Un casament als 80 anys, sota sospita i amb una herència en joc

BarcelonaSegurament és inèdit que un judici a l’Audiència de Barcelona sigui per dirimir si es va fer un casament. El debat és si l’1 de juliol del 2008, a l’església de Sant Vicenç de Castellet (Bages), es van casar un home i una dona, l'Àngel i la Leonor, d’una vuitantena d'anys tots dos. El mossèn que va signar l’expedient de matrimoni –destituït més tard pel bisbat de Vic i investigat en un altre cas per haver estafat milions d’euros a àvies– està acusat d'haver-lo falsificat. Ningú posa en dubte que la parella tenia una relació sentimental des de feia molts anys, però quatre mesos després del suposat casament, el novembre del 2008, l’Àngel va morir. Com que no havia fet testament ni tenia fills, teòricament havien de rebre l’herència dos nebots, però llavors la Leonor va al·legar que eren matrimoni i va començar la sospita.

La Fiscalia demana vuit anys de presó per a l’exmossèn i la filla de la Leonor per haver falsejat un document oficial i per estafa –la Leonor no està acusada perquè va morir fa dos anys–. No es creu que es fes el casament i pensa que van falsificar la firma de l’Àngel a l’expedient. El cas és que la inscripció del matrimoni al Registre Civil va ser el març del 2009, quan ell ja havia mort. Però això va permetre que la Leonor rebés l’herència, valorada en mig milió d’euros –incloïa la casa de Sant Vicenç on vivien, una altra a Artés (també al Bages) i els diners dels comptes corrents–. Al judici, la filla de la Leonor ha justificat que el matrimoni no es va inscriure fins després de la mort de l’Àngel perquè a ell “els papers l’atabalaven”.

Segons la filla, quan l’Àngel va morir, ella va ajudar la seva mare a posar en regla la documentació. Ha mantingut que el casament es va fer i que faltava una firma dels testimonis –eren ella i el seu fill–, perquè el dia de la cerimònia el seu fill no va signar “perquè li va sonar el telèfon per feina”. “No hi vam caure més”, ha afegit. També ha admès que el casament es va portar amb secretisme però ha assegurat que ho van fer pel que podien dir del matrimoni els veïns: “Els tenien molta enveja perquè feien bona planta. El poble és un cau de xafarderies”. La filla ha argumentat que l’herència només va suposar despeses i que per això la seva mare va fer una hipoteca inversa que ella no va poder assumir quan la dona va morir, i va renunciar a l’herència.

“Irregularitats” confessades

L’exmossèn de Sant Vicenç ha reconegut “irregularitats” en l’expedient del matrimoni: “Hi faltava documentació”, perquè no s’havien presentat les partides de naixement. Però ha defensat que no va voler deixar de fer la celebració. “Vaig firmar i vaig donar-los el document que es porta al Registre Civil”, ha explicat el capellà, que ja no exerceix i que s’ha desentès del fet que el matrimoni no s’hagués inscrit en un termini de cinc dies –com està establert– perquè “el costum” és que se n’encarreguin les parelles. La fiscal li ha preguntat per ingressos que havia rebut al seu compte corrent, però l’exmossèn els ha desvinculat del casament i també ha assegurat que no sospitava que la firma de l’Àngel s’hagués calcat.

En canvi, tant un pèrit com l’inspector de la Policia Nacional que ha investigat el cas han coincidit a dir que la firma de l’Àngel es va falsificar. L’inspector ha afegit que no hi ha fotos de la cerimònia i que la Leonor constava com a “companya” de l’Àngel al recordatori que es va donar en l'enterrament de l'home. Una de les nebodes de l’home ha considerat que la Leonor “no es va conformar” amb la proposta de quedar-se la casa de Sant Vicenç en usdefruit fins que es morís i que per això va fer “el muntatge” del matrimoni.

Durant les sis hores del judici hi han desfilat múltiples testimonis, sobretot feligreses. Una perquè hauria deixat que la Leonor s’endugués l’expedient –sense el vistiplau del rector, que estava de vacances– abans del casament i dues més per assistir a la suposada cerimònia on, segons elles, només hi havia la parella, contradient així declaracions anteriors. La pròxima sessió es farà al febrer, perquè falta que les parts exposin les seves conclusions, i llavors el cas ja quedarà pendent de sentència.