La carretera de la Garrotxa per evitar que els camions amb bestiar circulin entre les cases

GironaPer sortir dels polígons industrials del nord d’Olot en direcció a Vic, abans d’enganxar el traçat de la carretera principal del túnel de Bracons, cal recórrer tota una circumval·lació pels barris perifèrics de la capital garrotxina i creuar pel mig el municipi de les Preses. Són més de 10 quilòmetres de traçat urbà per on cada dia circulen més de 20.000 vehicles, la majoria camions d’alt tonatge, carregats de bestiar, que transiten amunt i avall entre Osona i els escorxadors garrotxins. Els camions no tenen cap altra opció de pas, i els veïns afectats estan farts dels problemes de soroll, contaminació i pudor que genera aquesta situació.

Fa temps que tant l’Ajuntament d’Olot com les empreses del sector industrial demanen a la Generalitat de Catalunya la construcció d’una variant que completi l’eix Vic-Olot. Després de molts anys de demores i calendaris encallats, aquest projecte llargament reivindicat va començar a veure la llum amb el govern de Pere Aragonès, que va licitar els primers estudis (una fase a què cap altre executiu havia arribat mai). Ara el Govern de Salvador Illa s’ha compromès a tenir la nova infraestructura acabada el 2029.

"És un projecte necessari, no només per l’increment del pas de vehicles i camions per zones urbanes, sinó també, i sobretot, per completar el mallat de la xarxa viària de les comarques gironines", va dir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, des del faristol del Parlament aquest mes de desembre. En una interlocució parlamentària de Junts, la socialista va afirmar que es tracta d'una "obra necessària i històrica".

De fet, la cambra catalana ha aprovat –amb els vots favorables de tots els partits excepte els comuns i la CUP– destinar una partida d’entre 350 i 400 milions d’euros a aquest projecte. El Govern preveu que a principis del 2025 tindran a punt la documentació del projecte i que la licitació de les obres, després de l’aprovació definitiva del pla urbanístic, sigui el segon trimestre de l’any vinent. Ara bé, va puntualitzar Paneque, la variant no es podrà materialitzar si no hi ha pressupostos.

Crítica ecologista

Però la futura variant d’Olot i les Preses també desperta moltes reticències a la comarca, ja que diferents grups ecologistes, aglutinats sota la plataforma Salvem les Valls, hi estan radicalment en contra. El col·lectiu lamenta que la nova infraestructura malmetrà el paratge natural de la zona volcànica de la Garrotxa i només beneficiarà les empreses càrnies. “Abans de fer la variant s’hauria de fer un pla de mobilitat integral a la comarca, ja que, per exemple, molts dels vehicles són treballadors dels polígons que van amb vehicle personal. Abans de construir una carretera s’hauria d’obligar les empreses a posar un servei de transport, que permetria reduir en un 80% el trànsit”, defensa Moisès Mont, president de Salvem les Valls.

A més, des de la plataforma també consideren que una nova variant augmentaria el trànsit de camions en comptes de reduir-lo, ja que incentivaria encara més el creixement de la indústria càrnia, un sector que, segons la plataforma, “està esprement els recursos hídrics de la comarca”.

El traçat provisional amb què treballa la Generalitat seria d'uns 11 quilòmetres, amb un carril per direcció, que enllaçaria Olot nord amb la C-37 rodejant les Preses per sota Riudaura i Sant Privat d’en Bas. Tindria dos trams soterrats, a la Pinya i a l’Escola Verntallat. “Encara que l’empresa dels estudis diu que no hi ha risc, tenim por que els túnels puguin afectar els corrents dels aqüífers, sobretot si pugen de nivell, i que si hi ha aiguats com el Gloria quedin plens d’aigua”, diu Mont. Salvem les Valls té previst presentar un recurs contenciós administratiu contra la Generalitat en el moment en què, després del procés d’al·legacions, el projecte sigui ferm.

La plataforma tampoc veu clar el pas de la Codella, en una zona molt pròxima del riu Fluvià, declarada com a inundable segons els mapes de Protecció Civil. “A València hem vist com les carreteres, en comptes de ser esponges que absorbeixin l’aigua, són canonades d’aigua que fan pujar els cabals dels rius de cop”, afegeix el president. Finalment, Salvem les Valls també lamenta que la variant creui la zona del pla de Sant Andreu: “És una zona 100% agrícola, que forma part de la Xarxa Natura 2000, i amb la carretera temem que s’acabi convertint en barri residencial”, conclou Moisès Mont.

Els veïns, molt satisfets

Qui sí que celebra el compromís del Govern amb la variant d’Olot són els veïns de l’avinguda Sant Jordi d’Olot. Constituïts sota la plataforma No és un vial, és un carrer, fa molt temps que demanen als quatre vents aquesta infraestructura per evitar tots els problemes que pateixen derivats del pas de milers de camions carregats de porcs vius, carn i despulles per dins dels seus barris, a tocar de les cases i els balcons.

“Tot ha anat molt lentament, però per fi la variant es farà aviat. Des d’una visió de l’ecologisme responsable i realista, analitzant el territori i totes les peces del tauler, és l'única solució possible”, diu Ramon Busquets, membre d'aquest grup.