"Casa meva passarà a ser un pis de protecció oficial?": Gràcia, en alerta pel nou pla urbanístic de Colau

BarcelonaRevolta Veïnal MPGM de Gràcia. És el nom que té des de la setmana passada el conglomerat de veïns de set zones del districte de Gràcia que se senten amenaçats pel pla urbanístic que preveu aprovar el govern de Colau, la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), que en alguns casos condemna de forma definitiva els seus habitatges a anar a terra o els deixa en uns llimbs que no saben com els afectarà en un futur. Els que van aixecar la veu més de pressa van ser alguns veïns dels 12 àmbits que apareixen a la llista d'expropiacions. Ho van fer alertats pels detalls sobre el pla que va avançar, al maig, L'Independent de Gràcia i que ja parlava d'un calendari amb dues etapes de sis anys cadascuna per concretar afectacions que en alguns casos s'arrossegaven des de feia més de 40 anys, com la que es preveu per connectar el passatge de Frígola, que ara només té sortida a través dels Jardins Mestre Balcells, amb el carrer Cardener, a través d'un nou vial.

Els que han reaccionat de manera més esglaonada són els veïns que al llegir la lletra petita del projecte no tenen clar què podran fer i què no a casa seva perquè la previsió de l'Ajuntament de sumar més de 2.000 pisos de protecció oficial a la zona gràcies a la col·laboració amb els inversors privats els assenyala: el pla preveu guanyar habitatge assequible en baixos -només si estan en carrers no comercials-, remuntes pendents d'executar, subdivisions de pisos de més de 160 metres quadrats o per mitjà de la mesura que obliga a reservar el 30% de noves promocions a habitatge assequible i que a Gràcia, per fer-la més efectiva, es vol que afecti les parcel·les on es poden edificar 400 metres quadrats de sostre i no 600 com al conjunt de Barcelona.

Un d'aquests veïns que no té gens clar com l'afectarà el planejament és la Glòria Bonet. Va adquirir una caseta de planta baixa a finals de l'any passat amb la previsió de reformar-la per corregir l'entrada excessiva de l'edifici cap a l'interior d'illa -recuperant pati- i construir un pis a sobre per fer-hi dues habitacions i un bany. Aquesta operació, fets tots els càlculs, suposa una ampliació de la superfície construïda de sis metres quadrats, però, això sí, guanya una planta: una remunta -o "esgotament de l'edificabilitat", que és com prefereixen anomenar-ho els promotors del pla per fugir de l'imaginari de Porcioles-. Fins ara ningú no li ha aclarit si la podrà fer o no. Per què? Doncs perquè casa seva apareix assenyalada en el mapa de plantes baixes on el nou planejament urbanístic autoritza l'ús d'habitatge només si és per destinar-lo a protecció oficial. A més, també queda assenyalada en el plànol on es marquen les possibles remuntes a executar per guanyar habitatge assequible.

"Podem fer les obres o no? No volem fer una transformació per posar al mercat un nou pis, volem adaptar el nostre", es demana Bonet, que ha fet un autèntic màster en urbanisme i coneix el detall de la documentació de la MPGM. I la resposta, revisant la documentació del projecte, no queda gens clara, perquè el que s'hi específica és que qualsevol pujada en alçada haurà d'estar destinada a habitatge de protecció oficial. Ella, inquieta, ja ha portat els dubtes als consells de barri i audiències públiques, però no n'ha tret l'aigua clara. També ha intentat esvair els dubtes amb consultes directes a tècnics d'Urbanisme, però sempre ha rebut com a resposta que el text -en concret, l'article 9 del planejament- no és prou afinat per donar-li concrecions. Consultat per aquest diari, en canvi, l'Ajuntament assegura que casos com el de Bonet no deixen marge per al dubte i que no quedaran afectats per la MPGM: si no es genera un nou habitatge, no hi ha cap obligació de destinar res a protecció oficial. I si el baix ja disposa de cèdula d'habitabilitat, tampoc es veu afectat per les noves mesures en plantes baixes. "I llavors d'on els surten les xifres que donen?", es demana aquesta veïna sobre els 2.000 nous possibles pisos protegits que anuncia l'Ajuntament.

Verd i habitatge protegit

L'ambigüitat del redactat i les possibles conseqüències a llarg termini dels canvis de qualificació, però, han portat més casos com el de la Glòria al nou conglomerat veïnal, on hi ha un grup autoanomenat de remuntes. "El que es fa és una requalificació massiva encoberta", avisen, i alerten que molts dels propietaris de pisos que apareixen marcats en els mapes ni saben que ho estan i s'ho trobaran "per sorpresa" si mai volen fer una reforma. Tenen dubtes que ningú els resol, com ara què passarà si dues germanes hereten un pis de 160 metres quadrats, que és el mínim fixat pel planejament per admetre subdivisions, i decideixen partir-lo en dos: una de les dues meitats passarà a ser un pis de protecció oficial? Lamenten que només es fes una roda de premsa genèrica sobre un canvi de tanta entitat, i que es limitessin a donar grans titulars com que l'objectiu era aconseguir habitatge de protecció oficial i verd en un barri que va molt mancat de les dues coses i protegir el patrimoni propi de la zona.

