Casado demana aplicar un 155 educatiu a Catalunya

MadridLa dreta ha sortit en tromba a exigir al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el castellà a les aules. PP i Cs han redoblat la pressió un cop la resolució del Tribunal Suprem fa que sigui ferm el pronunciament del TSJC, i el cap de l'oposició, Pablo Casado, ha demanat a Sánchez que apliqui un 155 educatiu a Catalunya. "Si la Generalitat es declara en rebel·lia, el PP ofereix els seus vots al Senat perquè el govern espanyol apliqui la sentència", ha afirmat Casado en declaracions als mitjans, abans de participar en la concentració de policies en contra de la reforma de la llei mordassa. "Pedro Sánchez està obligat a fer complir les sentències dels tribunals", ha reiterat abans d'avisar que si no fes complir aquest veredicte judicial, el govern espanyol podria estar "prevaricant". Ara bé, el líder popular ha admès que és poc probable que això passi: "Lamentablement, pensem que vol continuar governant amb ERC i la CUP".

Entre el decàleg de propostes que el PP defensa per fer front a l'independentisme i que l'Estat tingui més presència a Catalunya, hi ha la de dotar de més recursos, més personal i més competències l'Alta Inspecció Educativa. Proposen que aquest organisme supervisi els llibres de text i els materials didàctics perquè s'adeqüin a la legislació estatal, i també els programes lectius. "L'educació és una competència de titularitat estatal que les autonomies administren", ha remarcat Casado. Els populars, a més, també defensaven que l'Alta Inspecció estigués dotada de "capacitat sancionadora", és a dir, que pogués fer requeriments i inspeccions als centres quan detectés que es vulnera "l'ordenament jurídic constitucional".

Per la seva banda, Cs sempre ha abanderat la lluita contra la immersió lingüística, i la seva presidenta, Inés Arrimadas, també ha volgut deixar clar que el govern de l'Estat "té l'obligació d'actuar". "Això és un pols a Espanya", ha reivindicat l'ex cap de files de la formació taronja al Parlament. Arrimadas ha acusat la Generalitat de "fatxenderia" i de "trepitjar els demòcrates espanyols" amb la seva intenció de no aplicar la sentència, motiu pel qual ha instat Sánchez a recórrer a "tots els instruments que té a l'abast" perquè es compleixi el 25% de castellà a les escoles. El conflicte obre una nova rivalitat a la dreta per capitalitzar-lo. A propòsit de l'oferta de Casado de posar els seus senadors a disposició del govern espanyol per aplicar el 155, Arrimadas li ha donat la "benvinguda" i s'ha preguntat per què el va aixecar el 2018 amb l'arribada de Quim Torra al Palau de la Generalitat.

Aragonès exigeix el suport de l'Estat

En una visita a Palma, el president Pere Aragonès ha exigit que l'Estat doni suport al model lingüístic de Catalunya, informa Maria Llull. "És inadmissible que el govern espanyol sigui còmplice d'aquest retrocés. Demanem un compromís amb el model lingüístic de Catalunya perquè el foment del català a l'escola també és responsabilitat de l'Estat", ha manifestat durant la roda de premsa conjunta amb la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol. Aragonès ha remarcat que "el model lingüístic de l'escola catalana ajuda a la cohesió del país i a la igualtat d'oportunitats" i ha assegurat que "no es pot posar en qüestió". "L'escola no es toca", ha insistit, a més de criticar que la sentència "amenaça" un model que té el consens de bona part de la societat de Catalunya. Per això ha dit que cal "un compromís del govern espanyol" amb aquest model.

En contra d'imposar un 25% de castellà a les aules, Aragonès ha subratllat que el que s'ha de fer és el contrari: "S'ha d'incrementar la presència del català a les escoles per garantir-ne l'aprenentatge". "Cal un compromís clar en la línia contrària a l'horitzó que planteja aquesta sentència i cal que l'Estat en faci una defensa clara", ha reiterat, a més de recordar que la defensa del català és clau "per a la cohesió social". "El govern espanyol hauria de mostrar que el model d'aquesta sentència no és el que ells defensen, perquè ells han d'estar amb la defensa del català com a llengua vehicular", ha afegit.

Armengol s'ha limitat a recordar que "la sentència no afecta les Illes Balears", perquè "s'hi aplica el decret de mínims" –el qual garanteix un mínim del 50% de les classes en català–. "A les Illes hi ha una història de consens i és fonamental que es mantingui el mínim d'ús de llengua catalana a les escoles", ha afegit, sense fer cap crítica a la sentència del Suprem.

D'altra banda, el PSC ha rebutjat assistir a la reunió que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, havia convocat aquest dimecres amb els grups parlamentaris que donen suport a la immersió lingüística. Segons fonts socialistes consultades per l'ACN, el PSC ha decidit no participar-hi, tot i que l'havien convocat, perquè no s'hi havien convocat tots els grups. Han avisat abans el conseller que no hi anirien. Els socialistes demanen diàleg amb tothom i apunten que el català es defensa amb consens. Asseguren que si s'organitza una reunió amb tots, hi seran.

El PDECat vol canviar la llei Celaá

La resposta del Suprem també ha provocat que dins el sobiranisme hagin aflorat de nou les diverses interpretacions sobre el marc legislatiu. Quan la llei Celaá es va aprovar al Congrés, el PDECat ja va advertir que l'acord a què van arribar PSOE, Unides Podem i ERC no blindava el català a les aules perquè deixava la porta oberta al ministeri a establir uns percentatges. Encara que les competències estiguin transferides, la disposició addicional 38 permet que les autoritats educatives, entre les quals hi ha el ministeri d'Educació, "garantiran el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en castellà i les altres llengües cooficials als seus respectius territoris".

Així, el PDECat ha registrat al Congrés una esmena a la llei de formació professional per derogar aquesta disposició i que pugui tenir efectes immediats. A més, també impulsen una proposició de llei per canviar la Lomloe, però això implicaria un tràmit més llarg. El diputat de la formació nacionalista a la cambra baixa Sergi Miquel ha retret a ERC que en el seu moment digués que la llei Celaá blindava el català a les aules, cosa que queda contradita, al seu parer, en el moment que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha afirmat que té el compromís de la ministra de no posar en perill la immersió.

"Això vol dir que la immersió no està blindada i que quan caigui la ministra estarem en mans de la nova ministra de torn. Necessitem un redactat que faci que amb un canvi de partits al govern espanyol no hi hagi marge per a la interpretació i que la responsabilitat no caigui en els directors dels centres", ha subratllat Miquel.