Casals i ateneus busquen nous socis per sobreviure

BarcelonaXerrades, concerts, exposicions, assemblees de veïns i col·lectius socials i dinars populars han quedat aturats. Alternatives telemàtiques a banda, el teixit associatiu de pobles i ciutats comença a notar els efectes del confinament i, especialment, la seva repercussió econòmica. Molts casals i ateneus s’enfronten a una caiguda d’ingressos pel cessament de les activitats als barris i el tancament de bars i restaurants associats, cosa que els està dificultant el pagament de lloguers de locals i sous de treballadors. Davant d’aquesta situació, la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que agrupa un centenar d’aquests espais -majoritàriament vinculats a l’esquerra independentista-, ha engegat una campanya de captació de nous socis i donacions a les entitats, gran part de les quals són autogestionades i no reben subvencions públiques. Una campanya que també busca posar en valor la tasca social i comunitària d’aquests espais.

“Alguns podran estar cinc o sis mesos sense obrir i anar pagant els rebuts, però d’altres ja tindran problemes aquest maig”, afirma el Bernat, membre de la comissió gestora de la Xarxa. “Els que tenen treballadors són els que pateixen més. N’hi ha que s’estan plantejant com continuar pagant nòmines, i d’altres han hagut de fer expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO)”, afegeix el Genís, també de la comissió gestora. Al Casal Despertaferro de Reus, on gran part dels ingressos provenen de la seva taverna, han hagut de presentar un ERTO que ha afectat sis persones. La Inés és una d’elles, i explica que, malgrat el calaix de l’entitat, el casal no està rebent ara cap ingrés que no sigui el de les quotes dels 150 socis individuals i les 9 entitats associades. “I seguim tenint despeses”, afegeix.

Espai de trobada dels moviments socials de la ciutat des del 1991, aquest casal de Reus ha de fer front als subministraments fixos i estava acabant de pagar un crèdit que té des de fa sis anys per la construcció de l’edifici de quatre plantes on està ubicat. Els diners els deuen a la cooperativa Coop57, que els ha permès deixar de pagar la quota mentre duri el confinament. “Si dura dos o tres mesos aguantarem, però si s’allarga ja anirem més escanyats”, explica el Xavi, membre del mateix casal. Molts espais, de fet, han perdut els diners amb què cada any comptaven de les calçotades populars, que s’han hagut d’anul·lar, i temen no poder fer caixa si també es cancel·len les festes majors a l’estiu. “Serà un coixí que potser no tindrem”, afirma el Jordi, de la gestora de l’Ateneu La Barraqueta de la Vila de Gràcia, a Barcelona.

Davant de la pèrdua d’ingressos, aquest espai ha decidit deixar de pagar el lloguer del local a la propietat mentre duri el confinament. En paral·lel, ha engegat una campanya per rebre ajudes directes i poder mantenir així el sou dels cinc treballadors de la cooperativa del restaurant El Resolís, al qual li han rebaixat el cànon d’explotació de l’espai. També s’ha fet la crida per créixer en nombre de socis, que ara són 227. “Mantenir viu l’ateneu i el seu inseparable bar implica unes despeses que superen els deu mil euros mensuals [...]. Apel·lem a la solidaritat i compromís de les persones que estimeu La Barraqueta”, demanen a la pàgina web.

Les dificultats també arriben a Sant Celoni. El Casal Popular La Clau ha perdut un 31% dels ingressos fixos pel tancament de la taverna L’Avern, que ha fet un ERTO a quatre treballadors i ha hagut de demanar un crèdit per pagar el que deu a la Seguretat Social. El propietari de l’equipament que comparteixen casal i restaurant els ha rebaixat a la meitat el lloguer, però l’Arnau, de la gestora del casal, explica que la viabilitat del projecte vindrà per l’augment de socis. Si abans de la campanya de captació en tenien 178, ara ja superen els 200, una fita amb què creuen que podran arribar “amb una mica d’aire” a final d’any. El futur de la taverna, en canvi, ja és més incert.

La necessitat de mantenir les aportacions també és important en les entitats amb menys despesa, com el Casal Popular Atzari de Vilassar de Mar. “No paguem un lloguer gaire alt ni tenim un bar associat, però fem campanya per guanyar socis i suplir els que podem anar perdent”, explica el Luard, membre del casal. Ara tenen uns seixanta socis, però explica que diverses persones els han traslladat que hauran de deixar de pagar la quota, i això se suma als ingressos de dinars o sopars populars que deixaran de rebre. “Estem alerta: si això s’atura molt no sé com ho farem”, afirma. Des de la Xarxa insisteixen en la necessitat de “fer pinya” amb els casals i ateneus, tant ara com quan s’aixequi el confinament. Amb la crisi que vindrà, afirmen, “seran una de les eines més potents del moviment popular”.

“Aguantem, però tot té un límit”

Si bé els casals de caràcter polític i alternatiu, que sovint no reben diners públics, són els que ho estan passat pitjor, la preocupació per les conseqüències de la crisi també plana sobre els prop de 180 adherits a la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb més múscul econòmic i la tasca dels quals és essencialment cultural. El seu president, Pep Morella, lamenta la “incertesa” de no saber quan podran tornar a obrir: “No és el mateix un parell de mesos que continuar tancats al setembre”, afirma. Morella destaca que “tota la part d’ingressos ha desaparegut”, motiu pel qual moltes de les entitats han hagut de fer un ERTO. Per mirar de compensar les pèrdues, la federació està impulsant tant ajuts directes com beques perquè els socis de les entitats amb dificultats econòmiques puguin continuar pagant les quotes. “De moment aguantem el cop, però tot té un límit”, diu Morella, que confia que amb els nous pressupostos de la Generalitat es mantinguin els compromisos d’inversió en el sector.