"Qui es pot oposar a això?", recelen els veïns de la plataforma, que acusen el govern de Colau d'haver entrat en la qüestió "com un elefant en una cristalleria" en lloc de fer orfebreria fina. Lamenten que, per la pandèmia i les restriccions, la discussió sobre el pla ha quedat amagada i el procés participatiu ha tingut poc seguiment: una vintena de persones van participar en cadascuna de les tres sessions de debat. El govern municipal, en canvi, defensa que el foment de la participació ha sigut "molt alt".

Argumenten, com ha repetit el regidor de Gràcia, Eloi Badia, que en termes generals el pla desafecta habitatges i locals que havien quedat condemnats a anar a terra per planejaments anteriors, com els queixals del carrer Gran de Gràcia o la Travessera, però que algunes afectacions es mantenen o se sumen de nou per compensar canvis d'usos com la construcció de nous habitatges. Dues de les 12 afectacions, de fet, s'encaminen a noves promocions de pisos: al passatge Mercedes i al carrer Maignon. En total, 67 pisos protegits que sí que està previst que tinguin impuls públic.

Fruit de les protestes veïnals, s'ha anat reduint la llista d'afectacions que es vol portar a aprovació definitiva. Primer eren 68 habitatges -els primers planejaments en xifraven uns 210- i ara ja es parla de 42, i el govern s'ha obert a eliminar l'expropiació prevista al passatge de Frígola, un carreró situat molt a prop de la plaça Lesseps, que neix a Verdi i té sortida només a través dels Jardins del Mestre Balcells. La MPGM ha ressuscitat l'amenaça d'enderroc per obrir un vial a la zona, però ara assenyala només l'últim bloc, on es preveu obrir un pas en planta baixa per connectar el passatge amb el carrer Cardener. Un pas que, com denuncien els veïns, seria un túnel estret, amb pendent, i de més 37 metres de llarg. "Res a veure amb l'urbanisme d'espais oberts i pensants amb visió de gènere que promulga el govern. Sobre el mapa devia semblar una bona idea, però a la pràctica és una animalada", critica Laura Callejas, propietària del local dels baixos que es veuria afectat pel túnel. Si es buidés tot l'edifici per fer-hi equipaments, com es preveia inicialment, l'operació afectaria 14 famílies.

Joanic i Tres turons, fora del mapa

El pla també preveu expropiacions en àmbits com la parcel·la que acollia el Teatre Principal, que ara és un pàrquing i es vol convertir en zona verda, o per obrir un nou pas entre la plaça del Gato Pérez i el carrer Llibertat, per exemple. La MPGM, però, deixa fora de definició l'àmbit dels Tres Turons i el de Joanic, on també hi ha veïns mobilitzats per aclarir el futur de les seves cases després de més de 40 anys d'afectació, o casos concrets com el del carrer Maignon, on els veïns asseguren que s'han concedit llicències per fer edificis més alts dels que tocaria en un carrer que ara ja no es vol eixamplar com es preveia fa anys.

L'arquitecte Sebastià Jornet, de l'equip Jornet Llop Pastor, que és qui ha portat el projecte, defensa que ara s'està "polint" el text final del planejament per portar-lo a aprovació definitiva -la previsió és discutir-lo a finals d'any o principis del 2022, però el govern municipal necessita trobar abans un aliat per obtenir la majoria absoluta-. A Gràcia, s'estima que es construeixen uns 140 pisos cada any i caldria que tots es destinessin a habitatge protegit durant 50 anys per poder assolir l'objectiu de tenir un 15% del parc a preu assequible.

El pla marca tres escenaris en funció de quina sigui la resposta dels privats: en el més pessimista, que és el que s'agafa de referència, s'han d'aconseguir 2.854 pisos protegits en un termini llarg que no s'acota, i en el més optimista s'arriba als quasi 8.000. "Els objectius són necessaris, ara el que hem de mirar és el detall del text", defensen des de Gràcia Cap On Vas?, que demanen, per exemple, afinar el redactat del text sobre remuntes i plantes baixes perquè quedi clar que només afecta qui vol posar un nou pis al mercat. Demanen aixecar la mirada per mirar el guany per al barri de cadascuna de les afectacions que es manté, sobretot si permeten guanyar verd i habitatge i protegir patrimoni.