Secretisme, amenaces i falsificacions: com Traiber amagava els draps bruts

Barcelona / ReusEl maig de 2014, dos metges de l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona van obrir un pacient a qui, dos mesos abans, havien implantat una pròtesi de Traiber a la cama. Es queixava d'un dolor que no marxava, i tenia raó; quan li van treure l'implant van veure que "el polietilè estava deformat". La coordinadora tècnica de Traiber, Mercè Carmona, va assistir a l'operació. "Em vaig quedar morta", va declarar al jutge, la peça de l'implant estava trencada, amb un desgast que no havia vist ni en persones que havien dut implants deu o quinze anys.

Segons els metges, des de Traiber "tenien molt interès a quedar-se la peça defectuosa", en teoria, per al control de qualitat. "Allà [Carmona] es va adonar del risc que podia tenir el polietilè caducat", diu la interlocutòria amb què el jutge del cas Innova ha obert un procés d'investigació a 47 metges i 13 responsables de Traiber. Però la cap tècnica no ho va denunciar a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

La denúncia la va fer una subordinada de Carmona. Quan va saber-ho es va adonar que s'havia implantat una peça que ella mateixa havia ordenat destruir perquè estava caducada. "Els doctors van decidir no denunciar Traiber", va dir la tècnica que havia fet la denúncia. La interlocutòria no aclareix per què, però documenta un altre cas de pròtesi en mal estat en què l'empresa va "tapar la boca" dels metges amb un viatge pagat a Egipte.

Falsificacions

Les pròtesis tenien components de polietilè que havien de caducar al cap de cinc anys, però segons Carmona "s'allargava la data de caducitat posant-hi una nova etiqueta" –que es falsificava perquè semblés correcta, tal com va destapar després una inspecció Generalitat. Carmona va declarar al jutge que el director sempre li havia dit que la caducitat de les pròtesis és "com la d'un iogurt, que encara que estigui caducat i te'l prenguis deu dies després no passa res". La inspecció del Govern va trobar, l'any passat, components de polietilè fabricats el 1998 encara a la venda. Havien caducat el 2003.

"Quan van començar a caducar els productes de polietilè que menys sortien a la venda la direcció no va deixar destruir-los", diu la interlocutòria del jutge. "Això va passar sempre des que van començar a caducar", va admetre la cap tècnica, "no hi havia diners ni per pagar les nòmines però per a altres moltes coses, com viatges, sí". No es feien les inspeccions que calien, ni es controlava l'instrumental "perquè no hi havia diners".

Amenaces

"El senyor Márquez tenia bons contactes i deia als treballadors que fossin conscients que el que el deixés no trobaria feina ni podria treballar a tota la província de Tarragona", va declarar Carmona al jutge del cas Innova, en referència al director gerent, Luís Márquez Álvarez. Quan el cas Innova va esclatar i es va fer públic l'escàndol, Márquez estava molt segur que no li passaria res. Segons Carmona va dir que si anava a la presó "no hi aniria sol i hi anirien molts amb ell". Més d'una vegada va amenaçar "d'estirar la manta".

Secretisme

Una altra de les característiques de Traiber era el secretisme intern. Carmona, que era la coordinadora tècnica de l'empresa, va detectar "salts en la numeració de les factures". Ho va preguntar al comptable, Eduard Correcher, i segons ella va contestar que ho deixés córrer, que eren "coses internes". També va declarar al jutge que creia que tot el personal sabia que l'empresa feia "productes sense la corresponent certificació", però altres treballadors ho neguen.

Aquest diari ha pogut parlar amb l'última directora comercial de Traiber, Olga Miquel de la Torre, també investigada pel jutge. Va ocupar el càrrec cinc mesos el 2013 i assegura que a l'empresa hi havia dues menes de treballadors: "els de sempre" i "els nous", com ella, i que els mantenien al marge. "No et deixaven saber res, hi havia reunions importants on ni em convocaven, no tenia sentit", afirma, i insisteix que no sabia res de falsificacions de certificats o de vendes de pròtesis caducades. "Una mica rars sí que eren, però tot això em sembla absurd, estic al·lucinada", ha assegurat.

Queixes

La investigació judicial ha trobat l'informe d'una "reunió de distribuïdors" que es va fer el 2008 entre cinc directius de Traiber i vuit representants d'empreses del sector. Allà els van dir clarament que hi havia "problemes molt greus" amb algunes peces, que corrien "rumors sobre la qualitat dels productes de Traiber". Algunes peces es deterioraven molt en massa poc temps i no es revisava l'instrumental quan tocava. Els metges se'ls queixaven de problemes a l'hora d'implantar les pròtesis: "col·locar el polietilè és un patiment", va dir un representant.

