'Casa nostra, casa vostra': més de 200 entitats reivindiquen l'acollida de refugiats a Catalunya
Una gran manifestació el 18 de febrer, un concert al Palau Sant Jordi i una minisèrie a TV3 centren la campanya
Barcelona"Jo m’hauria mort a Síria, però havia d’ajudar el meu fill i els meus néts, que s’han quedat sense mare. Tinc cinc fills; no, perdó, quatre. Un va caure de la pastera i no hi vam poder fer res. Era el que s’assemblava més a mi. Digui’m que podrem anar a Europa, com ell volia". Era l’actor Eduard Farelo posant veu i rostre a Rasol, un comerciant kurd del nord de Síria que s’està en un camp de refugiats a Grècia, atrapat per la política de blindatge de fronteres dels estats europeus.
El Teatre Lliure de Barcelona ha acollit aquest dimarts la campanya 'Casa nostra, casa vostra', que reuneix més de 200 entitats de l’àmbit de la solidaritat, sindical, educatiu i cultural per reclamar a les institucions catalanes una acció decidida d’acollida i denunciar que el tancament de fronteres vulnera els drets humans, el dret internacional i els compromisos adquirits pels estats europeus. L’objectiu és una gran manifestació a Barcelona el proper 18 de febrer: "Volem que sigui la protesta més gran que s’hagi fet a mai a la UE per la crisi del refugi a Europa", ha dit el periodista Xavi Rosiñol. Entre el 10 i el 18 de desembre hi haurà accions de sensibilització arreu de Catalunya. El Palau Sant Jordi acollirà l’11 de febrer un macroconcert en solidaritat amb els sol·licitats de refugi a Europa amb la Fura dels Baus i la col·laboració de Canet Rock.
Les entitats han redactat un manifest que ja es pot signar 'online' per denunciar que les polítiques de tancament de fronteres de la Unió Europea "incentiven la mortalitat" i criticar "la inacció de l’estat espanyol". A més, reclama a les institucions catalanes "compromisos immediats" per passar de les paraules als fets i garantir que "Catalunya sigui terra d’acollida". El text defensa la lliure circulació de persones com a dret fonamental recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans i anima la ciutadania a "mobilitzar-se i fer sentir la seva veu".
La campanya ha presentat avui l’espot promocional, que compta amb cares tan conegudes com els periodistes Antoni Bassas, Mònica Terribas, Andreu Buenafuente, o els actors Lluís Homar, així com Julio Marique i Clara Segura, protagonistes de al sèrie ‘Merlí’, de TV3. També hi participen el grup Manel, Alguer Miquel (Txarango) o Marina Rosell.
Durant les properes setmanes TV3 emetrà després del 'TN vespre' la docusèrie 'Vides aturades', protagonitzades per l’Ahmed, el Rasol, la Khadija, l’Asie i el Feras, sirians refugiats al camp de Vasilikà (Grècia), en dos capítols de 3 minuts.
La campanya vol recordar que el govern espanyol només a acollit 516 dels 10.500 refugiats que es va comprometre dins l’esquema de repartiment de la Comissió Europea, que s’hauria de realitzar en dos anys. El 2016 passarà a la història com un dels anys amb més morts al Mediterrani: almenys 4.700 persones, segons el registre oficial, s’hi han deixat la pell intentant arribar a la seguretat d’Europa. "La falta de voluntat política d’obrir les vies segures legalment existents està provocant una massacre al Mediterrani", ha dit Ariadna Cabeceran en nom de les entitats convocants. "Els estats poden i no volen, per això som aquí. Les persones que han sobreviscut a la travessia que comença a Síria, l’Iraq o Eritrea es troben amb una Europa fortalesa on els estats incompleixen els seus propis acords. Què hem de fer? Esperar que morin o que es consumeixin a les fronteres?".
Les entitats insten la Generalitat a fer efectiu el compromís d’acollir 4.500 persones i reclamen que s’actuï per millorar la situació de les persones immigrades a Catalunya i que s’acabi amb el "racisme institucional". Les entitats reclamen solucions als centres d’internament d’estrangers (CIES), contra l’exclusió sanitària, per als menors no acompanyats als carrers de Barcelona, o contra les batudes policials "per perfils ètnics", i asseguren que "ja es poden fer moltes coses per acollir com cal la gent que ja ha arribat a casa nostra".
La iniciativa ha sorgit d’un grup de voluntaris catalans que van treballar als camps informals del nord de Grècia fins que van ser desallotjats per traslladar els refugiats a naus industrials sota control militar. "Sentíem vergonya de ser còmplices de les polítiques dels nostres governs i els vam prometre que faríem alguna cosa per canviar la seva situació", ha recordat Rubén Wagensberg. Entre aquests voluntaris hi havia també el grup Txarango, que va fer diverses actuacions al camp d’Idomeni primavera passada: "No són refugiats, són supervivents, perquè no han trobat refugi. El que necessiten és sentir que darrere d’aquest mur hi ha algú disposat a abraçar-los. Allà hi ha persones que coneixem i estimem, i aquí, unes places disponibles. Una equació que ens desespera", ha recordat Alguer Miquel, cantant del grup.
Les entitats recorden que "Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, però no podem oblidar que nosaltres també hem estat acollits en altres terres". L’acte s’ha acabat amb un llarg i sonor aplaudiment i un crit: "Volem acollir!".
