El cas Macedònia, una causa descafeïnada que no va tombar Trapero
El major declararà al febrer en el judici, sobre el qual plana l’ombra del comissari Villarejo
BarcelonaSemblava que la investigació del cas Macedònia havia de convertir-se en una macrocausa capaç de depurar la corrupció vinculada al tràfic de drogues a tots els cossos policials. La causa va néixer el 2009 i al seu epicentre hi té Manuel G.C., un confident policial que va ajudar a desmantellar la xarxa entorn dels prostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels i al qual ara la Fiscalia situa "al cim" d’un entramat criminal per dominar el mercat negre de la droga al sud de l’àrea metropolitana. El jutge va arribar a investigar un subinspector dels Mossos ara al capdavant de l’àrea central de crim organitzat, però va haver d’arxivar la causa després que la Fiscalia retirés l’acusació i el sindicat ultra Manos Limpias –que també formava part del cas– fes fallida. En el punt de mira també hi havia el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per la seva relació amb el confident quan era cap de la divisió d’investigació criminal.
Trapero, que declararà com a testimoni el mes que ve al judici que s’està fent a l’Audiència de Barcelona, mai va arribar a estar investigat, però el jutge va detallar en un escrit que tenia constància de 300 comunicacions en un any del major amb el confident. De fet, la dècada que fa que s'investiga el cas va acabar enterbolint la relació del jutge amb els Mossos, a qui va acusar de desconfiança per amagar-li la identitat del confident.
La causa s'ha anat desinflant en els 12 anys que porta oberta. "Ja de per si és una condemna de 13 anys d’espera", explica l’advocat José María Fuster-Fabra, que representa un subinspector dels Mossos acusat. El mateix opina un altre dels advocats defensors, el lletrat Manuel Capuz, que recorda les penes "dures" de fins a 11 anys de presó a les quals s’enfronten molts dels acusats.
En aquest temps el cas ha fet diversos girs, des de l’absolució dels primers guàrdies civils investigats i acusats de falsejar un informe sobre una intervenció de cocaïna fins a la imputació i exculpació de la unitat dels Mossos que investigava aquesta derivada, passant per dos escorcolls sonats: el que va dur els Mossos a la joieria Rabat de Barcelona per seguir el rastre dels presumptes suborns del confident a policies nacionals i el que va fer la Policia Nacional a la seu d’Ègara dels Mossos poc després per buscar proves de les converses del confident i els agents investigats.
L’últim gir de guió és l’aparició de l’excomissari José Manuel Villarejo. La defensa del confident policial va demanar que Villarejo declarés com a testimoni al judici després que en una conversa de 2009 –publicada per La Razón– parlés sobre la possibilitat de convèncer el jutge Baltasar Garzón perquè intervingués el telèfon de Trapero i així poder escoltar les converses amb el confident. La defensa del principal acusat argumenta que aquesta conversa demostra que el cas Macedònia es va fabricar per desprestigiar els Mossos.
Partint de l’àudio, el fins ara cap de la comissaria general d’investigació criminal dels Mossos, Antoni Rodríguez –recentment destinat a la comissaria de Rubí–, va enviar un escrit al jutge del cas Villarejo per investigar el suposat complot, que s’ha rebutjat. També l’Audiència de Barcelona va descartar citar Villarejo com a testimoni.
Una instrucció dilatada
El que finalment es jutja aquests dies a l’Audiència és l’existència d’una trama liderada pel principal acusat, que, segons la Fiscalia, hauria trobat facilitats per aconseguir el control del mercat de la droga al sud del Llobregat gràcies als contactes que tenia com a confident policial i s'hauria embutxacat 2,4 milions d’euros. Al costat d’aquest home s’asseuen 16 persones més al banc dels acusats, entre ells un subinspector dels Mossos a qui s’acusa d’estar a sou de la banda. Però les defenses es queixen d’una instrucció dilatada que es jutja més de 12 anys després d’arrencar. Un "calvari" per a aquest agent, segons el seu advocat, José María Fuster-Fabra.
La investigació es basa en bona part en intervencions telefòniques que les defenses han impugnat. "Haurem de veure si les proves són suficients, és qui acusa que ha de provar", insisteix Capuz. Fuster-Fabra afegeix que moltes de les converses són "malinterpretades" i "extretes de context". Del cas Macedònia, de tota manera, encara se n'ha d’escriure l’últim capítol.