El pare de la Yaiza, la nena assassinada a Sant Joan Despí: “Que cap altra víctima caigui en l’oblit”

BarcelonaEl Sergio és el pare de la Yaiza, la nena de quatre anys assassinada per la seva mare fa dues setmanes a Sant Joan Despí. Ha volgut fer pública una carta en què, d’entrada, lamenta la mort de l’Anna i l’Olivia, les nenes d’un i sis anys de Tenerife assassinades pel seu pare i demana combatre el masclisme. També expressa el seu suport a la mare de l’Anna i l’Olivia i explica que “mai havia sentit tant dolor” com amb la mort de la Yaiza. Assegura que tant el pare de les nenes de Tenerife com la mare de la seva filla són "monstres". Sobre el seu cas, diu que la seva exparella es va emportar la nena “amb l’únic objectiu” de fer-li mal: la dona va declarar que feia dos o tres mesos que es plantejava matar la filla per la disputa que mantenia amb el pare.

En la carta, el Sergio afirma que no pot deixar de pensar que va fallar a la Yaiza per no haver pogut evitar el seu assassinat i li demana perdó: “Ho hauria donat tot per protegir-te”. També reclama que “cap altra víctima caigui en l’oblit”. Explica que finalment aquest vespre l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, el municipi on la nena vivia amb ell, farà un minut de silenci per recordar-la i afegeix que “hauria preferit que la resta de les institucions haguessin condemnat unànimement el crim”. Per això vol “que pensin” en la Yaiza i que cap altra nena pateixi a mans del seu pare o de la seva mare.

A continuació es pot llegir la carta del Sergio:

Anna, Olivia, quanta tristor ha provocat la vostra mort. Des de casa creuava els dits com segur que feien milions de persones desitjant que aquell monstre no hagués arribat a fer el que lamentablement es va confirmar la setmana passada. Ningú, i menys encara un pare, pot creure’s en el dret de poder decidir quan acaba la vida de les seves filles. Els nens haurien de ser feliços. La infància hauria de ser sagrada. Però el masclisme no ho entén i fins i tot fa servir les persones més innocents que existeixen per fer mal a les mares. És una xacra que hem de seguir combatent com a societat. Sense relaxar-nos. Fins a aconseguir erradicar-la. Fins que totes les dones, fins que tots els nens puguin sentir-se segurs.

Beatriz, et vull expressar tot el meu suport i solidaritat. Tant de bo algun dia sigui prou fort per poder ajudar-te si creus que et puc ser d’alguna ajuda. Puc imaginar el terrible dolor que sents ara mateix. Jo també vaig perdre una filla, el 31 de maig. La seva mare no va mostrar cap respecte per la vida de la Yaiza i se la va emportar amb l’únic objectiu de fer-me mal. Me n’ha fet, sens dubte. Mai havia sentit tant dolor. No crec que deixi de sentir-ne. No li va importar que només tingués 4 anys i tota la vida al davant. Encara havia d’aprendre a nedar sense braçals o a muntar en bicicleta sense rodetes. Havia de bufar tantes espelmes d’aniversari.

Ella també és un monstre. Tots ho són. Ara em pregunto com no ho vaig veure. Em diuen que assumeixi que no hi havia res que jo hauria pogut fer per evitar-ho. Però jo no puc deixar de pensar que he fallat a la meva filla. Perdona’m, carinyo, ho hauria donat tot per protegir-te de qualsevol perill.

Els darrers dies m’he sentit acompanyat per la família, amics i veïns. Avui el seu poble la recordarà en un minut de silenci. Han passat gairebé tres setmanes. Hauria preferit que fos abans, tot i que l’Ajuntament s’ha mostrat sempre a prop meu. Hauria preferit també que la resta de les institucions haguessin condemnat unànimement el crim. Moltes han optat per no fer-ho. No és la meva intenció retreure res a ningú, perquè suposo que no sentien que fos necessari. Sí que vull fer una reflexió pública sobre això. M’agradaria que es recordés que la víctima és ella. Es deia Yaiza i tenia 4 anys. Que s’oblidin de mi. Que oblidin fins i tot el monstre, que espero que passi comptes amb la justícia. Que pensin en ella, en la Yaiza.

Fujo de lectures polítiques de cap tipus. Si algú vol fer servir els nens per fer-ne tindrà tot el meu menyspreu. Tant de bo no li torni a passar mai a ningú. Que cap altra nena pateixi a mans del seu pare o de la seva mare. I que cap altra víctima caigui en l’oblit. Avui el poble acomiadarà la Yaiza i, per acabar, m’agradaria fer una petició als mitjans de comunicació que estiguin interessats en explicar-ho. Si algun necessités fotos o vídeo, sisplau, evitin els primers plans i les imatges incòmodes.

La meva vida per tornar a fer un puzle al teu costat. T’estimo i t’estimaré sempre.

Sergio, el pare de la Yaiza