Cas Caront: La cèl·lula jihadista de Terrassa estava a punt d'atemptar i decapitar una dona, conclou la fiscal
El ministeri públic demana entre 10 i 19 anys de presó per a cadascun dels 10 acusats
MadridL'Audiència Nacional ha encarat aquest dilluns la fase final del judici contra la primera cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos d'Esquadra, en un operatiu policial l'any 2015. La fiscal del cas -batejat amb el nom de Caront- ha defensat en les seves conclusions definitives que els 10 presumptes jihadistes que integrarien la cèl·lula ubicada a Terrassa "ja havien passat a l'acció" perquè estaven a punt d'atemptar i de decapitar una dona. Ha argumentat que aquesta última acció es preveia imminent, i que això va obligar a avançar les detencions dels membres del grup, per a cadascun dels quals demana entre 10 i 19 anys de presó. El cas també va ser un exemple de sabotatge de la Policia Nacional als Mossos.
La fiscal ha sol·licitat 19 anys de presó per als tres principals acusats, i 10 anys de presó per a la resta (entre els quals hi ha els quatre acusats, a qui demanava set anys de presó abans del judici). Segons el ministeri públic, la cèl·lula de Terrassa es va crear a principis del 2014 i es va denominar 'Fraternitat islàmica. Grup per a la predicació de la jihad'. La fiscal ha incorporat com a nou fet provat durant el judici que es van detenir els integrants del grup "davant la imminència d'una acció jihadista consistent en el segrest d'una persona sobre la qual s'havien fet vigilàncies i seguiments".
Ha afegit que la intenció de la cèl·lula consistia a vestir de taronja la víctima "emulant els ostatges del Daeix [l'acrònim de l'Estat Islàmic]", per procedir a decapitar-la i posteriorment divulgar-ho a través d'internet, en canals com YouTube. La fiscal ha destacat que el grup jihadista volia actuar a Espanya i per aconseguir-ho pretenia finançar-se amb el segrest de la directora d'una sucursal bancària. A més, ha apuntat que la cèl·lula va intentar fabricar artefactes explosius amb pólvora blanca i va parlar de preparar bombes amb bombones de butà. També se'ls va intervenir sofre.
Contra "peixos grossos"
S'ha advertit que els acusats havien decidit cometre atemptats contra "peixos grossos" -en paraules d'alguns encausats recordades per la fiscal- d'estaments polítics, militars i policials, seguint els objectius de l'Estat Islàmic. La representant del ministeri públic ha subratllat la "intensitat" del testimoni de l'agent encobert dels Mossos infiltrat a la cèl·lula de Terrassa, que va gravar algunes converses de reunions en les quals participava amb els acusats i que va corroborar allò que els agents de la policia catalana també descobrien en els seus seguiments.
La fiscal ha rebatut la teoria de la conspiració al·legada per les defenses dels 10 presumptes jihadistes, relativa al fet que l'operació dels Mossos pretenia anul·lar les xarxes d'intel·ligència de les forces de seguretat de l'Estat (de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil). Segons l'opinió de la representant del ministeri públic, els agents dels diferents cossos van coincidir als mateixos llocs en les seves investigacions. Ha posat com a exemple que, com altres vegades, com en indagacions relacionades amb ETA, la situació "es va solucionar amb una feina de coordinació". Tot i això, quan es va aixecar el secret de sumari del cas, es va veure que els Mossos havien denunciat que un o més policies nacionals havien avisat els presumptes jihadistes que la policia catalana els investigava. L'Audiència Nacional, però, va arxivar la denúncia dels Mossos.
La fiscal ha considerat que els tres cossos policials -Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil- continuen col·laborant en investigacions contra el jihadisme arran dels atemptats del 17-A a Catalunya, "una de les comunitats autònomes en les quals hi ha més operacions i detencions" per la seva "complicada situació amb el terrorisme jihadista". També ha recordat que una persona que va deixar el grup, que va declarar com a testimoni protegit fa uns dies en el judici del cas Caront, va relatar que els membres de la cèl·lula volien fer atemptats i que ell va decidir explicar-ho sense res a canvi perquè el seu concepte de l'islam és diferent del dels acusats.