Carta oberta a Alfred Bosch
Alcaldessa de BarcelonaDijous passat va ser un dia molt important per a Barcelona. Vam aprovar, gràcies al suport d’ERC, del PSC i a l’abstenció de la CUP, una modificació pressupostària que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un nou model de ciutat. Les aportacions d’ERC han estat molt valuoses i estic convençuda que suposaran una millora en la qualitat de vida de molta gent, principalment la que més ho necessita.
Una vegada més es va posar en evidència quina és la majoria que cal per tirar endavant mesures que donen resposta a l’emergència social: als nens i nenes que necessiten una beca menjador, a les famílies que necessiten una ajuda per no haver de fer front a la violència extrema d’un desnonament, als nostres malalts, a les persones grans, a les dones que pateixen violència i maltractaments, a les persones demandants d’asil que arriben a Barcelona fugint de la guerra i la pobresa…
Portem 11 mesos compartint objectius i votant en la mateixa direcció en totes aquelles propostes que tenen a veure amb un determinat model de ciutat.
Les quatre forces d’esquerra que formem una clara majoria al consistori tenim l’oportunitat de consolidar un govern estable, i des del primer dia hem deixat la porta oberta a aquesta possibilitat. L’aprovació dels pressupostos ha deixat aquesta porta encara més oberta. No s’entendria que no féssim un esforç per intentar-ho, perquè Barcelona ha votat majoritàriament, i per tant mereix, un govern de canvi impulsat per un front ampli d’esquerres: aquest va ser el mandat sortit del 24-M.
Fa uns dies l’Alfred Bosch em va fer arribar una proposta d’acord entre ERC, la CUP i el suport extern del grup municipal de CiU. Al marge que la CUP, amb qui coincidim en molts objectius programàtics, ja ha expressat la seva voluntat de no incorporar-se al govern de la ciutat, seria un error lliurar la clau de la governabilitat a CiU quan el model de ciutat que defensen per a Barcelona és antagònic al que impulsem les forces d’esquerres. Així es constata en les diferents votacions celebrades al plenari municipal. Al marge d’acords concrets en grans temes de ciutat, deixar la governabilitat de Barcelona en mans de la formació conservadora suposaria aturar el canvi que estem impulsant.
Eix nacional
El “canvi real” a Barcelona no pot estar condicionat, tampoc, per una estratègia a nivell nacional, perquè no és aquest el sentit de “canvi” que es va votar a les municipals. La gent va anar a votar un model de ciutat, i va guanyar una força municipalista transversal en l’eix nacional. Respectem aquest mandat.
Però anem més enllà: en el procés sobiranista impulsat des de la ciutadania a Catalunya, un govern de front ampli i transversal com el que us proposem podria ser una oportunitat de bastir ponts i eixamplar aliances. És el moment de teixir espais diversos i plurals des d’on compartir i construir complicitats, en el marc de la feina del dia a dia. Aquesta ha de continuar sent una molt valuosa aportació de Barcelona, exercint la seva responsabilitat com a capital del país que, no en tingueu cap dubte, continuarà estant al capdavant en la defensa del dret a decidir.
Entenc les pors a reproduir escenaris del passat. Som els primers que estem treballant perquè això no passi. Ara bé, l’escenari ha canviat en molts sentits. Per exemple, a l’Àrea Metropolitana fa vuit mesos que des del govern format per Barcelona en Comú - Entesa, PSC i ERC estem promovent polítiques de canvi real tan importants com la creació d’una Agència de Transparència i l’inici del procés cap a una gestió pública de l’aigua. Si aquesta és la realitat a l’Àrea Metropolitana, imagineu-vos les possibilitats que tenim de promoure polítiques transformadores a Barcelona, on la correlació de forces és molt més favorable al canvi.
No deixem que les pors ens impedeixin avançar. Avui el govern de Barcelona està liderat per una força de canvi, una confluència ciutadana formada per gent que mai no hem tingut poder, moguda per l’afany de transformació social i l’anhel de sobirania real.
En la carta, l’Alfred Bosch ens convidava a triar entre el somni i la decepció. Jo us convido a afegir-hi un tercer element: la realitat. La lluita al carrer ens ha ensenyat que per fer real el somni cal partir de l’aquí i de l’ara, de la pluralitat i de la complexitat. Nosaltres triem fer el somni realitat, i això només serà possible sumant forces a partir dels objectius que compartim uns i altres. Hi ha moltíssima feina per fer, i amb la vostra participació tot és possible.