Sense llar i sense menjador social a l'Hospitalet

L'Hospitalet de LlobregatSón dos quarts de dotze i la gent comença a aplegar-se davant la Parròquia Santa Eulàlia Provençana de l'Hospitalet. Arriben, saluden els ja congregats i agafen una acreditació que indica la tasca que faran aquesta nit. "Recompte de persones sense llar", es pot llegir al cartell que els penja de coll. Són una part dels dos centenars de persones que han pentinat aquest dimecres a la nit els carrers en el primer recompte de persones sense llar a la ciutat. "Heu d'apuntar si és home o dona, si tenen animals de companyia, si dormen al ras o en un cotxe...", diu el Santi, coordinador del grup de voluntaris que treballaran al districte de Santa Eulàlia. En total, s'han localitzat 92 persones que sobreviuen a la via pública: 62 al ras i 30 a l'interior de vehicles atrotinats.

El Jesús, el Tomàs, la Marta i la Laura inicien la ruta que se'ls ha indicat. Revisaran, a partir d'un recorregut circular, tota la zona del barri de Sant Josep. La primera parada, el Parc de l'Alhambra. A l'entrada, dos agents de la Guàrdia Urbana obren les portes d'un parc que a aquelles hores acostuma a estar a tancat i on, per sorpresa dels voluntaris, no hi ha cap persona vivint al ras. "Per aquesta zona acostuma a haver-hi alguna persona", diu el Jesús, veí del barri, un cop fora del recinte. És la primera vegada que aquest jubilat i voluntari de Creu Roja participa en una iniciativa com aquesta. "És una manera d'estar en llocs que es necessiten", diu, i afegeix: "De sentir-te útil".

La iniciativa, impulsada per la Fundació La Vinya, Càritas, Creu Roja i comunitats parroquials amb la col·laboració d'Arrels, té com a objectiu crear una foto fixa de la realitat del sensellarisme a la segona ciutat més gran de Catalunya. La idea és conèixer quantes persones dormen al carrer a l’Hospitalet per poder-ho comparar amb altres altres anys i ciutats, però també per dibuixar un perfil que permeti impulsar instruments que millorin la seva situació segons les seves necessitats. De fet, el recompte s’ha fet també en altres municipis metropolitans, com Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, cosa que, segons les entitats d’atenció a les persones sense llar, pot ajudar a obtenir una foto fixa a nivell metropolità.

Mobilitat alta

"Una realitat del sensellarisme és la mobilitat", explica Kiko Segura, portaveu de la Fundació La Vinya, que assegura que "un dia una persona pot estar en una ciutat i un altre dia en una altra". Afegeix, a més, que la disponibilitat de recursos fa que gran part de les persones que viuen als carrers de l'àrea metropolitana es traslladin a Barcelona. "A l'Hospitalet, per exemple, només hi ha un alberg, no hi ha menjador social i les persones han d'anar a Barcelona. Tampoc hi ha un lloc on dutxar-se", diu Segura, que espera que el recompte serveixi per dotar la ciutat de més recursos per assistir aquestes persones.

El grup de quatre voluntaris continua la seva ruta. Uns metres més enllà troben una petita tenda de campanya darrere unes plantes. No es pot identificar si hi ha una persona dins, però el Jesús assegura que es tracta d'un noi conegut pels equips de carrer. "És un noi jove que els voluntaris ja coneixien. Al principi va costar una mica parlar-hi, però últimament ja es porten més", explica. El Tomàs, també voluntari, apunta al formulari corresponent les dades que després compartirà amb la resta del grup. "Sembla que hi ha una persona a dins que està dormint", diu en veu alta el jove. És pedagog social i vol treballar en un futur amb persones en risc d'exclusió social.

Uns quants carrers més enllà, en una zona industrial pròxima a l'estació de metro de Can Tries i Gornal, el Jordi assenyala les furgonetes aparcades que, sospita, podrien estar ocupades per persones vulnerables. Coneix els vehicles perquè des de fa quatre mesos cada dimarts participa en les intervencions a peu de carrer que fa un equip de voluntaris de Creu Roja a la zona. "Fem un acostament, els portem aigua, menjar i alguna manta, i també els ajudem amb tràmits com l'empadronament", explica el voluntari, que ràpidament identifica un vehicle conegut. A la part de darrere hi ha dos carros amb objectes a dintre. "Són dos nois marroquins", diu el Jordi, que ja els coneix, i assegura que la majoria de gent que dorm en polígons industrials ho fa en cotxes abandonats, solars o pàrquings amb poc moviment durant la nit.

La Laura, voluntària al recompte i membre de la Fundació La Vinya, assegura que és una tendència que han notat especialment els últims mesos. "La gent evita espais lluminosos i vigilats, és qüestió de supervivència", diu mentre revisa racons, caixers i parcs que va trobant durant la ruta. La voluntària va participar en el recompte que la fundació va fer al març als barris de Bellvitge, el Gornal, el polígon industrial Pedrosa, la zona de la Fira, plaça d'Europa i els polígons industrials de la zona Centre. Una primera prova pilot que va comptar amb una trentena de voluntaris i en la qual van identificar 37 persones dormint al ras, en cotxes i furgonetes, 15 de les quals viuen en locals ocupats.

Des de la fundació alerten que el nombre de persones que demanen ajuda s’ha incrementat arran de la pandèmia. "Durant el confinament moltes persones no tenien absolutament enlloc per poder accedir al menjar o als mínims", explica Segura, que forma part de l’equip de carrer de la fundació encarregat de visitar persones sense sostre, guanyar-se la seva confiança i establir un vincle per millorar la seva situació. "Necessiten algú que xerri amb ells, algú que els miri i que els faci sentir més persona, com la resta", diu Segura, i afegeix que la intenció dels voluntaris és acompanyar-los, oferir-los material d'higiene o ajudar-los a resoldre algun tràmit.