’hi podria construir, de moment. Els legionaris també feien desfilades amb el Crist de la Bona Mort en un solar annex de 5.000 m². El gener del 2020, però, el consorci els va exigir que no l'utilitzessin més.

“Un sector urbanístic íntegrament de propietat pública en una ciutat com Barcelona es pot desenvolupar de moltes maneres: amb fons propis del consorci, de l'Ajuntament o de la Generalitat, amb préstecs de la banca pública, amb dret de superfície a promotors de lucre limitat… Aquí han fallat massa opcions i és un cas que demostra que el problema de l'habitatge no és la disponibilitat de sòl. De sòl n’hi ha, el que falten són diners per fer promocions”, destaca l'arquitecta Maria Sisternas.

El consorci ha invertit un total de 9,66 milions d'euros en la construcció d'habitatge als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu des que els va comprar fa vint anys, segons dades facilitades pel mateix consorci en resposta a una de les peticions de transparència de l'ARA. En concret, ho va fer entre el 2017 i el 2020. La xifra és inferior als beneficis que, per exemple, va obtenir en operacions ordinàries només l'any passat, que va ser de 16,36 milions. "La crisi immobiliària", "la pandèmia" i "el gran nombre de tràmits administratius urbanístics que s'han prolongat al llarg d'aquests anys" per al reallotjament dels veïns són els motius que al·lega per no haver construït a les parcel·les on havia d'edificar. "La nostra prioritat no és construir habitatge, sinó dinamitzar l'economia: crear llocs de feina", aclareix també el seu responable, Pere Navarro. ¿Si no volia o no podia construir-hi habitatge, aleshores per què no va vendre els solars? El consorci no ha respost aquesta pregunta, formulada també a través d'una petició de transparència.

L'Ajuntament mou fitxa

El 2017 l'Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau a l'alcaldia, va començar a urbanitzar la zona, malgrat que era responsabilitat del consorci com a propietari dels terrenys, segons reconeix el mateix consorci en la seva memòria anual del 2023. "Per llei no pots acabar els edificis, si no has fet els carrers", aclareix el president de l'Associació de Promotors de Catalunya. Precisament per això, el consistori va urbanitzar: per "dinamitzar la transformació" de la zona, destaquen fonts municipals. A canvi, va aconseguir la propietat d'algunes parcel·les que en principi el consorci només li havia cedit durant 75 anys. En concret, l'Ajuntament va invertir 14,62 milions entre el 2017 i el 2021 per fer un parc i obrir diversos carrers. També va impulsar la construcció de dos edificis d'habitatge públic per un cost total de 21,2 milions d'euros, i va adjudicar l'edificació de tres més, encara sense construir.

Un dels edificis que sí que ha construït és la mola de 152 pisos amb serveis per a gent gran que fa un any que està acabat i continua buit, segons ha reconegut el mateix Ajuntament. “Hi ha hagut incidències en la inscripció al Registre de la Propietat”, han justificat fonts municipals per explicar que no hagin lliurat encara els habitatges. “Tinc una disminució visual i a aquest ritme no sé si arribaré a veure el pis. Ja no sé a quin sant encomanar-me”, lamenta una de les persones grans que espera per mudar-s'hi. Té 78 anys. Per a ella, esperar un any no és qualsevol cosa.  

L'altre bloc nou té 52 habitatges de lloguer per a joves. Encara falta habilitar-hi tots els baixos, on hi haurà una escola bressol municipal. L'Ajuntament preveu que l'edifici estigui llest el primer trimestre de l'any que ve, però des de fa setmanes cap operari treballa en les obres. Pel que fa a la dotzena de solars que continuen sense edificar, no hi ha data clara per construir-hi.

“El primer que cal és un pla i un cronograma. Si l'administració pública no és capaç de coordinar-se ni de planificar, imagina't si serà capaç de desenvolupar”, afirma el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues, que es mostra escèptic sobre els molts anuncis de construcció d'habitatge públic que s'han fet durant les últimes setmanes.

Per la seva banda, el president de la Federació d'Associacions de Veïns (AVV) de Barcelona i membre de la junta directiva de l'AVV Sant Andreu Nord, Camilo Ramos, opina que el consorci no ha edificat als terrenys de les antigues casernes perquè esperava que en pugés el preu. El seu valor ara és de 92 milions d'euros, segons els comptes anuals del consorci corresponents a l'exercici 2023. O sigui, 9 més respecte del cost de compra. Pel que fa al recent protocol signat pel consorci i l'Ajuntament per a la cessió de més solars al consistori per a la construcció d'habitatge públic, Ramos hi veu interessos polítics. Ara totes dues institucions estan controlades pels socialistes. “Si els resultats electorals haguessin estat uns altres, els terrenys continuarien en guaret”.