Alguns metges també se'ls queixaven directament dels materials de Traiber i es negaven a fer-los servir. Un comercial va informar a l'empresa que un dels metges acceptaria "qualsevol pròtesi menys Traiber" i que hi lluitaria en contra, "encara que l'obliguin per preu". Altres metges deien que havien "patit moltíssim al quiròfan" implantant productes de l'empresa, i que no en volien saber res.

Salut, metges i hospitals se'n desmarquen

La interlocutòria del jutge que ordenava obrir un procés d'investigació a 47 metges va generar ahir el rebuig en bloc del sector sanitari. Tant el departament de Salut, com hospitals públics i metges es van desmarcar ahir del cas i van invocar el principi de presumpció d’innocència. El president dels metges catalans, Jaume Padrós, va qualificar la interlocutòria del jutge de “desproporcionada”. Considera que s’ha actuat “de manera indiscriminada”.

Tant el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que presideix Padrós, com el sindicat Metges de Catalunya van lamentar que s’hagi difós una llista de noms de metges de prestigi “sense notificar-ho abans als interessats” i “sense haver aclarit abans la seva possible participació en els fets”. Consideren que això pot posar en risc "la confiança" dels pacients en els seus metges. Metges de Catalunya qualifica de “molt improbable” que hi hagi traumatòlegs que hagin col·locat pròtesis caducades “amb ple coneixement”. En el mateix sentit, s’expressa Padrós que creu que s’ha barrejat el fet de col·locar pròtesis defectuoses sense que el metge en fos conscient amb el cobrament de suborns. “Molts dels metges citats són caps de servei amb una trajectòria impecable i honesta”, i posa l’exemple de Miquel Vilardell, “referent ètic de la professió, que no té res a veure amb l'especialitat de traumatologia”.

Els metges demanen celeritat per aclarir els presumptes suborns i en cas de provar-se, Padrós ha assegurat a l’ARA que es prendran mesures com ara la “inhabilitació del professional”. A la interlocutòria apareixen citats una vintena d’hospitals. Pocs volien fer ahir declaracions. Els que van parlar, com l’Hospital Clínic i la Corporació Sanitària Parc Taulí ho van fer per negar que hagin comprat o col·locat a cap pacient cap pròtesi de Traiber. “El fet que un cirurgià que treballa en aquesta institució hagi pogut col·locar, presumptament, pròtesis d’aquesta marca comercial en algun altre centre sanitari, és un fet absolutament aliè a la Corporació Sanitària Parc Taulí”, va al·legar, per exemple, aquest centre sanitari. De fet, fonts coneixedores del sistema sanitari circumscriuen el cas a la pràctica privada.

El departament de Salut, per part seva, va recordar que la competència sobre la fabricació de pròtesis correspon a l’Agència Espanyola del Medicament i que van “precintar i tancar” l’empresa l’octubre del 2014 quan van rebre l’alerta de la fabricació de pròtesis defectuoses. Salut té constància que es van implantar unes 3.500 pròtesis de Traiber, tot i que no totes són defectuoses, i 21 pacients s’han hagut de reoperar.

Els afectats acusen la Generalitat de 'poc control'

L’advocat que impulsa l’acusació particular en què s’han organitzat els afectats per les pròtesis defectuoses de Traiber va lamentar ahir el que considera el “control absolutament insufcient” de la Generalitat sobre la qualitat de les peces ortopèdiques que subministrava aquesta empresa. Segons Emili Ortiz, “l’administració ha estat molt tova i molt lenta a l’hora de controlar els implants de Traiber, especialment després que se’ls retirés la llicència”. “Es feien controls aleatoris a les pròtesis, quan per la gravetat dels fets haurien hagut de ser a totes les peces que s’estaven implantant”, assegura el lletrat.

L’acusació particular ja inclou 28 casos i n’està documentant una vintena més. L’associació d’afectats que lidera aquest advocat estima en uns 6.000 el nombre total al conjunt de l’Estat. Ortiz demanava ahir al jutge “celeritat” en al resolució del cas, perquè “la majoria dels afectats són persones grans, que necessiten cobrar les indemnitzacions, entre altres motius, per invertir els diners en la seva qualitat de vida, que en molts casos és delicada i agreujada per les pròtesis defectuoses”. Les compensacions econòmiques que es reclamen oscil·len entre els 300.000 euros i el milió i mig, en funció de la gravetat.

Ortiz va manifestar que els afectats estaven “esfereïts” davant la presumpta implicació de 47 metges en la implantació de pròtesis defectuoses. “Una mala praxi d’una empresa privada que persegueix guanyar diners és greu, però que de la trama en formin part metges que han fet el jurament hipocràtic és una gerra d’aigua freda”, conclou Ortiz.